2016 Minyons a la diada del Patrimoni

2016 Minyons a la diada del Patrimoni

La meva visió crítica.

S'ha acabat ______________________________

CARRER SANT PERE 28 “YO ME LO GUISO, YO ME LO COMO”

 CARRER SANT PERE 28 “YO ME LO GUISO, YO ME LO COMO”

El dia tres de setembre de 1890 en Joan Biosca demana permís per fer reformes a la façana de l’establiment que té de venda de gèneres del tèxtil al carrer Sant Pere 26 i 28. “que al objeto de dar mayor desarrollo al establecimiento que para la venta de generos posee en la calle de San Pedro, ha tomado en arriendo la tienda contigua al mismo que igualmente viene señalada con el nº 28.” I demana poder “convertir tambien en portal la ventana anexa, tapiar la del piso y decorar los bajos de las dos tiendas” i presenta un plànol signat pel mestre d’obres Joan Carpinell i Sallés.

L’ajuntament, en ple del dia quatre de setembre passa l’instància a la comissió de foment, i aquesta al mestre d’obres municipal que dictamina: “Vista la presenta instancia presentada por D. Juan Biosca y examinados los planos que la acompañan.... Atendido que estos se hallan conformes con lo que previenen las disposiciones aprobadas por la Corporación Municipal.

El infraescrito opina que puede concederse el permiso que se solicita...”

I qui és el “infraescrito”? Qui és el Mestre d’Obres Municipal que dóna el permís per tirar endavant el projecte? Doncs ni més ni menys que en Joan Carpinell i Sallés, és a dir, com diuen per les Espanyes “yo me lo guiso, yo me lo como”.

Cal dir que en aquest establiment anys més tard si establiria El Blau, i posteriorment els calçats Ègara, ara calçats Casas.

Font consultada: expedient OM66/1890 ACVOC-AHT.

INICIS DE LA FOTOGRAFIA A TERRASSA

INICIS DE LA FOTOGRAFIA A TERRASSA

De l’estudi fet per en Rafel Comes, Ana Fernandez i Montse Saludes, titulat “El vedutisme terrassenc o la mirada endògena” publicat a la revista Terme nº 24,  del novembre del 2009

La selecció de les fotos és meva.

A Terrassa, les dues més antigues daten del 1860:

i el 1870:

si bé no proliferaran, ni començaran a publicar-se a la premsa local fins el 1908. Per a poder fer aquesta classe de preses, els fotògrafs necessiten indrets elevats i, en el cas de Terrassa, les talaies més usuals són els terrenys de can Palet de Vista Alegre, els de can Poal, l’hort dels Escolapis, la torre de l’Escola Pia, el campanar del Sant Esperit, la Torre del Palau, la zona que actualment es correspon amb el carrer de Galvany i també la del carrer de Colom.

Els pioners de la fotografia preparen in situ  la sensibilització prèvia a cada impressió, de tal manera que el fet de prendre i positivar un fragment de realitat els significa un meticulós esforç preparatori, que inclou les operacions de sensibilitzar, exposar i processar en un temps molt breu. Aquesta qüestió explica les poques panoràmiques urbanes que tenim anteriors als anys vuitanta del segle XIX, que s’han convertit, per la seva raresa, en objectes d’un valor molt proper al de l’obra plàstica original, ja que posseeixen un plus tècnic artístic extrem, i és molt anunciada a la premsa la seva exposició en aparadors públics.

 El 1851, la innovadora utilització del col·lodió humit sobre vidre per als negatius i el paper d’albúmina per als positius, introduïda per Scott Archer, facilita encara més el treball dels fotògrafs especialitzats en paisatges i arquitectura urbana, ja que, a part de permetre la realització de còpies a partir d’un mateix negatiu, proporciona una gran definició tonal i, utilitzat sobre paper d’albúmina, produeix impressions de gran qualitat.

Fotògrafs forans.

Rafael Areñas i Mitet de Barcelona, primer fotògraf conegut que fa fotos de Terrassa.

Tenim constància  que el 1875, treballa a un local situat sobre el

Cafè de les Delícies, a la Rambla del Raval de Barcelona, fotografiant i reproduint retrats a l’oli. També de Sánchez y Cía., que dóna publicitat als seus treballs sota el reclam econòmic de: “a real”. Aquest darrer, l’abril del 1877, atén els seus clients a la Fonda del Comerç, a la plaça Vella, davant l’església del Sant Esperit

Des del 1883, també tenim  l’anunci de R. Hernández, del carrer dels Gavatxons, 3, sota l’apel·latiu de Fotografía Eléctrica,  

Tenim algunes dades de Josep Cabanes, que, pel seu cognom, possiblement procedeix de Manresa,   Josep Cabanes, tal com ho recull la pàgina dos del diari El Tarrasense, del 15 de setembre del 1889, exposa de manera molt artística els seus retrats a una marquesina del carrer del Nord. I molts altres fotògrafs de Barcelona posen anuncis a la premsa de Terrassa.

Els primers fotògrafs establerts a Terrassa:

Adrià Torija i Escrich

El primer fotògraf comercial que s’instal·la de manera estable a la ciutat és Adrià Torija i Escrich, que, des del número tres de la Revista Tarrasense, del 18 de juny del 1876, apareix oferint els seus serveis els caps de setmana a un principal del carrer Nou de Sant Pere, 19, tot mantenint un aparador publicitari al carrer dels Gavatxons.

 Adrià Torija té la seva seu central a Barcelona.

Precisament, del mateix 1876, tenim una interessant fotografia d’en Torija (26,7 x 21,1 cm), dedicada a “El Ball de plaça”, que se celebra durant la Festa de la Pau per a commemorar la fi de la Tercera Guerra Carlina.

 El 1882, Torija obre una sucursal estable a la mateixa adreça on regularment atén les comandes des del 1876, al carrer Nou de Sant Pere, 19.

El seu estudi, tal com s’especifica a la seva publicitat, disposa d’una galeria de vidres, és a dir, d’un espai envidrat que garanteix un òptim aprofitament de la llum solar.

 Adrià Torija resta a Terrassa fins al 1895.

Robert Margüet

El retrat és el principal pilar econòmic de tots aquests fotògrafs, però, a més a més, és també una forma de consolidar relacions socials. Un exemple molt clar és el del retratista francès Robert Margüet –cognom que catalanitza com a Marquet–, que, a finals del novembre del 1885, fa una estada a la ciutat, on exposa retrats de personatges famosos a la sala de descans del Casino Terrassenc i rep diversos encàrrecs dels socis de l’entitat. Posteriorment s’instal·la a Terrassa  al carrer de Sant Llorenç 16. 

L’establiment Fotografía Tarrasense

Un altre dels primers negocis de fotografia instal·lats a Terrassa és el que respon al nom comercial de Fotografía Tarrasense, al carrer de la Font Vella, 86, tal com apareix anunciat al diari El Tarrasense, des del 12 de juny del 1892, i on es realitzen vistes i panoràmiques urbanes o també retrats de tots tipus, fins i tot de difunts.  

Tenint en compte que al padró de 1894 ens apareix domiciliat al mateix carrer, però al número 35, el fotògraf Mariano Riera i Nieto, nascut a Vic el 8 de desembre de 1873 i arribat a Terrassa el 1891, potser era aquest qui regentava la Fotografía Tarrasense.

Josep Maria Ballester Benítez i Lluís Corominas i Piguillem

Josep Maria Ballester i Benítez  neix a Múrcia i emigra, vers el 1878.

Viu a Sabadell   fins al juliol de 1894, any en què apareix al padró de Terrassa, on ha estat traslladat per a exercir com a cap administratiu de l’oficina de Correus. En aquesta ciutat es domicilia al carrer de Sant Pau, 25 bis, i, a partir de l’any següent ocupa l’estudi de l’Adrià Torija, però també continua treballant al local del carrer de Sant Joan, de Sabadell. A partir de l’1 de setembre del 1897, Ballester es trasllada

a viure i a exercir com a administrador de telègrafs al carrer de la Font Vella, 127, ara passeig del Comte d’Ègara, i allà, el seu ajudant Coromines.

Ballester, l’any 1900, edita la primera col·lecció de postals de Terrassa.

 Corominas  es trasllada a un local del carrer del Passeig, 3, on, fonamentalment, dóna publicitat als retrats de primera comunió i als positivats al bromur o al platí inalterables.

Corominas  es trasllada a un local del carrer del Passeig, 3, on, fonamentalment, dóna publicitat als retrats de primera comunió i als positivats al bromur o al platí inalterables.

Joan Figueras i Boada  

El 29 de setembre de 1900, La Comarca del Vallès ens dóna notícia de la mort, amb tan sols trenta anys, de Joan Figueras i Boada, nascut a Terrassa el 7 d’abril de 1869, un artista modest, domiciliat al carrer de la Rutlla, 44, dedicat amb encert al dibuix i, especialment, a la fotografia, tècnica que, segons aquesta publicació, domina d’una manera admirable.

Martí Bonet i Berenguer

El fotògraf Martí Bonet i Berenguer,  instal·lat al carrer de la Rutlla, 1 –l’antiga casa Poal–, on oferia combinacions de bromur i de platí. En aquest mateix local, i des del 1904, també hi exerceix el fotògraf L. Fiat,

Miquel Ginestà i Soler

Un altre fotògraf important a la ciutat és Miquel Ginestà i Soler, domiciliat, des del 1909, al carrer de la Rasa, 112. El seu principal ofici era el de comerciant d’olis i sabors, al carrer Cremat, 24. Vers el 1924 es va traslladar a la carretera de Matadepera, 80.

Joan Rusca i Avellaneda

Joan Rusca i Avellaneda, un dels fundadors, el 1914, del Gremi d’Artistes de Terrassa, ens apareix al llibre de Matrícula i contribucions industrials de Terrassa del 1915, domiciliat al local que li traspassa Miquel Ginestà l’any anterior, al carrer de la Rasa, 112. Joan Rusca, però, com a fotògraf, ja exerceix des del 1905  al seu domicili particular del carrer de Sant Josep, 6, mentre que també es guanya la vida com a viatjant de teixits.

Francesc Estruch i Freixas

El 1883, Francesc Estruch i Freixas arriba amb la seva família a Terrassa, procedent de Barcelona. La seva primera activitat professional és la d’ebenista però, a partir del 1910, tal com consta al llibre de Matrícula municipal, apareix compaginant-la amb la de la fotografia, al carrer del Llessamí, 13.  

Francesc Amer

Francesc Amer i Esteva, domiciliat al Raval, 4, és un fotògraf que obté un dels diplomes d’Honor i una de les medalles d’Or de l’Exposició Internacional de París, el 1913. Al butlletí del Grup Excursionista Montserrat, número 19, del març-abril del 1928, hi insereix la seva publicitat, en què declara ser l’únic que pot retratar els nuvis tot just sortir de l’església o que, durant la temporada de primeres comunions,

al maig, pot fer front a qualsevol demanda, gràcies a disposar de dues galeries fotogràfiques que li permeten fer prodigis fotogràfics.

J. Vilatobà Establert al carrer S. Pere nº 4, sense dades massa clares del seu establiment a Terrassa.

Josep Garcia Argilaga

Un dels fotògrafs locals més interessants dotat d’una moderna mentalitat respecte la fotografia fou el reusenc Josep García

i Argilaga, que arribà a Terrassa amb divuit anys, domiciliant-se al carrer de Martí Díez, 6. García Argilaga, si bé no tenia estudi fotogràfic obert al públic, sí es dedicà a la fotografia fent reportatges per a diaris i setmanaris locals com foren El

Heraldo de Tarrasa o La Comarca del Vallés, on, a part de publicar algunes de les seves instantànies, també s’ocupava de

cobrir certes notícies a manera de cròniques, així com d’escriure articles d’opinió. El 1912 fou nomenat corresponsal de les

revistes La Unión Ilustrada de Màlaga i de Teatre Català. També, des del 1915, treballava com a corresponsal a La Tribuna,

El Dia Gráfico i la revista Arte Fotogràfico, de Barcelona, cobrint les efemèrides socials terrassenques més importants amb

amplis reportatges fotogràfics.

El 2 de març de 1917, García i Argilaga entrà a treballar com a escrivent a l’Ajuntament de Terrassa, però sense deixar

mai la seva feina com a reporter gràfic i periodista, cobrint, entre d’altres, l’homenatge en memòria de l’actor Iscle Soler,

davant de la seva tomba monumental al Cementiri de Vallparadís

 Fins aquí els primers fotògrafs, que a finals del XIX i principis del XX, comencen a  exercir l’art de la fotografia a la nostra ciutat. 

De l'estudi fet per en Rafel Comes, Ana Fernandez i Montse Saludes, titulat “El vedutisme terrassenc o la mirada endògena” publicat a la revista Terme nº 24,  del novembre del 2009

Fotografies de:

Fundació Arxiu Tobella

Arxiu Municipal Administratiu de Terrassa

UN TEMPLET AL MIG DEL PASSEIG

UN TEMPLET AL MIG DEL PASSEIG

Estem al juliol de l’any 1904, i un grup de regidors, encapçalats per Lluís Salvans i Armengol, fan una petició a l’Ajuntament, presidit per Alfons Mª Ubach i Solà, per tal de dotar a la ciutat d’un lloc d’esbarjo pels terrassencs de principis del segle XIX.

Transcric la petició tal com la van presentar al ple del dia quatre d’agost.

“AL CONSISTORIO

Frecuentemente se lamentan nuestros convecinos de que no exista en Tarrasa, como en otras poblaciones de España y del extranjero, un sitio publico ameno, donde poder solazar la sociedad tarrasense durante el año, en señalados dias y muy espacialmente en verano.

No hay, en efecto, un punto de reunión que al mismo tiempo que falicite la concurrencia y trato entre las familias, estan puedan recrearse oyendo conciertos musicales combinados entre los coros de esta ciudad, y de cuantos elementos al efecto se disponga. La Exposicin local, que acabamos de cerrar, acojida con tanto entusiasmo como visitada con cariñosa simpatia, confirma nuestra instancia.

Así pues, considerando necesario complacer los deseos del público, ya que esta clase de espetáculos contribuyen a endulzar los pesares de la vida, y tratándose de una obra pública de escasa valia material en que los productos  líquidos que resultasen de tales funciones se podrian destinar a beneficencia, conforme se dirá, los concejales que suscriben tienen el honor de proponer al Ayuntamiento la construcción de un Templete en el centro sur del Paseo de esta ciudad, para la celebración de de los conciertos mencionados, a cuyo fín podrian adoptarse los siguientes acuerdos:

1º Construcción de un edificio-templete de piedra y hierro, capaz para contener sentadas comodamente unas 60 personas, prévio estudio y presupuesto de la Comisión de Fomento.

2º Se abrirá una suscripción y se circulará entre los vecinos del Paseo, especialmente de la Fuentevieja y sus alrededores, para costear, en cuanto sea posible, el valor de la obra en cuestión, y lo que faltare lo suscriba el Ayuntamiento, quedando desde luego de su propiedad. Sin embargo, no podrá ningun ayuntamiento sucesivo derribar el aludido edificio que no hayan transcurrido a lo menos treinta años, contaderos desde su inauguración; ano ser que convenga su derribo por reforma del Paseo o por alguna obra de utilidad pública.

3º Para la ejecución y administraciónde las obras que deberan celebrarse durante el año, serán llamados con preferencia la Junta del Hospital Casa de Caridad, y la Junta de Ausilio de esta ciudad, alternando en tal caso una y otra de tres en tres meses. Los productos líquidos que se obtengan serán de su propiedad para los efectos de beneficiencia exclusivamente.

4º Las aludidas entidades procuraran establecer funciones de la clase e índole que se ha indicado, u otras análogas, todos los domingos y dias festivos, por lo menos, sin perjuicio de celebrar algunos en dias laborables, corriendo de su cuenta todos los gastos que los mismos causen.

5º El Municipio cederá sin arbitrio alguno el derecho de establecer en el Paseo las sillas, bancos, y otros útiles propios. No obstante los empresarios deber´n sujetarse a las ordenanzas municipales y a cuantas disposiciones se dicten para el buen orden de dichas funciones públicas.

6º Los conciertos y funciones se celebrarán por la mañana en invierno y por la tarde y noche en verano.

No obstante V.E. acordará lo que crea mas conveniente.

Tarrasa 26 de Julio de 1904”

Signat : Luis Salvans.

El ple acorda estudiar la dita proposició. El regidor senyor Jaume Rovira i Riu diu que s’oposarà a la construcció sí el cost per l’Ajuntament ha de resultar superior a mil pessetes. La petició queda sobre la taula, i no serà fins el ple del dia 23 del mateix mes, agost, que es tornarà a parlar del tema.

Aquest dia s’acorda passar-ho a la Comissió de Foment i el regidor senyor Fermí Plans i Carné demana que a la base de la construcció si col·loqui  una làpida que recordi els fets del dia 19 de febrer de 1902, ocorreguts al Passeig. El senyor Salvans si oposa per considerar impròpia la commemoració d’aquells fets.  

Aquí haurem d’explicar de què estan parlant en referir-se a uns fets de dos anys abans.

Fets del dia 19 de febrer de 1902

El dia 18, en plena vaga general en petició de la jornada de nou hores, arriben de Barcelona, forces de l’exèrcit i Guàrdia Civil a peu i cavall.

La Comissió dels obrers demanen, a l’alcalde Juan Salas, permís per fer una manifestació l’endemà al Passeig. El capità que comanda les forces la prohibeix, però malgrat tot, una munió de gent es concentra al Passeig i al carrer Topete.

Mentre  l’alcalde Salas i el capità estan negociant la dissolució dels concentrats se senten trets fets per la Guàrdia Civil, que segons explicacions del seu cap, el tinent Sr. Tejido, havien estats fets per repel·lir agressions dels manifestants a membres del cos. A conseqüència d’aquests trets, resulten morts un parell d’obrers, Suana i Cullell, i dos ferits greus.

De la construcció del “templet” no en tornarem a saber res fins al ple del dia 28 de novembre de 1905, un any més tard, quan el regidor senyor Plans fa la pregunta de quines atribucions té el Sr. Salvans per construir el “templet” en el Passeig d’esquenes de l’Ajuntament, i el senyor Salvans li replica que ho fa en virtut de l’acord pres pel ple el dia 23 d’agost de 1904, i mitjançant subscripció voluntària entre els veïns, a més de la consignació pressupostada segons indica el regidor senyor Domingo Palet i Barba, president de la Comissió de Foment.

El projecte arquitectònic, signat per l’arquitecte Antoni Pascual, porta data de 8 de maig de 1905.

1906

Finalment la vigília de Nadal del 1905, és inaugurada la nova construcció, amb molt èxit de públic, segons la premsa de l’època.

Aquesta construcció perduraria fins al 14 de juliol de l’any 1948, quan amb motiu de les obres de remodelació del passeig, i la inauguració del monument dels Caiguts, comportaria la demolició d’aquest “templet”. 

El templet es fa servir com magatzem de materials per les obres de remodelació del Passeig 1943

Aquí veiem el templet l'any 1948, poc abans de la seva demolició

Fonts consultades:

ACVOC - AHT OP039/1905
ACVOC - AHT Diccionari terrassenc

 Arxiu Municipal de Terrassa

Baltasar Ragón, Els Carrers de Terrassa, L’ANY 1900

     Trencadis, DIBA