DEL TESTAMENT D’EN SALVADOR VINYALS i
GALÍ i ALTRES COSES
Per Rafael
Aròztegui i Peñarroya, agost de 2018
(Escrit amb
molt d’amor envers les històries terrassenques, i dels terrassencs, molt d’humor i un xic d’ironia).
Un petit
resum de l’arbre familiar dels Vinyals per poder seguir més informats la
història que avui us vull explicar:
Miquel Vinyals i Maurí (?-1791)∞
Maria Galí i Ramoneda(1750-?)
Fills: Benet
(1767-1809)(monjo de Montserrat), Josep (1772-1825) (monjo de Montserrat),
Ignasi (1774-1801) (A), Anton (1775-?), Cristina (1779-?), Salvador (1781-1843)
(B),
Llúcia (1784-?), Josepa (?-?).
(A) Ignasi Vinyals i Galí (1774-1801) ∞ Anna
Galí Suris (1779-?)
Fills:
Miquel (1796-1872)(C), Ramón (1797-1810), Cristina (1800-?), Ignasi
(1802-1834).
(B) Salvador
Vinyals i Galí (1781-1843)∞ Josepa Galí i Galí (1794-1850)
Fill: Josep
Vinyals i Galí (1816-1888) (D)
És a dir, C i D cosins germans.
Retrat de Salvador Vinyals i Galí, obra d'en Joaquim Vancells, a la Galeria de Terrassencs Il·lustres |
L’Il·lustre
terrassenc Salvador Vinyals i Galí, fill de Miquel Vinyals i Maurí i de na
Maria Galí i Ramoneda, nasqué a Terrassa un 21 d’octubre de 1781 i morí, també
a Terrassa, el 25 de febrer de 1843 a l’edat de seixanta-un anys (no als
seixanta com apunta en Baltasar Ragón en el seu llibre TERRASSENCS del 1800).
Baptisme d'en Salvador Joaquim Pere el dia 22 octubre 1781 a l'església de Sant Esperit i Sant Pere |
Fill d’una
família fortament emparentada amb els Galí, son germà Ignasi es casà amb Anna
Galí i Suris, i ell, que de jove ja era més xulo que un vuit, es casa amb na
Josepa Galí i Galí, com volen dir: a mi a casar-se amb una Galí no em guanya
ningú i em caso amb una Galí i Galí perquè no hi hagi cap dubte.
De la seva
vida i miracles com a diputat a les Corts de Cadis, redactores de la famosa
Constitució de mal nom La Pepa, fent de guerriller enfrontat a la francesada
junt amb el seu gran amic Joaquim de Sagrera, aquest també està penjat al saló
de plens del nostre Ajuntament, ja ho expliquen gairebé tot en Soler i Palet (Cent biografies Terrassenques) pàg. 171, Baltasar Ragón (Terrassencs del 1800) pàg. 221 i també,
amb alguna errada sense més importància, en Salvador Cardús (Historial de la
Guerra Napoleònica a Terrassa) i En Miquel Palomares en el seu “Galeria de
Tarrasenses Ilustres”, (aquest darrer es pot llegir però no feu cas de tot el
que diu) .
Una superba casa de quatre casals, dos pisos i
golfes i uns horts i jardins que en total sumaven 79.301 pams quadrats, que
vindrien a ser 3.000 metres quadrats. Estem parlant, pels que sigueu de la meva
època, de l’edifici conegut com a Círcol Egarenc i a partir del 1940 “Frente de
Juventudes”, amb tots els jardins i horts que anaven des del carrer Sant Pau
fins al carrer Cardaire, i a dia d’avui misteriosament desapareguts en mans
dels explotadors immobiliaris. Algun dia un historiador hauria d’escriure la
història d’aquest solar.
La façana de la casa Galí abans de la reforma del 1887 per establir-hi el "Casino Egarense" |
Vista aèria del 1925 a on podem veure molt aproximadament la totalitat de la finca. |
I ara sí,
arribem al 22 de febrer de 1843, i en Salvador, a les portes de la mort, ho faria
tres dies més tard, el dia 25, redacta el seu testament:
“En nom de Deu sia, Amen. Jo Salvador
Vinyals y Galí fabricant de paños, natural y habitant de la vila de Tarrasa,
fill llegitim y natural de Miquel Vinyals també fabricant de paños, y de Maria
Galí conjugue y difunts. Estan en lo llit detingut de malaltia corporal, de la
que temo morir, però ab bon enteniment, claredat y entera expedició de
potencia, y volent disposar de tots los meus bens temporals per millor
aconseguir los eterns.. a partir d’aquí diferents disposicions legalistes fins a trobar:
“Primerament: Vull, ordeno y mano,
que seguida la mia mort sian tots los meus deutes pagat y las injurias
satisfetes sense estrepits de judici, si sols com de ells o de ellas constan,
atesa la veritat del fet.”
No tenia la
consciència massa tranquil·la? Però seguim:
“Item: Vull y mano, que seguida la
mia mort, sia lo meu cos sepultat en un ninxo del Sementiri o Fosar de la
parroquial Yglesia de Tarrasa, ab la celebració de quatre oficis dobles majors,
celebradors per lo Prior y preveres de dita Iglesia y ab totes las demes
solemnitats en semblants enterros acstumadas; i així mateix ordeno y mano que
seguida la mia mort, se me sian celebrades per una vegada tant solament, per
salut y repòs de la mia anima, y demes de qui tinguia obligació a Deu pregar
mil missa resadas a la limosna de cinc rals de velló quiscuna, y celebradores
per los sacerdots ben pareguts a dits mos marmesons.”
Aquí ja hi
trobem algunes coses curioses, vol que el seu cos sigui enterrat en un nínxol o
al fossar, no tenien els Vinyals un nínxol propi? On estan ara les restes
d’aquest terrassenc il·lustre? Ja deia jo què no devia tenir la consciència
molt tranquil·la per demanar mil misses i fer gastar als seus hereus 5.000 rals
de velló. Per cert, aquí ja trobem tràfic d’influències, no valia qualsevol
sacerdot, havia de ser “ben paregut” als seus marmessors.
Però anem
seguint que la cosa és impagable:
“Item: Deixo i llego a Sa Real
Magestat, y per una vegada tant solament, la cuantitat de dotse rals de velló,
segons lo previngut en diferents ordres Reals.”
És a dir,
dono dotze rals a la reina Isabel II, no perquè jo sigui molt generós, ho faig
perquè hi ha una ordre reial. Ah, d’acord.