TERRASSA, La Plaça Mossèn Jacint Verdaguer de Terrassa: De descampat rural a centre modernista

 La Plaça Mossèn Jacint Verdaguer de Terrassa: De descampat rural a centre modernista

La Plaça Mossèn Jacint Verdaguer és avui un dels espais més emblemàtics de Terrassa, però la seva història reflecteix una transformació profunda, des d’un antic descampat rural fins a convertir-se en un centre d’activitat urbana i modernista.

 A finals del segle XIX, l’espai que avui ocupa la plaça era un terreny obert situat a la cruïlla del carrer del Nord amb el torrent del Salt i el camí de Matadepera. Aquest indret estava presidit pel mas de Ca l’Ubach (conegut també com «cal Conco»), una construcció de planta quadrada amb una galeria de finestres i un pati ombrejat per una alzina, que encara avui recorda el passat rural enmig de la ciutat.

El 4 de febrer de 1903, l’Ajuntament, sota la presidència de Joan Salas, va aprovar l’enderroc d’un conjunt de cases per crear una nova plaça, que rebria el nom de  Mossèn Jacint Verdaguer. Durant molts anys, aquest espai va ser poc més que un encreuament de carrers amb un jardí descuidat i un sortidor de gasolina.

La urbanització de la plaça va rebre un impuls decisiu amb la construcció d’un monument dedicat al poeta Jacint Verdaguer, inaugurat el 30 de juny de 1956. Aquesta obra, realitzada pels alumnes de l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa sota la direcció de l’escultor Ferran Bach-Esteve, i es compon d’un cos central de pedra de Montjuïc amb un medalló que mostra el bust del poeta. Inicialment, el monument incloïa una font i un petit estany, que més endavant van ser substituïts per una zona enjardinada.

La plaça es va convertir en un aparador de l’arquitectura modernista, tot i que part d’aquest patrimoni s’ha perdut amb el temps. Entre els edificis enderrocats destaquen la seu de l’Agrupació Regionalista, substituïda a finals dels anys cinquanta per l’edifici de Correus i Telègrafs, i el Magatzem Pintado i Cardús, enderrocat el 1972. Malgrat aquestes pèrdues, encara es conserven exemples notables com la façana de la Impremta Ventayol (1895), també de Muncunill i d’inspiració romànica, així com el Magatzem Corcoy, de línies senzilles. Altres edificis rellevants són el Magatzem Miquel Boix (1905) i l’Escola de la Llar (1930), obra de Melcior Viñals.

           

A l’esquerra de la il·lustració, observem el carrer de Sant Leopold, un vial que es va construir aprofitant l’antic traçat del torrent del Salt. Aquest carrer va esdevenir especialment conegut per acollir, durant molts anys, la caserna de la Guàrdia Civil.

A la dreta del dibuix realitzat per Robert Cabeza, trobem el carrer del Nord. Aquest carrer es caracteritzava per la presència de nombrosos magatzems tèxtils, un fet motivat pel seu paper com a via principal de comunicació entre l’estació del Nord —visible al fons del carrer— i el centre de la ciutat. Era el camí habitual que recorrien els compradors de teixits per accedir al cor urbà, cosa que va contribuir a la vitalitat comercial de la zona.

Un espai adjacent a la plaça, sorgit de l’enderroc de l’Agrupació Regionalista, es va inaugurar com a placeta durant la Festa Major de 1961. Aquest indret va acollir l’estàtua “Nena amb cérvol”, també obra de Ferran Bach-Esteve, i l’any 2000 va ser batejat com a Placeta de Rosa Puig.

La plaça ha estat objecte de diverses remodelacions al llarg del temps. En la remodelació més recent, duta a terme l’any 2023, l’Ajuntament, sota la presidència de Jordi Ballart i Pastor, ha prioritzat la mobilitat de les persones i la creació d’un espai més accessible i amable per als vianants, reforçant el paper de la plaça com a centre de trobada i convivència ciutadana

Publicat per Rafael Aróztegui i Peñarroya, l'últim dia del mes de febrer del 2026