Si bé no és pròpiament una història de Terrassa, són fets que s’hi poden perfectament incloure i que han passat a la ciutat a mesura del seu desenvolupament. Uns tenen més transcendència que altres, però tots ells són interessants perquè dibuixen el caràcter de la ciutat. Aquest recull de coses terrassenques, escollides entre moltes d’altres que es podrien transcriure, són el petit fruit d’un treball constant.
dimecres, 6 de març del 2019
divendres, 22 de febrer del 2019
TERRASSA - UN ARC VOLTAIC A CAL CUNÍ
Avui us
parlaré d’un indret ja desaparegut del centre de la nostra ciutat.
Aquestes
cases que veiem en aquesta foto, i que formaven part del que era conegut com a
carrer Portal de Sant Roc, cantonada amb Cisterna, varen ser enderrocades l’any
1960 per tal de deixar l’esmentat carrer amb l’amplada que té actualment.
Uns dels
darrers ocupants d’aquest edifici va ser la família Trenchs, hi tenien una
botiga de queviures a la planta baixa i vivien als pisos de sobre.
Anteriorment a
residir-hi ells, el local havia estat ocupat per Antoni Cuní que segons una
publicació del 1905 es dedicava a la fabricació de galetes, xarops i orxates.
L’any 1903,
i amb l’adreça de Cisterna 2, els
residents eren Antoni Cuní Tarrida, juntament amb la seva esposa Maria Costa
Rivas, l’aprenent Amadeu Vidal Planell i la criada Tranquilidad Cabré Sabaté.
Sembla que
aquest edifici havia estat propietat del pare de l’esposa, en Bartomeu Costa,
segons ens consta en un plànol del 1873 elaborat pel mestre d’obres Miquel
Coret on es pot veure com se li feia recular la seva casa, a canvi d’un altre
solar per tal d’alinear la seva
propietat amb la resta del carrer Major (el carrer Major tenia aquest nom des
de la Plaça Major fins a arribar a la Riera del Palau)
En Marian
Trenchs en el seu llibre “Terrassa, un segle d’històries sense papers”, en el
capítol “Un cens ben camuflat”, ens parla d’aquest establiment perquè era el
que en el futur esdevindria casa seva: Quan jo era molt jovenet encara en deien a
Cal Cuní, que era l’antic propietari que, per cert, té també la seva petita
història.
Aquest antic
propietari era, segons en Rafel Comes, qui sinó, Antoni Cuní, fill de Josep Cuní i Riera, i
casat amb Maria Costa i Ribas.
Antoni Cuní,
sembla ser amb coneixements d’electricitat, va ser el primer a Terrassa en
il·luminar els seus aparadors amb arcs voltaics com es pot veure a la foto.
Però
continuem amb el que ens explica en Trenchs: Sembla que era un comerciant molt atrevit i per les
festes de Nadal va fer unes vendes fabuloses a uns preus que els competidors no
es podien explicar. L’endemà de Reis les portes no es van obrir, i diuen que el
gran comerciant ja era pel camí d’America del Sud.
Evidentment
va cometre el que es coneix com l'estafa del natzarè, comprar molta matèria
sense pagar-la, vendre-la per sota del preu de cost i desaparèixer deixant els
proveïdors amb un pam de nas.
Rafael
Aróztegui i Peñarroya
22 de febrer
de 2019
Fonts consultades:
TERRASSA, Un
segle d’històries sense papers, Marian Trenchs, març del 2000.
AHT-ACVOC
obres majors 1873
Fotos Arxiu
Administratiu Ajuntament Terrassa
Rafel Comes.
diumenge, 30 de desembre del 2018
TERRASSA - LA PLAÇA DEL TRIPA ?
TERRASSA, la Plaça del Tripa
De com un
robatori de plom vell, un quiosc on es juga a jocs prohibits, i una taverna,
propietat d’un fatxenda, on hi ha prostitució, m’han portat a descobrir el nom
popular d’una plaça de Terrassa al final del segle XIX.
Comencem pel
robatori. En una denúncia feta davant del cap de vigilància de l’Ajuntament, en
Jaume Miralda, trobem a Joan Soldevila i Rabaseda, que viu al carrer Sant
Francesc 60, declarant que la nit passada li han robat una quantitat de tubs de
plom vells i alguns aparells de gas i que no pot precisar la quantitat de cada,
ja que són molts els que té dipositats a un clos de la seva propietat que té a
la carretera de Montcada.
La seva
esposa, na Antonia Corbera i Boada sospita de qui han pogut ser els autors de
la malifeta i dóna com a possibles malfactors els noms de Pablo Salat i de
Giralt (a) Mechero.
En Miralda
interroga a Pablo Salat Comaposada, de 27 anys i natural de Tarrés, a la província
de Lleida, i aquest confessa i l’hi explica que “esta madrugada a las cuatro han salido de la cantina de la plaza
denominada del Tripa en compañia de Giralt (a) Mechero habiendose dirigido a la
carretera de Moncada a un cerrado que existe en la misma saltando dentro
llevandose una cantidad de plomo que han vendido en casa de un trapero de la
calle de San Juan por la cantidad de 6’40 ptas.”
Plaça del
Tripa? Ja tenim un nom popular que fins el dia d’avui la historiografia
terrassenca no tenia controlat.
Però
continuem amb el relat.
En Miralda,
recordem cap de vigilància, interroga al drapaire Joan Pujol i Armengol del
carrer Sant Joan 49, i aquest li diu que aquest matí ha comprat a un desconegut
32 kg de plom vell a 20 cts. el kg ignorant la seva procedència.
Com a nota
aclaridora en Jaume Miralda afegeix al final de la declaració que el nom
complet del tal Giralt és Antonio Giralt i Villacampa (a) Mechero.
Aquesta denúncia
es produeix el mes d’abril del 1898, o com a mínim està arxivada en aquest mes
a la capsa 918 de la correspondència administrativa de l’Ajuntament de
Terrassa, corresponent a l’any 1898, i dipositada a l’ACVOC.
De moment
quedem-nos amb el que realment ens interessa, nom popular d’una plaça de la
nostra ciutat: Plaça del TRIPA.
Per trobar
noves pistes sobre el tema hem de saltar a l’any següent, el 1899, i
concretament el dia 26 de març, quan en Jaume Miralda envia un ofici a
l’alcalde Francesc Balil i Rovira:
“Excmo. Sr.
Tengo el honor de poner al superior
conocimiento de V.E. que ayer se jugó a los prohibidos en el quiosco de la
plaza nº 1, que representa D. Enrique Taló Duran (a) Tripa, en el denominado
“La Señora” según confidencia reservada.
Dios que a V.E.m.a.
Tarrasa 26 de marzo 1899
Jaime Miralda.”
Alto, ja ho
tinc? Enric Taló Duran (a) Tripa. Quiosc núm. 1 de la plaça. Però de quina
plaça? Quin quiosc? Seguim igual, millor
dit, ara ja sabem que hi havia un personatge que per mal nom li deien el Tripa.
Seguim
investigant. Com a conseqüència d’aquesta denúncia el governador civil imposa
una multa al Tripa i l’alcalde li comunica d’aquesta manera:
“Resultando de la denuncia formulada por los
agentes de esa Alcaldia que se me comunica con fecha 27 del mes de marzo último
que en el Kiosco nº 1 de la plaza Mayor de esa Ciudad, de Enrique Taló, se
infringen las disposicions de la circular de este Gobierno de 27 enero 1898, en
uso de las atribucions que me confiere el articulo 22 de la ley provincial, he
acordado imponer al expresado sujeto la multa de 125 pesetas que hará efectiva
en el papel correspondiente de pagos al Estado en el plazo de 10 dias,
ingresandolo en la carcel para que extinga 15 dias de arresto si transcurrido este plazo no acredita haver
realizado el pago.
Lo digo a U. para que lo notifique al
interesado, dandome conocimiento de haberlo hecho.
Dios
guarde a .... Barcelona 1º Mayo
1899
Al marge figuren:
Vigilancia
Nº 1845
Recibi copia de la presente
comunicación
Tarrasa 3 Mayo de 1899
I la signatura de: Enrique Taló”
Nova pista,
quiosc núm. 1 de la Plaça Major. Però no tinc cap constància ni oral ni escrita
que la Plaça Major, avui plaça Vella, mai hagi estat coneguda com a plaça del
Tripa.
Seguirem amb
les trapelleries del Tripa per veure si finalment en podem treure l’entrellat.
El Tripa rep
la notificació de la multa de 125 pessetes, la signa, però no la paga i per
tant li toca compensar-ho amb uns quants dies de presó:
“Sr. Alcaide de la carcel de este
partido.
Sirvase V. dar ingreso en esa cárcel
al vecino de esta Ciudad Enrique Taló en cuyo establecimiento penitenciario
debe permanecer arrestado por espacio de 15 dias bajo la custodia y
responsabilidad de V. en cumplimiento de una órden del Excmo. Sr. Gobernador
Civil, fecha 1º de este mes por no haber satisfecho la multa que dicha Superior
Autoridad le impuso por medio de la citada orden.
Dios guarde a V.
20 Mayo 1899”
Aquest cop el nostre amic no li queda cap més remei que passar uns quants dies a l’ombra com molt bé ho fa saber l’alcalde Belil al senyor governador:
“Excmo. Sr. Gobernador Civil.
Tengo el honor de participar a V.E.
que en el dia de hoy ha ingresado en la Cárcel de este partido el vecino
Enrique Taló a fin de cumplir el arresto de 15 dias ordenado por V.E. en
comunicación de 1ª de este mes por no haber satisfecho la multa que se le
impuso a pesar de haber transcurrido, con exceso, el plazo que se le señaló al
efecto
20 Mayo 1899”
Ara saltem
tres mesos concretament el dia 17 d’agost, recordem del 1899, i trobem una
comunicació de l’alcalde dirigida a l’Enric Taló, comunicació núm. 163 del
negociat de vigilància de l’Ajuntament i que diu:
“ALCALDIA CONSTITUCIONAL DE TERRASA
NEGOCIADO vigiláncia
NUMERO 163
En vista de las repetidas quejas de
los vecinos de la plaza del Progreso y calles colindantes, de esta Ciudad, contra
los actos inmorales y perturbadores del orden y sosiego de este pacífico
vecindario, que se viene realizando en la taberna o bodegón que V. posee en
dicha plaza, he dispuesto que a partir del dia de hoy, cierre V. el espresado
establecimiento, todas las noches a las 10 en punto, de modo que, desde dicha
hora y durante el resto de la noche no permita V. que entre o salga de aquél
persona alguna estraña a la casa y mucho menos que se reunan en ella sugetos y
mujeres de ninguna classe, previniendole que de no cumplir esta órden le
exigiré la mas estrecha responsabilidad por desobediència.
El Alcalde Francisco Belil Roura.
Al marge: Recibí el duplicado.
Por ausencia del interesado
firman los testigos
Cayetano Villahoz
Baldomero Petchame”
Ja ho tenim,
la cantina de la qual varen sortir a les quatre de la matinada els lladres amb
qui he començat el relat, i que estava a
“la plaza denominada del Tripa”, era la de l’Enric Taló (a) Tripa i estava
situada a la plaça del Progrés, per tant la plaça de nom popular “del Tripa” era la plaça del Progrés.
Aquí podria
acabar el relat. Ja he trobat el que buscava, però com que en aquesta cantina,
i en aquells dies, i succeïen uns fets curiosos, continuaré amb una mica més
d’història.
Trobo una
denúncia presentada als jutjats amb data 19 d’agost i que és molt aclaridora
del que realment passava en aquesta plaça i voltants:
“El dia catorce del mes en curso esta
alcaldia presentó a V.I. una comunicación denunciando a Teresa Ribot Alsina,
natural de Pals (Gerona) junto con otras dos persones por desobediéncia grave a
mi autoridad. La desobediéncia se
trataba en que habiendo sido requerida la tal mujer al mediodia del dia trece
por esta Alcaldia, para que se abstuviera de dedicarse a la prostitución, por
cuya causa havia sido expulsada de esta Ciudad otras tres veces en cosa de un
mes, y habiéndose conminado con que de no complir esta orden se la tendria por
desobediente a la Autoridad obrando con todo el rigor legal, y habiendosele
hecho tomar el tren de la una de la tarde con destino a Sabadell, su
residencia, a las cuatro de la tarde del mismo dia regresó a esta Ciudad
dedicándose toda la tarde y noche a su repugnante comercio. Puesta a
disposición de ese Juzgado continuó en la detención a que le havia sujetado
esta autoridad hasta el dia 16, por noticies que se me han comunicado,
ausentandose el dia siquiente de esta Ciudad, segun me han noticiado mis
agentes.
Pués bien, a pesar de los
apercibimientos de esta Alcaldia, de la denuncia formulada ante ese Juzgado y
de las diligencias criminales, que es de suponer se la instruyen, a noche fué
sorprendida por los guardias municipales Villahoz, Petchamé y Bogunyá en un
cobertizo de la ladrilleria conocida por la del Palma sita en las afueras de
esta población a cien passos del bodegón de Enrique Taló (a) Tripa, en donde se
albergava anteriorment, hallandose al ser sorprendida en compañia de varios
hombres, habiendo indicios de que allí se dedicava a la prostitución.
Detenida por dichos guardias en
cumplimiento de las órdenes que esta Alcaldia les tiene dados parece que
manifestó que cuantas veces la expulsaran volveria aquí a ejercer su comercio
profiriendo otras expresiones mal sonantes de desprecio a la Autoridad.
Entiende esta Alcaldia que dicha
mujer fué sorprendida en flagrante delito de desobediéncia grave a la Autoridad
definida y penada en el articulo 265 del Código Penal interpretado con el
espíritu del Tribunal Supremo en sentencies de 16 Marzo 1872 y 26 Marzo 1884 y
muy particularment en la de 30 de Noviembre de 1887, puesto que la denunciada
con su conducta no se ha limitado a un acto de incumplimiento de orden de la
autoridad sinó que con grave desprecio de esta ha demostrado persistente ánimo
de desobedecer sus mandatos terminantes, dados en uso de sus atribucions,
puesto que la Alcaldía como representante del Excmo. Sr, Gobernador civil,
puede prohibir la prostitución no sujetandose a las prescripciones gubernativas
y de higiene vigentes y la denunciada carece de los documentos que la habilitan
para ejercer de meretriz, no guardando tampoco los demás requisitos que exige
el Reglamento promulgado para esta materia por el Sr. Gobernador civil de esta
provincia.
Y en cumplimiento de las disposicions
vigentes pongo en conocimiento de ese Juzgado los hechos referidos que
considera criminosos a fin de que puedan ser depurados y castigados poniendo a
la vez a disposición del Juzgado a la denunciada que se halla detenida en las
Cárceles de este partido.
Tarrasa 19 Agosto de 1899.”
I un dia
després la denúncia contra la Teresa Ribot i Alsina:
“Tengo el honor de poner en
conocimiento de V. que se ha recibido en este Juzgado una comunicación de esa
alcaldia denunciando a Teresa Ribot Alsina por desobediéncia grave a la
Autoridad
Dios guarde a V.
Tarrasa 20 Agosto 1899
Sr. Alcalde de esta Ciudad”
Tenim un nou personatge a la història del Tripa, es tracta de na Teresa Ribot i Alsina, prostituta que feia estada a la taverna de l’Enric Taló, i que juntament amb Beatriz Puig i Soler, eren les encarregades d’animar les nits en una plaça Progrés que en aquells temps marcava el límit entre la Ciutat i els afores.
A partir
d’aquests fets el Governador Civil imposa una multa de 500 ptes. a l’Enric Taló
i de 50 ptes. a les dues dones, però quan els municipals intenten comunicar-ho
als interessats els hi és impossible, tots tres s’han fet escàpols i en data 23
de setembre ho fan saber al Governador:
“ Vigilancia Nº 342 Setbre. 23
Excmo. Sr.
Cumpliendo lo ordenado por V.E. en
comunicación de fecha 22 de Agosto último nº 3464, tengo el honor de
participarle que oportunamente comunicó esta Alcaldia la órden de imposición de
las multes de 500 pesetas a Enrique Taló (a) el Tripa y de 50 pesetas a Beatriz
Puig Soler sin que las hayan satisfecho a pesar del tiempo transcurrido,
ignorando esta Alcaldia el paradero de dicho Taló, quien ha desaparecido de
esta Ciudad, por lo que, de momento y hasta que se le encuentre, no es possible
exigirle la responsabilidad subsidaria. En cuanto a la Beatriz Puig, teniendo
noticia de que reside en Sabadell, hoy mismo he oficiado a la Alcaldia de dicha
Ciudad para que sufra aquella el arresto subsidiario.
Y por lo que respecta a la multa
impuesta, de 50 Ptas,. A Teresa Ribot Alsina en méritos de la expresada
comunicación todavia no ha sido posible notificarla a la interesada porque
desaparició de esta población y se ignora en absoluto su paradero.
Dios
guarde..”.
Pocs dies
després l’Enric feia cap altra vegada a la Ciutat i el dia 30 d’octubre trobem
una nota del director de la presó, Antonio Garcia, informant del fet que el dia
25 havia ingressat en el centre penitenciari l’Enric:
“CARCELES NACIONALES DEL PARTIDO DE
TARRASSA
M.I.S.
Pongo en el superior conocimiento de
V.E. que el dia 25 ingresó en estas Cárceles Enrique Taló (a)
Tripa en objeto de estinguir la multa de 500 pesetas equivalentes a
quince dias de prisión dejando extinguida dicha multa el dia 8 de novembre de
1899 que será puesto en libertad sinó hay orden en contrario.
Dios guarde a V.E. muchos años.
Tarrasa 30 Octubre 1899
El Jefe Antonio Garcia
M.I. alcalde de la Ciudad de Tarrasa”
No he trobat
constància del que va passar amb la Beatriz i la Teresa.
Com a última dada puc dir que l’Enric Taló i Durán el
trobem en el cens de l’any 1894 domiciliat al carrer de Baix Plaça núm. 25, d’ofici
empleat de fàbrica, i en el cens del 1903 apareix amb l’ofici de “Tabernero”.
I fins aquí
la història d’uns lladres de poca volada, unes prostitutes i un facinerós que
va donar nom popular a una plaça de la nostra Ciutat a finals del segle XIX, la
plaça del Tripa o plaça del Progrés.
Fonts de
documentació:
ACVOC –
AHT Ajuntament Terrassa correspondència
administrativa, capses 215, 216, 217, 218. (1898 - 1899)
Fotos: fons
Ragón / AMAT
Rafael Aróztegui i Peñarroya, desembre 2018.
dimecres, 17 d’octubre del 2018
TERRASSA - Una història a la Font Trobada.
Una història a la Font Trobada
Estem el
Maig del 1897, n’Elies Badiella i Vigués que vivia al número 20 del Raval, es
trobava desesperat de la vida per què cada vegada que intentava anar a omplir
el càntir a la Font Trobada havia de fer una hora de cua perquè algú del veïnat
intentava omplir sis cossis d’aigua de l’esmentada font situada al principi del
Raval a tocar del carrer Gavatxons.
Fart de fer
tanta estona d’espera, indagà qui era qui abusava d’aquella manera de l’aigua
de la font.
Finalment descobrí qui i perquè li feia la guitza
d’aquella manera i decidí denunciar-ho a l’Ajuntament, i més concretament a
l’alcalde Josep Ventalló.
“Exmo. Sr.
Esta mañana a las ocho de la misma,
el vecino de la calle del Arrabal nº 1, D. Pedro Tusell con su família estaban
llenando cubas de agua de la Fuente pública que ay (sic) al pie de su casa,
para llenar un lavadero que tienen al interior de la misma, recordado por el
que suscribe que el agua de la Fuente es para el Servicio del público, ha
contestado que una vez la tiene al pié de su casa hace de ella el Servicio que
le da la gana y como quiera que todo ello viene sucediendose hace tiempo y en
perjuicio del vecindari: es por que lo pongo al superior conocimiento de V. E.
Para los efectos que estime convenientes.
Dios guarde a V. E. M. A.
Tarrasa 19 de Mayo 1897
Signat: Elias Badiella”
I qui era la
família del tal Pere Tusell? Quants eren a fer cua? Doncs ni més ni menys que
sis persones, a saber, el mateix Pere, la seva esposa na Paulina Solà, dos
fills d’un matrimoni anterior, el Lluís i la Joaquima Tusell Pujol, i els dos
fills, en Jaume i l’Asunción Tusell Solà.
Efectivament,
si com diu el bo de l’Elias “D. Pedro
Tusell con su família”, hem d’entendre que la cosa anava per llarg.
La denúncia
arriba a l’alcalde Ventalló, i aquest decideix que: “Por orden de la alcaldia se pasó oficio al interesado prohibiendo la
extracción de agua en la forma que se ha denunciado.
Tarrasa 20 de mayo de 1897
Signa el
secretari R. Llofriu
Si
voleu saber d’on procedia l’aigua de la Font Trobada (alguns la anomenaven
Robada) aquí us ho explica el mestre JOAQUIM VERDAGUER
Fotos fons Ragón/AMAT
Documentació: Correspondència municipal 1897 / ACVOC
dimarts, 28 d’agost del 2018
DEL TESTAMENT D’EN SALVADOR VINYALS i GALÍ i ALTRES COSES
DEL TESTAMENT D’EN SALVADOR VINYALS i
GALÍ i ALTRES COSES
Per Rafael
Aròztegui i Peñarroya, agost de 2018
(Escrit amb
molt d’amor envers les històries terrassenques, i dels terrassencs, molt d’humor i un xic d’ironia).
Un petit
resum de l’arbre familiar dels Vinyals per poder seguir més informats la
història que avui us vull explicar:
Miquel Vinyals i Maurí (?-1791)∞
Maria Galí i Ramoneda(1750-?)
Fills: Benet
(1767-1809)(monjo de Montserrat), Josep (1772-1825) (monjo de Montserrat),
Ignasi (1774-1801) (A), Anton (1775-?), Cristina (1779-?), Salvador (1781-1843)
(B),
Llúcia (1784-?), Josepa (?-?).
(A) Ignasi Vinyals i Galí (1774-1801) ∞ Anna
Galí Suris (1779-?)
Fills:
Miquel (1796-1872)(C), Ramón (1797-1810), Cristina (1800-?), Ignasi
(1802-1834).
(B) Salvador
Vinyals i Galí (1781-1843)∞ Josepa Galí i Galí (1794-1850)
Fill: Josep
Vinyals i Galí (1816-1888) (D)
És a dir, C i D cosins germans.
Retrat de Salvador Vinyals i Galí, obra d'en Joaquim Vancells, a la Galeria de Terrassencs Il·lustres |
L’Il·lustre
terrassenc Salvador Vinyals i Galí, fill de Miquel Vinyals i Maurí i de na
Maria Galí i Ramoneda, nasqué a Terrassa un 21 d’octubre de 1781 i morí, també
a Terrassa, el 25 de febrer de 1843 a l’edat de seixanta-un anys (no als
seixanta com apunta en Baltasar Ragón en el seu llibre TERRASSENCS del 1800).
Baptisme d'en Salvador Joaquim Pere el dia 22 octubre 1781 a l'església de Sant Esperit i Sant Pere |
Fill d’una
família fortament emparentada amb els Galí, son germà Ignasi es casà amb Anna
Galí i Suris, i ell, que de jove ja era més xulo que un vuit, es casa amb na
Josepa Galí i Galí, com volen dir: a mi a casar-se amb una Galí no em guanya
ningú i em caso amb una Galí i Galí perquè no hi hagi cap dubte.
De la seva
vida i miracles com a diputat a les Corts de Cadis, redactores de la famosa
Constitució de mal nom La Pepa, fent de guerriller enfrontat a la francesada
junt amb el seu gran amic Joaquim de Sagrera, aquest també està penjat al saló
de plens del nostre Ajuntament, ja ho expliquen gairebé tot en Soler i Palet (Cent biografies Terrassenques) pàg. 171, Baltasar Ragón (Terrassencs del 1800) pàg. 221 i també,
amb alguna errada sense més importància, en Salvador Cardús (Historial de la
Guerra Napoleònica a Terrassa) i En Miquel Palomares en el seu “Galeria de
Tarrasenses Ilustres”, (aquest darrer es pot llegir però no feu cas de tot el
que diu) .
Una superba casa de quatre casals, dos pisos i
golfes i uns horts i jardins que en total sumaven 79.301 pams quadrats, que
vindrien a ser 3.000 metres quadrats. Estem parlant, pels que sigueu de la meva
època, de l’edifici conegut com a Círcol Egarenc i a partir del 1940 “Frente de
Juventudes”, amb tots els jardins i horts que anaven des del carrer Sant Pau
fins al carrer Cardaire, i a dia d’avui misteriosament desapareguts en mans
dels explotadors immobiliaris. Algun dia un historiador hauria d’escriure la
història d’aquest solar.
La façana de la casa Galí abans de la reforma del 1887 per establir-hi el "Casino Egarense" |
Vista aèria del 1925 a on podem veure molt aproximadament la totalitat de la finca. |
I ara sí,
arribem al 22 de febrer de 1843, i en Salvador, a les portes de la mort, ho faria
tres dies més tard, el dia 25, redacta el seu testament:
“En nom de Deu sia, Amen. Jo Salvador
Vinyals y Galí fabricant de paños, natural y habitant de la vila de Tarrasa,
fill llegitim y natural de Miquel Vinyals també fabricant de paños, y de Maria
Galí conjugue y difunts. Estan en lo llit detingut de malaltia corporal, de la
que temo morir, però ab bon enteniment, claredat y entera expedició de
potencia, y volent disposar de tots los meus bens temporals per millor
aconseguir los eterns.. a partir d’aquí diferents disposicions legalistes fins a trobar:
“Primerament: Vull, ordeno y mano,
que seguida la mia mort sian tots los meus deutes pagat y las injurias
satisfetes sense estrepits de judici, si sols com de ells o de ellas constan,
atesa la veritat del fet.”
No tenia la
consciència massa tranquil·la? Però seguim:
“Item: Vull y mano, que seguida la
mia mort, sia lo meu cos sepultat en un ninxo del Sementiri o Fosar de la
parroquial Yglesia de Tarrasa, ab la celebració de quatre oficis dobles majors,
celebradors per lo Prior y preveres de dita Iglesia y ab totes las demes
solemnitats en semblants enterros acstumadas; i així mateix ordeno y mano que
seguida la mia mort, se me sian celebrades per una vegada tant solament, per
salut y repòs de la mia anima, y demes de qui tinguia obligació a Deu pregar
mil missa resadas a la limosna de cinc rals de velló quiscuna, y celebradores
per los sacerdots ben pareguts a dits mos marmesons.”
Aquí ja hi
trobem algunes coses curioses, vol que el seu cos sigui enterrat en un nínxol o
al fossar, no tenien els Vinyals un nínxol propi? On estan ara les restes
d’aquest terrassenc il·lustre? Ja deia jo què no devia tenir la consciència
molt tranquil·la per demanar mil misses i fer gastar als seus hereus 5.000 rals
de velló. Per cert, aquí ja trobem tràfic d’influències, no valia qualsevol
sacerdot, havia de ser “ben paregut” als seus marmessors.
Però anem
seguint que la cosa és impagable:
“Item: Deixo i llego a Sa Real
Magestat, y per una vegada tant solament, la cuantitat de dotse rals de velló,
segons lo previngut en diferents ordres Reals.”
És a dir,
dono dotze rals a la reina Isabel II, no perquè jo sigui molt generós, ho faig
perquè hi ha una ordre reial. Ah, d’acord.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Sabies que...? Fossat de la Vila Medieval, Carrer del Pantà, Carrer de la Unió
Sabies que...? FOSSAT DE LA VILA MEDIEVAL Previ a la construcció de l'aparcament subterrani de la plaça Vella, es varen efectuar ...
-
Sabies que...? FOSSAT DE LA VILA MEDIEVAL Previ a la construcció de l'aparcament subterrani de la plaça Vella, es varen efectuar ...
-
Estem l’any 1726. Feia tot just tretze anys que Terrassa havia sofert, la nit del 3 al 4 de setembre del 1713, el saqueig, incendi de ...
-
Sabies que...? CAMÍ FONDO Que el carrer del Camí Fondo deu el seu nom a què en aquest tram de carrer, entre la placeta de Saragossa ...
-
NOMS POPULARS DELS CARRERS DE TERRASSA En aquest llistat falten els carrers i places que tenen com a nom oficial el nom popular, com carre...
-
DE COM NEIX I ES DESENVOLUPA LA CREACIÓ D’UNA PLAÇA-MERCAT DE FERRO A TERRASSA Per Rafael Aróztegui i Peñarroya. Juny de 2019. Ens...
-
MASIES DE TERRASSA Rafael Aróztegui i Peñarroya, març 2019. No hi són totes, però us animo a fer-me arribar fotos de les masies qu...
-
L’ESCULTOR JOSEP ARMENGOL i BALLBÉ I LA FONT MONUMENTAL DE LA PLAÇA MAJOR Josep Armengol i Ballbé Amb l’ajut del mestre Baltasar...
-
ELS GERMANS DE LA DOCTRINA CRISTIANA A TERRASSA CRONOLOGIA: 1864 Arriba l’Escola Pia a la vila de Terrassa (Convent de Sant France...
-
INFRAHISTÒRIA DEL MONUMENT DEDICAT A ALFONS SALA i ARGEMÍ De la vida i obra del Comte d’Ègara no en parlaré, ja hi ha força literatura p...
-
CREACIÓ i FINAL DEL CARRER dels BANYS 1841 - 1950 En Miquel Vinyals i Galí veu com el seu pare, Ignasi ...