dimarts, 1 de novembre del 2022

Terrassa — L'encant del pa de les ànimes. 1883

 

Terrassa — L'encant del pa de les ànimes.

Amb motiu del dia dels difunts, 2 de novembre, la revista "LA ILUSTRACIÓ CATALANA", número 97, del 31 d’octubre de 1883, publicava l’article: Terrassa — L'encant del pa de les ànimes, article que us transcric fil per randa: 

“Pocs són els erudits catalans que no han visitat el poètic recinte de les tres esglésies de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria de Terrassa, on s’alçava en el segle VII la catedral d'Ègara, i on encara segueix viva l'antic costum de l'encantament (Vendre a l'encant, sinònim de subhastar.) del pa de les ànimes.

El dia 2 de novembre, dedicat a la commemoració dels fidels difunts, es verifica en aquell enclòs l'encantament, o sia entrega al postor més gran, del pa o panellets beneïts que s’anomenen de les ànimes, que tots reben amb respecte y les quals almoines serveixen per a sufragis.

Reminiscència és aquesta dels antics Àgapes o menjars en comú, on també es distribuïa pa beneït, celebrant-se així mateix antigament a Catalunya com encara es fa en algunes poblacions un dinar després dels funerals on el que presideix fa, en acabar-se, una plàtica commemorativa del difunt.

En J. Pahisa, amb la facilitat que li és pròpia, ha reproduït la singular escena de l’encantament del pa de les ànimes a Terrassa, amb tota aquella propietat i expressió que es pot desitjar.”


Efectivament, l’article ve acompanyat d’un dibuix obra de Jaume Pahissa.

Jaume Pahissa vist per en Ramon Casas. MNAC

Jaume Pahissa i Laporta (Barcelona, 23 d'abril de 1846 - 21 de gener de 1928) fou un dibuixant barceloní. Fill de Jaume Pahissa natural de Sant Feliu de Llobregat i de Rosa Laporta natural de Sants. De formació autodidàctica, encara que rebé lliçons de Ramon Martí i Alsina, va aconseguir fama com a il·lustrador i pintor paisatgista. Col·laborà, com a corresponsal gràfic, a les revistes Ilustració Catalana i L'Esquella de la Torratxa.

El gravat del dibuix d’en Pahissa, és obra de Josep Thomas i Bigas, com podem veure a baix a l’esquerre del dibuix on apareix la seva signatura.



És evident que en Pahissa es va inspirar en la foto que Adrià Torija va fer de la façana de Sant Pere el 1880.


Podem veure uns grups concrets de persones que més o menys es repeteixen en les dues figures.

Formant part del dibuix hi trobem una poesia que ens explica com un fadrí del poble de Sant Pere malda per què arribi el jorn del pa de les ànimes per tal de poder fer un “encant” pel pa que una bella santperenca porta sota el braç.

Aquí us el transcric:

“A la porta de l’església

em posava amb mos companys,

mentres entraven les noies

a oir missa matinal.

 

Una, dues, tres passaven

fresques com vent matinal,

però de cap la frescor

em penetrava a la sang.

 

Després n'arribava una

tot de pressa caminant:

sota un braç la caputxeta,

un pa sota l'altre braç.

 

Passava... Jo, avergonyit,

no la gosava mirar,

i amb tot, veia que ella em veia,

posant Ios ullets en blanc.

 

Se'm tornava tota roja;

tossía, allargava el pas

i baixava els graons

que té I ‘església a l’entrant.

 

! Que sovint ensopegava

baixant-los!, i no és estrany:

enlluernada pel sol

i per tants ulls emprendats!

 

Però els fadrins més de gresca

asseguts a aquells voltants

d'església m'eren amics

i no se’n burlaven mai.

 

 

Un cop oïda la missa

i fetes les caritats,

los vells a encantar eixien

els pans morenos i els blancs.

 

Lo pa que havia dut ella,

no era, no, lo millor pa,

més era aquell que es comprava

cada festa a un preu més alt,

 

puix com mos amics sabien

ma fal·lera per compra’l,

hi deien sous i mis sous,

com si fos tot ell de blat.

 

Deien que més deien, rient

i mirant-me deslligar

un bech del meu mocador

per complir I' “enquidit hi ha”

 

¡Ah, vestit de la Puríssima,

amb poc temps fores canviat,

mercès a les meves pujas,

mercès a l’amor més gran!”

                   

2. ENCANTAR v. tr.

Vendre a l'encant; cast. subastar.

Autor de la poesia Joaquim Riera i Bertran.

Joaquim Riera i Bertran (Girona, 25 de gener de 1848 - Barcelona, 15 de març de 1924) fou un polític i escriptor català.

Col·laborà en la premsa de la Renaixença catalana, especialment en Lo Gai Saber, La Ilustració Catalana i La Tomasa.

 Fonts consultades.

La Ilustració Catalana, Arxiu del Museo Sorolla de Madrid, Galeria del MNAC, Viquipèdia, Diccionari català-valencià-balear de F.B. Moll.

I amb el Joaquim Verdaguer sempre en la meva memòria. 


Rafael Aróztegui i Peñarroya

TERRASSA, 1 de novembre de 2022








diumenge, 16 d’octubre del 2022

TERRASSA. Una foto de l'any 1840 la més antiga?, de moment sí.

 

Terrassa. Una foto de l'any 1840 la més antiga?, de moment sí.

Amb aquesta entrada al blog us vull fer partícips d’una nova troballa en el món de la fotografia relacionada amb Terrassa, en aquest cas més concretament amb el poble de Sant Pere, ja que estem parlant de l’any 1840.

Fins al dia d’avui la representació fotogràfica més antiga que teníem de Terrassa era la foto que Charles Clifford va fer d’un arc triomfal que es va erigir amb motiu de la visita que la reina Isabel II va fer a Terrassa l’1 d’octubre de l’any 1860.

Arc triomfal efímer Foto Charles Clifford 1860

No estic parlant d’una descoberta total, estic donant llum a un fet que havia passat desapercebut per molta gent del món de la fotografia, historiadors i personal del Museu que malgrat tenir-ho a la vista no havien caigut en un fet prou rellevant per a donar-li publicitat.

Per tal de posar llum a la foscor és imprescindible que us faci cinc cèntims de dos sistemes molt emprats a principis del segle XIX per assolir la impressió d’imatges en làmines i publicacions, i que són el “daguerreotip” i el “gravat”. 

Louis Daguerre

El daguerreotip és oficialment el primer procediment fotogràfic emprat per captar imatges. El seu nom procedeix de Louis Daguerre qui el va desenvolupar i perfeccionar. El 1838 va ser presentat i reconegut amb el suport de l'Estat francès.

Aquí no us parlaré de la tècnica i el procés per aconseguir un daguerreotip, és llarg d’explicar i a més en podeu trobar molta informació cercant amb un buscador d’Internet.


Primer daguerreotip, obra de Daguerre 1838

Quedem-nos, com ja he dit abans, amb el fet que és el primer procediment fotogràfic per captar imatges.

El gravat és una disciplina artística en la qual l'artista utilitza diferents tècniques d'impressió, que tenen en comú dibuixar una imatge sobre una superfície rígida, anomenada matriu, deixant una empremta que després allotjarà tinta i serà transferida per pressió a una altra superfície com paper o tela, la qual cosa permet obtenir diverses reproduccions de les estampes.

Hi ha diverses tècniques emprades per fer gravats, així la matriu pot ser de metall, tradicionalment acer, coure o zinc, també de fusta o pedra, sobre la superfície de la qual es copia un original amb instruments punxants, tallants o mitjançant processos químics.

Gravat sobre metall

Gravat sobre pedra.

Davant l’impossibilitat, a principis del segle XIX, d’imprimir directament sobre paper un daguerreotip, un dibuix o una pintura, el paper del gravador resulta bàsic perquè amb la seva tècnica, copia l’original i fa possible així poder imprimir làmines amb figures per adjuntar a les publicacions.

Gravat sobre metall a punt per imprimir.

Aclarit el que és un daguerreotip i un gravat, hem de parlar de dos personatges cabdals per explicar la meva descoberta i són:

Ramon Alabern i Molas. Barcelona, 1808 – Madrid, 28-01-1888. Gravador, fotògraf.

Iniciat en el món del gravat de la mà del seu germà Pau, va ser l'encarregat de portar des de París, on havia acudit per perfeccionar els seus coneixements de gravat cartogràfic treballant en el Dipòsit de Marina d'aquesta ciutat, la càmera i altres estris amb els quals es va realitzar la primera fotografia presa a Espanya. A París, en Ramon va aprendre el maneig de l'artefacte fotogràfic del mateix Daguerre, l'invent del qual havia estat presentat dos anys abans.

Alabern, ja havia fet un daguerreotip de la parisenca església de la Magdalena.

El 10 de novembre de 1839, i des del terrat d'un edifici de l'actual plaça Palau de Barcelona, va fotografiar la Llotja i la casa Xifrè.

Primer daguerreotip produït per Ramon Alabern 1839 a Barcelona.

Càmera per l’obtenció de daguerreotips.

La presa, que va durar més de vint minuts, va ser un acte que va tenir la seva part pública i festiva, fins i tot amenitzat amb una banda de música, i que va acabar amb la subhasta, entre els assistents a aquesta exhibició, del daguerreotip obtingut. Aquesta imatge, que va acabar en mans d'un particular, no es conserva en l'actualitat. De fet, no es té constància de l’existència de cap daguerreotip de l’Alabern, almenys de forma pública.

Després d'aquest esdeveniment Alabern es va dedicar a fer fotografies de manera complementària al seu treball d'editor, existint diverses publicacions del seu treball com l'obra titulada «Espanya: obra pintoresca en làmines» que combina daguerreotips i dibuixos a mà i en la qual van participar el mateix Alabern, Josep Puiggarí, Lluís Rigalt i Antonio Roca Sallent amb introducció de Francisco Pi i Margall, i serà en aquesta obra, on trobarem la làmina origen d’aquest treball.

Antoni Roca i Sallent (Llívia, 1814 - Barcelona, 10 de maig de 1864) fou un gravador català.

Antoni Roca fou professor de gravat a burí de l'Escola de les Belles Arts de la ciutat, a més de membre de l'Acadèmia de les Belles Arts. A la seva mort es trobava acabant una gran làmina representant el Descens de la Santíssima Verge a Barcelona.

Autor d’un gran nombre de làmines per a les obres: Els frares i els seus convents, Història universal de Cesare Cantù, Història de Catalunya de Víctor Balaguer, una edició del Quixot de 1862, la col·lecció de viatges L'Univers, Les ruïnes del meu convent, El robí del cristià, Biografia eclesiàstica i per sobre de totes Espanya, obra pintoresca en láminas ya sacadas con el daguerreotipo, ya dibujadas del natural, grabadas en acero y en boj”. Els gravats van correspondre, segons queda acreditat a la pàgina inicial de l'obra, a Luis Rigalt, José Puiggarí, Antonio Roca, Ramon Alabern i Ramón Sáez,  entre d'altres, i serà en aquesta obra on el trobem juntament amb el Ramon Alabern com a protagonistes de la nostra història.

Primera pàgina de “España, obra pintoresca”

Estava prevista la seva publicació per entregues entre 1842 i 1846 a Barcelona, però l'únic volum publicat va versar sobre Catalunya, en la impremta de Juan Roger, el text del llibre va anar a càrrec del futur polític Francesc Pi i Margall, tractant-se de la seva primera obra de caràcter literari.

I dins d’aquesta obra hi trobo la làmina que em portarà a poder dir que l’any 1840 es va fer a Sant Pere la primera fotografia, de moment, feta a Terrassa i prou documentada.

En aquesta làmina hi podem llegir, en el peu, “sacado con el daguerreotipo” i “A. Roca lo g°”.

Fragment de làmina

Fragment de làmina. Signatura del gravador.

Per bé que la participació de l’Antoni Roca, com a gravador, queda plenament demostrada, la del fotògraf Alabern l’hem de suposar, ja que era el daguerreotipiste contractat per col·laborar en la publicació amb les seves fotos.

I finalment aquí tenim el gravat, tret d’un daguerreotip, o fotografia, que ens mostra el conjunt de les esglésies amb l’aspecte que tenien l’any 1840.

Gravat de A. Roca sobre foto de Ramon Alabern. 1840. Fins al moment la pressa fotogràfica més antiga de tema terrassenc.

En tot cas, sí que queda demostrat que l’any 1840 va venir a Terrassa un fotògraf, fos l’Alabern (99% de possibilitats) o fos un altre, amb una càmera per poder treure imatges fotogràfiques del conjunt de les esglésies de la Seu d’Ègara.

Ja he dit abans que de l’obra d’en Ramon Alabern no es conserva res, però gràcies al gravat tret de la foto, fet per l’Antonio Roca, podem gaudir avui d’una fantàstica vista de les esglésies de Sant Pere de l’any 1840.

Finalment, podem afirmar que aquesta és la foto més antiga trobada fins al moment d’un tema terrassenc?, podem.

Com a complement a aquesta entrada podria parla d’en Lluís Rigalt i Farriols (Barcelona, 25 d'agost de 1814 - 18 d'abril de 1894), pintor, dibuixant, gravador, escenògraf i teòric de les arts aplicades, i que també col·laborà en aquesta obra amb temes terrassencs.

L’obra d’aquest mestre del dibuix, la pintura i el gravat, donaria per una altra entrada en aquest blog i això ho deixaré per més endavant.

De moment aquí us deixo tres imatges obra de Lluís Rigalt, que també surten en aquest llibre, “Espanya: obra pintoresca en lamines”, però que ja no tenen relació amb el daguerreotip, és a dir amb la fotografia.

Gravat de Lluís Rigalt. Santa Maria de Sant Pere.

Gravat de Lluís Rigalt. Castell-cartoixa de Sant Jaume de Vallparadís.

Gravat de Lluís Rigalt. Monestir de Sant Llorenç del Munt.

Agraïments:

Pels ajuts i consells a Domènec Ferran, Gemma Ramos i Jaume Roset.

Per la revisió a Maria Galí i Font.

I amb en Joaquim Verdaguer , sempre present en el meu record.


Rafael Aróztegui i Peñarroya.

Terrassa, 16 d’octubre 2022 














dilluns, 22 d’agost del 2022

TERRASSA, CARRERS I MURALLES EL 1630

 

TERRASSA, CARRERS I MURALLES EL 1630

(Dedicat especialment al Joaquim Verdaguer, sempre en la meva memoria)


En Josep Ignasi Rodó, l’any 1841, fa un extens recull de dades històriques de Terrassa, en un document manuscrit que algun dia fora interessant publicar en format llibre recopilatori.

Avui, però, em limitaré a la notícia del dia 11 de maig de 1630.

L’onze de maig el Consell General de la Vila acorda que per les despeses de reparació de les muralles, es faci un “Tall” (repartiment de despeses) i per tal fi es nomenen uns “entalladors” que al mateix temps cuidin de proporcionar mà d’obra per fer les reparacions que calguin.

Els entalladors seleccionats són:

En la Plaça = Montserrat Costa            

Carrer Major = Bernard Comellas

Carrer del Vall = Andreu Carreras i Comelles 

Rutlla i Portal nou = Agustí Rodó

Carrer del Sant Esperit i Font Vella = Antoni Rovira, Miquel Estruch i Pere Poal.

Carrer d’en Aymerich = Pere Aymerich.        

Placeta dels Cèrcols (?) = Jaume Guitart     

Carrer de les Parres = Antoni Arnella Major

Carrer Cremat = Francesch Pi

Raval de Montserrat = Pere Ramoneda mitja Roba i en Sobragrau.

Sant Pere, Bitlles i Creu = Joan Macià i Bartomeu Novell   

El cronista, en Josep Ignasi Rodó, afegeix una nota en la qual diu:

“No se habla de las calles Gabatxons, Calabruixa ni Parelladas.”


 

No apareix Gavatxons, però sí Sant Pere que era com es coneixia oficialment aquell tram de carrer entre la Plaça i el Raval.

No esmenten Calabruixa, ja que estava inclòs en el carrer Aymerich (actual carrer de Baix) i les Parellades era el nom en que es coneixia l’espai que anirien ocupant les cases del carrer del Vall, que sí que surt a la relació de carrers del 1630.

Al fons, Casa Aymerich, al carrer Baix Plaça.

Per part meva, tres notes. La primera la descoberta d’una nova placeta, la placeta dels Cèrcols segons en Rodó i que a l’original tan sols és esmentada com “Placeta”.

Respecte a la placeta dels Cèrcols tinc una intuïció, em puc imaginar que parlin de la placeta que connectava el carrer del Vall amb el carrer d’Aymerich (Baix Plaça), i que ja la tinc coneguda amb tres noms més, placeta del Pou, dels Estudis, i dels Estudiants.


La segona constatar que del carrer que nosaltres coneixem com carrer de l’Església, l’any 1630, en deien carrer del Sant Esperit. Cal tenir en compte que l’any 1630 l’església no tenia façana a la plaça, ja que hi havia cases que la separaven d’ella com podem veure en aquest dibuix publicat pel Museu de Terrassa.


I la tercera, no situo el carrer que diuen de la Creu. És evident que no estem parlant de l’actual carrer de la Creu Gran. El 1630 el carrer Sant Pere passava poc més enllà del carrer de les Bitlles, avui carrer de la Palla.

Document consultat: Història de Terrassa, Josep Ignasi Rodo (manuscrit) ACVOC

Terrassa, agost del 2022.



dimecres, 13 de juliol del 2022

CUQUES, DRACS i DIABLES VARIS, AH, I UNA BATUCADA PERQUÈ NO SIGUI DIT. FESTA MAJOR TERRASSA 2022

 

CUQUES, DRACS i DIABLES VARIS, AH, I UNA BATUCADA PERQUÈ NO SIGUI DIT.

Els Dracs ja apareixen a la Festa Major a principis del segle XIX, les altres bestioles i grups de diables ja són més actuals.














































Fotos fetes el dissabte de Festa Major, 2 de juliol de 2022.

Rafael Aróztegui i Peñarroya.
TERRASSA, juliol de 2022.










Sabies que...? Fossat de la Vila Medieval, Carrer del Pantà, Carrer de la Unió

  Sabies que...?  FOSSAT DE LA VILA MEDIEVAL Previ a la construcció de l'aparcament subterrani de la plaça Vella, es varen efectuar ...