diumenge, 8 d’agost del 2021

ELS OFICIS A LA TERRASSA DE L’ANY 1828.

 ELS OFICIS A TERRASSA L’ANY 1828.

Terrassa, l’any 1828, tenia un total de 28 carrers, n’era alcalde en Jaume Martínez, segons el llistat d’alcaldes que proporciona l’Arxiu Municipal, o Manuel de Frutos segons ens indica el padró d’aquell any.

Aquests 28 carrers oficials eren: Rutlla, Sant Domènec, Portal Nou, Església, Mosterol (al padró Mascarol), Baix la Plaça, Bastard, Cantaré, Forn, Plaça, Vall, Major, Parres (al padró Esparras), Cremat, Raval, Goleta, Rasa, Sant Pere, Nou de Sant Pere, Sant Josep, Travessia de Sant Josep, Paz, Sant Joan, Quadra, Cardaire, Bitlles, Fontvella i Cases Foranes. Aquí hi podem afegir els tres que més tard descriuré, i són Abans Estricadors, Corrals i Placeta de l’Era.


També segons el mateix padró a Terrassa hi vivien cinc mil quatre-centes disset persones, de les que mil dues-centes disset eren caps de família.

A partir del padró oficial de la Vila de Terrassa de l’any 1828, i d’un Allistament d’homes majors de divuits anys, del mateix 1828, útils per serveis militars, he intentat fer un llistat dels oficis que es podien trobar a la nostra Vila aquells principis de segle XIX i aquí us en dono raó:

Amb un individu: Adroguer, agutzil, armer, cafeter, calesser, campaner, captaire, claver, culleraire, daurador, estellador, fabricant aiguardent, galoner, garbellador, gerrer, guarda bosc, hisendat, hostaler, llauner, majordom, maquinista,  mestre, militar, moliner, organista, parrot, pregoner, rellotger, rentador, xocolater.

Amb dos: Bataner, calderer, calçoner, carder, carnisser, causídic, cirurgià, cisteller, courer, escrivent, esparter, fideuer, mantaire, militar, notari, pastor, pastisser, perxador, saboner, sereno.

Amb tres: Advocat, albeitar (veterinari), corder, tintorer. 

Amb quatre: Barber, baster, cadiraire, metge.

Amb cinc: Apotecari, serrador. 

Amb sis: Serraller, torner.

Amb set: Boter.

Amb nou: Retorcedor.

Amb onze: Mitjaire, rajoler.

Amb dotze: Forner, manyà.

Amb tretze: Ferrer, sabater.

Amb catorze: Carreter.

Amb quinze: Sacerdot.

Amb disset: Mestre de cases.

Amb vit-i-u: Botiguer.

Amb vint-i-sis: Espardenyer.

Amb vint-i-nou: Sastre.

Amb trenta-quatre: Traginer.

Amb trenta-vuit: Fuster.

Amb quaranta-dos: Paleta.

Amb quaranta-nou: Fabricant de draps.

Amb cent seixanta-set: Teixidor.

Amb dos-cents cinquanta-sis: Paraire.

Amb tres-cents vuitanta-set: Llaurador (pagès)

Un total de vuitanta-un oficis.

503 persones dedicades al tèxtil i 427 dedicades al món agrícola.

Abans de seguir voldria fer un comentari sobre els dos-cents cinquanta-sis paraires que hi trobem. L’Enciclopèdia Catalana ens defineix com a paraire a un menestral que tenia com a ofici comprar i preparar la llana, abans que fos convertida en draps. També havia de fer la feina de rentar la llana, d'emborrar-la, de pentinar-la, de cardar-la, etc., abans que esdevingués un teixit.

Segurament, bé, crec que segur, un gran nombre d’aquests dos-cents cinquanta-sis paraires que trobem, la majoria tan sols esmerçaven el seu temps en alguna d’aquestes feines, cardadors, filadors, retorcedors o fins i tot rentadors.

Naturalment en aquesta llista i falten les dones i els nens i nenes que també feinejaven en els tallers del cap de família, però sí que dona una idea molt aproximada dels oficis que podíem trobar a la Terrassa de principis del XIX.

També hi veig que per poc dominen els oficis del tèxtil sobre l’agrícola, però segur que molts dels empleats en el ram del tèxtil també feinejaven en els seus horts en les poques hores lliures que devien tenir. Cal tenir en compte que moltes de les feines relacionades amb els teixits es feia a casa com els teixidors i els filadors, ja que encara no havia arribat el vapor i molt menys l’electricitat.

Com a curiositats podem destacar que hi ha un hisendat, en Tomàs Boada que viu al Raval; un majordom, en Salvador Sagau, que ho és de la casa de Jaume Oller a la Font Vella; un mestre de primeres lletres, en Josep Vehí del carrer de l’Església; en Pere Graner apareix com hostaler al padró i com llaurador a l’Allistament; en Jaume Rigol també té dos oficis, pregoner al padró i porter a l’Allistament; curiós el cas d’en Pere Prunet que en el padró consta com captaire i vidu, o el cas de Josep Grau, fabricant d’aiguardent al padró i senzillament taverner en l’Allistament o Josep Casanovas que es descriu com a fuster en el padró i a l’Allistament el coneixen per campaner.

Aquestes situacions dels dos oficis em porten a deduir que els encarregats de fer l’Allistament eren, o era, coneixedor del que es vivia a la Vila més que el funcionari del Padró.

I per corroborar aquesta idea tenim una prova més clara en el nom dels carrers. En el cas de l’Allistament ens apareixen tres noms de llocs que no hi són en el padró.


Trobem en el llistat popular una “Plaseta de la Hera” que no trobem al padró i que segurament correspon al que en el temps es coneixeria com a Creu Gran. Els veïns d’aquest indret els trobem al padró vivint al carrer de Paz.

I què em fa pensar que aquesta placeta dita de la “Hera” és la de la Creu Gran?, doncs resulta que a mig camí de la placeta fins al pont de Sant Pere, i a mà esquerra, es trobava l’era coneguda com “era del Canonget”, renom amb el qual es coneixia al seu propietari en Pere Busquets. Aquesta era, trenta-dos anys més tard, provocaria tot un enrenou, però això ja és un altra història que em guardo per una altra ocasió. 


 Un altre carrer amb nom popular és “Antes Estricadors”, el que en el temps seria el carrer de la Unió, i els seus ocupants, en el padró, els trobem al Raval.


I finalment tenim el carrer “Corrals”, l’actual Sant Pau. Aquí els veïns els situen, en el padró, a la Font Vella.

Curiós el fet d’un altre carrer que encara no trobem en el llistat del padró, ni en el de l’Allistament, és el carrer Gavatxons, els seus habitants es consideren residents del carrer Sant Pere. No serà fins al padró de l’any 1843 que ens aparegui oficialment el nom de Gavatxons.

Aquí us deixo unes quantes definicions dels oficis que trobem en aquest treball:

ALBEITAR:

Paraula provinent de l’àrab i que vol dir “metge de cavalls” i que serien els precursors dels veterinaris.

BASTER:

El baster o guarnicioner, és l'ofici, el taller i el comerç en què es confeccionen i venen els arreus de cuir diversos per dirigir les bèsties (cabestre...), per fermar la càrrega o el genet que transporten (selles, bast...), o per arrossegar vehicles (carros...), així com altres funcions. Corretger si feia corretges amb tires de cuir, seller o selleter si es dedicava només a confeccionar selles de muntar més o menys complexes, albarder si només feia senzilles albardes pels traginers.

Els basters de cal Castella.

BOTER:

Un boter era un menestral que tenia l'ofici de fer botes, tines, tonells, etc., destinats a contenir líquids, especialment vi, o pesca salada.


CADIRER o CADIRAIRE:

Persona que fa cadires, que en repara o que en ven. A l’edat mitjana, els cadiraires, menestrals que feien cadires de boga, se separaren dels fusters i constituïren gremi propi a Barcelona (1775) i a València (1777), ciutat on continuaven llurs activitats corporatives el 1867. Aquesta segregació provocà algunes lluites entre els diferents gremis de la fusta.


CALESSER:

Persona que conduïa calesses.

CARDER:

Menestral que fabricava les cardes utilitzades per a cardar la llana.

CARRETER:

L’ofici de carreter comprenia tant confeccionar com menar carros. Era considerat un ofici de difícil aprenentatge, i per això gaudia de certa reputació dins el poble. També coneguts com a mestres d’aixa, els carreters havien de ser alhora bons fusters i bons ferrers.


CAUSÍDIC:

Professional del dret que, en virtut d'apoderament, exerceix davant jutjats i tribunals la representació processal de cada part. El que ara coneixem com a PROCURADOR.


Imatge que conté text, persona, grup, exterior

Descripció generada automàticamentCORDER:

Un corder o soguer és una persona que té com a ofici fer cordes i sogues de cànem.


COURER:

Un courer era un menestral que tenia l'ofici de treballar el coure o aram, per fer-ne atuells, sobretot de cuina. Treballava principalment amb coure, d'aquí ve el seu nom.

DAURADOR

Persona que té l’ofici de daurar. Els dauradors aparegueren a la baixa edat mitjana com una especialitat de luxe dins els gremis de fusters. Eren a la vegada entalladors i esgrafiadors, i practicaven l’escultura, la pintura i fins i tot l’arquitectura. L’ofici tingué una embranzida durant el s XVIII i primers anys del XIX. Incidentalment el gremi prengué el títol superior de col·legi.

ESPARTER:

Un esparter és un menestral que tenia com a ofici fer i vendre objectes d'espart.


ESTELLADOR:

L’estellador és aquella persona que talla la fusta per fer-ne estelles de petites dimensions més o menys uniformes. Estellar consisteix en obrir troncs de diàmetres diferents amb tascons, una maça o una destral.

FERRER:

Persona que treballa el ferro o que fabrica objectes de ferro.


FIDEUER:

Anomenats també semolers. S'organitzaren en gremi sota la pressió fiscal del cadastre (1722), i continuaren llur existència corporativa fins ben entrat el segle XIX.

FILADOR:

 Operari dedicat a filar qualsevol matèria tèxtil. Als Països Catalans era un dels pocs oficis oberts a les dones. Des del s XVII, en la indústria de la llana, els paraires tendiren a recórrer a filadores de la ruralia, les remuneracions de les quals eren sensiblement més baixes que les de les ciutats


GALONER:

Persona que fa o ven galons i tota mena de cintes, serrells, agremants, etc.

 LLAUNER:

El mot plomer, llauner, llanterner o lampista es va associar, gairebé fins a la fi del segle XX, amb el professional que s'ocupava de l'aigua, gas, calefacció i quasi tots els fluids.

MANTAIRE:

Persona que fa mantes o en ven.

MANYÀ o SERRALLER:

Segons el diccionari de la GEC un manyà (femení, manyana) és un artesà que fabrica panys, claus i objectes de ferro.

PARAIRE:

Un paraire és un menestral que tenia com a ofici comprar i preparar la llana, abans que fos convertida en draps. També havia de fer la feina de rentar la llana, d'emborrar-la, de pentinar-la, de cardar-la, etc., abans que esdevingués un teixit.

De fet, era el "senyor del drap", que participava en la majoria de les operacions de transformació o almenys les dirigia (els batedors o els abaixadors només eren els seus ajudants).

Des del segle XIII a començaments del segle XIX va ser una figura essencial a la indústria tèxtil catalana. El gremi de paraires sobresortí sobre la resta d'oficis durant el període preindustrial. A partir del segle XIX va quedar substituït per la figura de l'empresari tèxtil industrial.

PARROT:

Guàrdia encarregat d’impedir el pas fraudulent d’articles de comerç. El que nosaltres em conegut com a BUROT.

RETORCEDOR:

Encarregat de reunir un o més caps de fil i enrotllar-los els uns sobre els altres, de manera que rebin conjuntament un suplement de torsió.

TORNER:

Constituïa una especialitat de l’ofici de fuster, del qual se separà, juntament amb la de capser, i formà una corporació pròpia. Els torners fabricaven petits objectes de fusta (boles, tinters, canelobres), amb finalitat decorativa.

TRAGINER:

Persona que tenia per ofici traginar mercaderies mitjançant una bèstia de càrrega.

Fins aquí aquest recull de dades sobre els oficis que es podien trobar a la Terrassa del 1828. En cap moment he pretès fer un treball científic, però si que podrà servir de base per a posteriors treballs de recerca més exhaustiva.

Si heu arribat fins aquí us dona les gràcies per la vostra paciència i companyia.

Com sempre el meu agraïment a tot el personal de l’Arxiu Històric, a la meva estimada Maria per l’ajuda en les correccions i a tothom qui va fer possible l’existència de documents tan interessants.

Obra consultada:

Padró 1828 AMAT

DH2271 Allistament 1828 ACVOC (Arxius en línia)

Josep Maria Domènech i Fargas: Construcció i embelliment de la Basílica del Sant Esperit (1993)

Fotos: Arxiu Nacional, Cooperatives Catalanes, AMAT i pròpies.


 


 

dimarts, 15 de juny del 2021

TERRASSA ACULL REFUGITS DE GUERRA EL 1836

 

FETS I CURIOSITATS DE LA TERRASSA DE L’ANY 1836 EN PLENA PRIMERA GUERRA CARLINA.

La Primera Guerra Carlina, o Guerra dels Set Anys, fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya al morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830. La rebel·lió va esclatar el 1833 i va afectar principalment el País Basc, Navarra, Catalunya i el Maestrat.


Isabel II 



El problema fou que era una noia; la que seria Isabel II va néixer el 10 d’octubre de 1830. Amb dos anys i mig, el 20 de juny de 1833, es va fer el seu reconeixement i jurament de Les Corts. Finalment, Ferran VII va morir el 29 de setembre de 1833, llavors quedava la seva esposa Maria Cristina com a Reina Regent fins a la majoria d’edat de la seva filla. Això fou a desgrat del germà de Ferran VII, “Don Carlos”, que esperava heretar el tron. Fou l’inici de la Primera Guerra Carlina.


No vull estendrem més, si esteu interessats amb saber més sobre aquesta guerra, a Internet hi podeu trobar infinitat de documents sobre el tema, però sí que us parlaré de la situació que trobem a la Vila de Terrassa a mitjans de l’any 1836.

Una vila d’aproximadament uns 6000 habitants, segons el padró de l’any 1828, el que tenim més proper als fets, repartits en un entramat d’una trentena de carrers, depenent del Corregiment de Mataró, i com és propi en temps de guerra, amb autoritats civils i militars.


Com a autoritat civil hi trobem a l’alcalde Josep Segret.

Destaca com autoritat militar de la Vila, el coronel Francisco Antonio de Oliver, a qui acostumen a anar dirigits tots els oficis que des del Corregiment arriben a Terrassa i que gairebé tots fan referència a fets militars, com enviament de tropes per ajudar a les viles veïnes, Castellar, Ullastrell, Sant Llorenç Savall i altres, que patien l’assetjament de les partides carlines que baixant des de Berga o Olot, fustigaven a la població rural per tal d’aconseguir diners i menjar.

I és en aquest moment que Terrassa es converteix en Vila d’acollida de les persones que fugen dels carlins. I perquè venen a refugiar-se a Terrassa?, doncs per què Terrassa de fa anys, és una Vila closa, és una vila envoltada de muralles i per tal d’accedir-hi cal passar a traves d’una sèrie de portes o portals.

Si hi esteu interessats podeu accedir al treball TERRASSA VILA CLOSA que tinc al meu blog.


Fixeu-vos en aquest gravat de l’època on veiem perfectament com el gravador ens presenta la Vila emmurallada i amb un portal d’entrada.

Com a mostra tres documents històrics d’aquelles dates. El primer, el DH2532, d’un any abans, 1835, que ens explica com funcionaven alguns dels portals de la Vila:

“Lo Ajuntament y Comissionats de las obres de fortificació han acordat vuy dia 4 Juny 1835.

1º... Que quedaran oberts los portal de S. Roch, Rutlla, lo del Rey, lo del Pont (pont de Sant Pere) y Sant Llorenç.

2º... Guardia de Urbanos S. Roch y al Pont y los restants de Paysans, posant a cada guardia de estos tres individuos.

3º... Que quedaran oberts tots los portals de desde las 4 de matinada fins a las 9 de la nit”.

El segon és el DH2777. Aquest  és un ofici que l’alcalde Sagret envia al coronel manifestant que en breu termini complirà les ordres que ha rebut per tal de tapiar unes cases que estant a tocar del Portal de Sant Joan:

“A las once de esta mañana he recibido el oficio de V. S. De fetcha del dia de hayer por el que se sirve prevenirme que dentro del termino de 48 horas tapie las dos casas contiguas a la Puerta de S. Juan, lo que me prometo quedarà cumplimentado dentro de las 48 horas del recivo del indicado oficio de V.S..

Dios guarde a V.S. muchos años. Tarrasa 26 Junio 1836. Signat José Sagret.”

En aquest ofici podem veure com clarament l’autoritat civil estava a les ordres de la militar.

I el tercer document és el DH2840, és un informe que el coronel De Oliver fa a la comandància militar del corregiment, a on explica:

“Esta fortificada (parla de Terrassa) y la muralla que la circuye tiene 4088 varas lineales de pared con 34 fuertes rebellines o baluartes para poder flanquear toda la extensión de ella, por ser tan dilatada y desigual de modo, que para guarnecer la expressada muralla o sea fortificación, se necesitan de 500 a 600 individuos. La interior està a cargo de los paisanos que tienen arma pròpia.

Tienen un batallón de Guardia Nacional con 539 armas, que cubre el servicio diario un oficial y 35 hombres, y a más tres, cuatro y hasta cinco dias a la semana se ocupan con más o menos número en custodiar los comboyes de de Paños de Lana y otros efectos que van a Barcelona”.

Un altre document que ens explica la delicada situació d’aquell juny de 1836 és aquest, DH2734, veiem com l’Hospital està al límit i no pot acollir a més militars ferits i demana a l’Ajuntament que busqui un altre local per fer servir d’hospital.

“Administración del Ospital de Caridad de Tarrasa.

El hospital de caridad de esta Villa hasta haora ha admitido a quantos Militares han cabido enfermos, però en el dia por falta de local (pues hay muchos paysanos enfermos) no puede admitir más; por lo tanto espera esta Administración que V.S. providenciará por otro y la Administración ofrece las pocas camas  sobrantes que tiene por el pronto, con la condición de que así como las vayan necesitando otros paysanos que acuden enfermos, se nos vayan debolbiendo.

Dios guarde... Tarrasa 2 junio 1836.”


La resposta a aquesta petició de l’administració de l’hospital la trobem indirectament en aquest ofici que el Comissionat Principal de la “Comision Subalterna de ARBITRIOS DE AMORTIZACION del Partido de Tarrasa” envia, suposadament, a l’alcalde de Terrassa i que diu això parlant del Convent de Sant Francesc (DH2750):

“Aunque no podia V. Hacer entrega de la llave del Convento sin haver obtenido la orden que debe dar el Sr. Intendente, con todo atendido el laudable y benefico objeto a que se ha destinado, lo hace presente al espresado Sr. Jefe, para que simule este paso a favor de los Defensores de los derechos de nuestra adorada Reyna”.

El document és més extens, però el que interessa és saber que a partir d’aquell dia el Convent ja es va començar a fer servir com a hospital militar.

I encara puc fer una darrera aportació per veure quina era la situació en aquells moments. Per veure la complicada situació que es vivia aquells dies, podem recórrer a aquest ofici que el Govern Militar del Corregiment de Mataró envia a l’alcalde Sagret:

“He recibido el oficio de V. De ayer relativo a los considerables e inauditos daños que estan cometiendo los rebeldes por el termino de esa Villa y sus inmediaciones; el cual con esta misma fecha lo he trasladado al Excmo. Sr. Capitán General de este Corregimiento y Partido, encareciendole se digne dictar aquelles providencias que fuesen de su superior agrado a fin de evitarlos en cuanto sea possible. Lo que digo a V. para su intel·ligència y gobierno y en contestacion.

Mataró 21 Junio 1836.”


En aquest gravat de l’Antoni Rigalt, publicat a la revista “LA ACADEMIA” el dia 9 de març de 1878 podem veure com quaranta anys més tard encara es conservava bona part d’aquestes muralles que envoltaven la Vila.


Fins aquí una mica de descripció de com de ben fortificada estava la nostra Vila, de quin ambient en temes militars i de salut hi havia i passo a explicar com sabem que Terrassa es va convertir en una Vila d’acollida de refugiats de la guerra.

Per explicar-ho bé ens hem de referir a un conjunt de vuit documents històrics, els números 2751, 2752, 2754, 2755, 2756, 2757, 2758 i 2759 mitjançant els quals els batlles de Viladecavalls, Sant Pere, Matadepera i Ullastrell comuniquen al comandant militar de la Vila, les persones de cada un d’aquests municipis que es troben refugiades dins la Vila, i que són els següents:

LLISTA DE VILACAVALLENCS REFUGIATS A TERRASSA EL 13 DE JUNY DE 1836

Miquel Trullas amb la seva esposa i fills, llaurador, casat, 60 anys. Miquel Margarit, major, solter, 58 anys. Miquel Margarit, menor, 28 anys. Julian Margarit, 24 anys.

I signa el llistat l’alcalde Josep Casanobas.


LLISTA DE SANTPERENCS REFUGIATS A TERRASSA EL 13 DE JUNY DE 1836

Salvador Font,60 anys. Josep Font, 20anys. Joan Font, 18 anys. Pere Font, 14 anys. Thomas Font, 10 anys. Salvador Font, 8 anys. Llorenç Font, 4 anys. Francisco Coret, 29 anys. Miquel Bogunyà Costa, 38 anys. Francisco Bogunyà Costa, 27 anys. Josep Bogunyà Costa, 25 anys. Julia Bogunyà Costa, 18 anys. Julia Bogunyà Palet, 12 anys. Miquel Llonch, 43 anys. Benito Montllor, 56 anys (alcalde de Sant Pere). Pau Torrella, 69 anys. Josep Torrella, 31 anys. Francisco Torrella, 21 anys. Salvador Torrella, 16 anys. Miquel Torrella, 14 anys. Pere Trias, 62 anys. Salvador Trias, 20 anys. Francisco Franci, 76 anys. Josep Franci, 43 anys. Francisco Franci, 9 anys. Vicenç Franci, 3 anys. Julian Salas, 69 anys. Joaquim Salas, 30 anys. Mariano Arnella, 23 anys. Josep Arnella, 16 anys. Isidre Casanovas, 54 anys. Salvador Carbonell, 42 anys. Domingo Carbonell, 12 anys. Pau Parellada, 57 anys. Tomàs Parellada, 31 anys. Llorenç Parellada, 26 anys.

Llista facilitada per en Benet Montllor, alcalde de Sant Pere, el 13 de juny del 1836.

LLISTA DE MATADEPERENCS REFUGIATS A TERRASSA EL 13 DE JUNY DE 1836

Joan Barata, llaurador, amb tota la seva família, casat, 50 anys.  Antoni Barata, solter, 16 anys. Francisco Barata, dipositari del comú, solter, 48 anys.  Francisco Sellent, llaurador, amb tota la seva família, viudo, 56 anys.  Esteve Sellent, llaurador, amb tota la seva família, casat, 29 anys. Pau Garrigosa, llaurador i regidor, amb tota la seva família, casat 35 anys. Joan Pobla, llaurador, amb tota la seva família, casat, 27 anys. Antoni Pobla, llaurador, solter, 46 anys. Pau Palet Torras, llaurador, amb tota la família, casat, 45 anys. Joan Solà, alcalde actual, amb tota la seva família, casat, 58 anys. Antoni Solà, llaurador, solter, 47 anys. Salvador Sala, espardenyer i Procurador del Comú, amb tota la seva família, casat, 34 anys.

Llista facilitada per en Joan Solà, alcalde de Matadepera, el 13 de juny del 1836.


LLISTA D’ULLASTRELLENCS REFUGIATS A TERRASSA EL 13 DE JUNY DE 1836

Domingo Palet, alcalde, casat, 49 anys. Miquel Rodó, regidor, casat, 54 anys. Pere Amat i els seus fills, llaurador, casat, 47 anys. Pere Amat, llaurador, solter, 22 anys. Francisco Amat, llaurador, solter, 20 anys. Isidre Amat, dipositari de Comú, casat, 42 anys.

Signa l’ofici en Domingo Palet, alcalde.

He copiat les llistes tal qual les varen fer els alcaldes de cada població. Entre tots sumen cinquanta-quatre persones, però segur que moltes d’elles anaven acompanyades de tota la família el que vindria a representar un total aproximat de cent cinquanta refugiats procedents de les poblacions veïnes i que a Terrassa varen trobar protecció a l’aixopluc de les muralles que convertien la Vila en una Vila Closa.

Especialment interessant la llista dels santperencs on trobem el bo i millor de la pagesia que en el transcórrer del temps vindria definitivament a la Vila per tal d’edificar-hi les seves cases fugin de les guerres, dels bandolers i buscant les comoditats d’una ciutat.

La guerra gairebé es va donar per acabada al nord d’Espanya amb el conveni de Bergara (també anomenat abraçada de Bergara) el 31 d'agost de 1839, que establia el respecte als furs bascos, però que no fou acceptat a Catalunya ni al Maestrat (sí que es van sotmetre les partides carlines de Galícia, Extremadura, Astúries, i La Manxa). L'exèrcit liberal, en poder concentrar totes les forces militars en un sol front, va poder ocupar, finalment, el territori de Cabrera, tot obligant-lo a marxar sobre Catalunya. Tot i les disputes internes en el si de la Junta Superior carlina de Catalunya, la guerra va continuar amb vigor, tot tenint lloc algunes accions importants com la de Sant Andreu de Palomar a la primavera de 1840. Amb tot, la superioritat numèrica de l'exèrcit de la reina i les dissensions internes del carlisme van dificultar qualsevol resistència. Finalment, amb l'entrada d'Espartero a Berga el 4 de juliol,  Cabrera va haver de passar a França el 6 de juliol del 1840, cosa que va suposar el final de la guerra.


Acabat el 15 de juny de 2021.

Rafael Aróztegui i Peñarroya.

Com sempre agraïment infinit a l’Arxiu Històric de Terrassa i el seu personal.

Fonts consultades:
Documents Històrics ACVOC

Revista “LA ACADEMIA”, Madrid 1878.



dissabte, 24 d’abril del 2021

TERRASSA - AVIS AL PUBLICH 1822

 

 

 L’Ajuntament de Terrassa presidit pel batlle, que no alcalde, Antoni Rodo i Martínez, es troba al mes de setembre de 1822 amb la imperiosa necessitat de recaptar diners per reforçar les fortificacions de la Vila.

Per aquest motiu fa un ban, o millor dit un “Avis al Publich”, amb cinc punts d’obligat compliment per tots els veïns.


AVÍS AL PUBLICH

Los SS. que componen lo Magnífich Ajuntament de la present Vila, y los de que se compón la Junta de Fortificació y defensa de la matexa, ab sessió tinguda lo dia de ahir a unanimitat de vots, resolgueren lo seguent.

1... Primerament ninguna persona podrá entrar carn morta en esta Vila, en poca ni en molta cuantitat baix la pena de 2 pesetas per cada vegada ho verificará, y la carn perduda.

En el primer punt recorda que tan sols els carnissers de la Vila poden comercialitzar carn en aquesta. Ho fa prohibint l’entrada a Terrassa de carn morta sota pena de multa i pèrdua de la mercaderia.

2... Ninguna persona podrá posarse a veremar sens presentarse antes al señor Alcalde Constitucional de la present Vila per lo corresponent permis, que se li serà concedit; y aquell qui entrará a verema sens est indispensable requisit, serà detingut als portals, y li serà negada la entrada.

En el segon punt vol evitar els “sense papers” de l’època i recorda que per treballar a la nostra Vila cal primer passar a recollir el permís del senyor batlle, ja que sense papers no podrà travessar els portals que donen accés a la Vila. (Portals existents: de la Guia, Sant Roc, Sant Domènech, Nou, Sant Pere, de la Quadra i portal del Rei acabat de construir).

I la pregunta que em faig és, si per aconseguir permís (els papers) primer has d’anar a veure el batlle, com ho fas per arribar fins a ell si no tens permís per entrar? Li dius al porter: vaig a buscar els papers i ja torno?


3... Se prohibeix lo entrar en esta Vila la verema vi y ayguardent que no sia de la collita de las terras de estos vehints; y si es que algu vulguia entrar de dits licors pagarán lo dret de tres pesetas per carga de vi negre; sis per la de vi blanch, y dotse per la de ayguardent.

En el tercer punt tenim una bona font d’ingressos a les arques municipals, el vi i l’aiguardent forana han de pagar taxes, amb la curiositat que el vi blanc cotitza el doble que el negre. Consideraven el blanc un vi de luxe?

4... Se prohibeix igualment a tots los vehints de esta Vila  lo llogar treballadors que no sian habitants en ella, carrer de St. Pere de fora y Quadra, ya sia per veremar, com per altres treballs.

El quart punt està una mica en contraposició del segon. En el segon punt demanen que els foresters que vulguin treballar a Terrassa han de tenir permís, però en aquest quart punt prohibeixen contractar els forasters per qualsevol classe de treball, excepció feta dels habitants del carrer Major del poble de Sant Pere o dels de la Quadra de Vallparadís. Resumint, si ets foraster i vols treballar a Terrassa necessites un permís del Sr. Batlle, però tampoc et servirà de res perquè els terrassencs tenen prohibit llogar forasters. (Arribats a aquest punt jo ja m’he perdut).

5... Tots los vehints de la present Vila que tinguian gossos pagarán per cada un tres pesetas al any a rahó de un ral de Velló al mes; pagant anticipadament una peseta, equivalent a 4 mesos; y tot lo que produhirán dits arbitres serviran per gastos de fortificació y pago de consums.

I en el cinquè i darrer punt hi trobem el que realment devia provocar aquest avis i que per tal de no alarmar al poble el posen aquí per dissimular-lo una mica. Qui tingui gossos a pagar. S’acaba tenir gossos per la cara. Vols gos?, doncs escura’t la butxaca, això sí, la recaptació servirà per tenir unes millors fortificacions.

Y per a que dita resolució tinga son efecte, se publicará y ficsará.

Tarrasa 5 septembre 1822.

Crec que l’endemà, el sis de setembre de 1822, Terrassa anava curulla de gossos abandonats pels carrers.


DH1985 (ACVOC90-36-T2-1985) consultat a l'Arxiu Històric de Terrassa.

 

dijous, 8 d’abril del 2021

TERRASSA. ATRI DE LA CATEDRAL DEL SANT ESPERIT i SANT PERE.

 

Farem una visita a l’atri de l’església del Sant Esperit i Sant Pere.


Va ser l'any 1917, segons un projecte elaborat pels arquitectes Alexandre Soler i March i Amadeu Llopart i Vilalta, quan es va construir la façana neogòtica que precedeix a l'entrada del temple. Cobreix i tanca l'atri amb els tres grans arcs apuntats que durant molts anys han estat el segell distintiu del Sant Esperit.





Vestit en principi amb escultures de Josep Llimona i Bruguera, aquestes foren destruïdes el juliol del 1936 a l’inici de la guerra.   


Cinc claus de volta lliguen les arcuacions que cobreixen els sostres de l’atri que corresponen a les cinc voltes quadripartides, tres de grans relacionades amb les tres portes d’entrada i dues més petites que fan de separació entre la central i les dues laterals.





A les claus de volta hi trobem representades, i d’esquerra a dreta, l’Anunciació de l’Àngel a Maria, el Sant Esperit i la visita de Santa Anna a la verge Maria.




A les dues claus de les voltes petites hi trobem un element floral.


Sobre la porta central d’entrada al temple hi ha un timpà de pedra amb la Santíssima Trinitat, obra contemporània de l’escultor Carles Alonso de Armiño i Gómez.


Les figures de més relleu són les 13 escultures que representen a Crist Rei i als dotze apòstols, obra de pedra de l’escultor gallec Nicanor Carballo Garrido, col·locats entre els anys 1996 i 1997.









La nominació de cadascun dels apòstols és cosa meva basant-me en com són representats a la iconografia tradicional. Evidentment estic obert a qualsevol possible rectificació.  

Us animo a fer-hi una visita i contemplar amb tranquil·litat els detalls amagats d’aquest atri que tenim tan a l’abast de la nostra curiosa mirada.



Obra consultada:

Construcció i envelliment de la Basílica del Sant Esperit de Terrassa. Josep M. Domènech. 1993

La Catedral de Terrassa, Josep Lluís Montoya,  Blog ARQUITERRASSA.

SABIES QUE...? Camí Fondo, carrer Cremat, Façana de la Catedral

    Sabies que...? CAMÍ FONDO Que el carrer del Camí Fondo deu el seu nom a què en aquest tram de carrer, entre la placeta de Saragossa ...