dilluns, 23 de juliol del 2018

TERRASSA - CREACIÓ i FINAL DEL CARRER dels BANYS

 CREACIÓ i FINAL DEL CARRER dels BANYS

1841   -   1950


























En Miquel Vinyals i Galí veu com el seu pare, Ignasi Vinyals i Galí, mor l’any 1801 quan ell tenia tot just sis anys. En Miquel queda sota la custòdia del seu tiet Salvador Vinyals, però quan obté la majoria d’edat ja es fa càrrec de la seva herència i en Salvador, que fins llavors havia conviscut, juntament amb la seva esposa Josepa Galí i Galí i el seu fill Josep Vinyals i Galí, a la casa del carrer Major, decideix anar a viure a la casa pairal dels Galí del carrer Sant Pere números 48 i 50.
Amo i senyor de la casa-palau, i sense la tutela del seu oncle, comença a embellir per dins la casa, i en l’espai del temps, a millorar-la per fora.


El primer que fa, any 1820, és construir un jardí d’estil romàntic segons descripcions de diversos autors de l’època.




Aquest jardí estava situat enfront de la casa, al carrer Major, a la vorera que en diríem dels senars. En Miquel Vinyals el va començar a construir l’any 1820 amb la compra de la casa d’en Francisco Arch de Caravaca, una casa de tres casals amb dos picotins de terreny addicional, segons escriptura del 17 de juliol de 1820, davant el notari Francisco Soler i Ler. Casa amb el número 444 de l’inventari del 1819.

A aquesta casa hi hem d’afegir les d’en Jaume Salas i Salvi Vellver, dos casals més (447 i 448 de l’inventari), i una del mateix Vinyals de 2 casals (446) que sumen un total de 7 casals que són els que té l’edifici que coneixem com a Casa Vinyals, i que serien els set casals que conformarien el jardí dels Vinyals, admiració de propis i estranys.



CREACIÓ DEL CARRER DELS BANYS.

Una vegada construït el Jardí ja no té qui el pugui vigilar per la part de davant de la casa, i ara s’haurà de preocupar de la part posterior, és a dir de la façana nord per on discorre el carrer de les Parres.

Un Vinyals molt decidit a assolir el que es proposa, comença l’any 1830 a fer realitat el seu somni, tenir la casa totalment aïllada de veïns i curiosos, i comença a comprar, o fer-se propietari a base de permutes, les cases del carrer de les Parres que estan a la vorera contrària de la seva. Aquest somni l’assoliria finalment l’octubre del 1841.



Per la part del carrer de Les Parres que ocupava tot el darrere de casa seva del carrer Major, hi trobem set finques que són les que assoliria en l’espai d’onze anys:
Compra, el 13 de novembre de 1830, la casa d’en Joaquim Petit Sastre, que inclou un quartà de conreu de secà de segona qualitat, inscrita amb el número 411 a l’inventari de cases i terrenys de 1819.
Fa una permuta, l’1 d’octubre de 1838,  amb els hereus de Josep Llunell, d’una casa d’un cos de tercera qualitat, i un picotí i mig de conreu de segona. Finca inscrita amb el número 412.
Una altra permuta, el 18 de juny de 1840, en aquest cas amb Josep i Isidre Amat Munmany, d’una casa d’un cos de tercera i un picotí i mig de conreu de secà de segona. Inscrita amb el número 414.
També per permuta, el 21 de gener de 1841, aconsegueix de Jaume Cardús Massanyach, una casa d’un cos, i un picotí i mig de conreu de secà de segona. Aquesta finca té el número 415 del cens.
Amb la modalitat de compra, el 18 d’agost de 1841, aconsegueix la propietat d’una casa d’en Salvador Marcet i Domingo Palet, d’un cos i un quartà i un picotí de conreu de secà de segona. Finca número 416.
Novament trobem una permuta, el 27 de setembre de 1841, d’una casa propietat de Rosa Anglada i Antonio Serracanta, d’un cos i un picotí i mig de secà de segona. Finca número 417.
I finalment tenim la inscrita amb el número 418 també per una permuta del dia 22 d’octubre de 1841, propietat d’Agnès Arch i del seu fill Jaume Guardiola i Arch, també d’un cos i d’un picotí i mig de terreny de secà de segona qualitat. Aquesta casa té la particularitat que no es troba en el carrer de Les Parres, aquesta casa està dins del terreny conegut com a Corrals Vells, que eren els que anaven des de darrere (part nord) de la casa dels Vinyals fins a trobar el Camí de la Unió, avui Iscle Soler.
Amb aquest llistat de cases se’ns fa fàcil deduir que les cases, majoritàriament, eren d’un casal i que disposaven totes elles d’un pati que amidava un picotí i mig de superfície.
Enderroca totes aquestes cases, un total de set, i ja pot crear uns horts, a través dels Corrals Vells, que van des de casa seva fins al camí de la Unió, i el que encara és més important per ell, tancar el carrer de les Parres al seu pas pel darrere de casa seva.



Com era d’esperar els veïns del carrer de les Parres que veuen tallat el seu transit cap el carrer Major protesten i llavors en Miquel Vinyals ofereix una part de les seves propietats per tal d’obrir un nou pas des del carrer de les Parres cap al carrer Major i d’aquesta forma neix, el setembre del 1841, el carrer que més endavant coneixerem com a carrer dels Banys.

En el ple del 19 agost 1841 es fa lectura d’un ofici de la Diputació Provincial autoritzant la permuta de part del carrer de les Parres per una porció de terreny d’en Miquel Vinyals com a indemnització.


En el ple del dia 29 d’agost de 1841 s’acorda que el regidor Marinel·lo s’entengui amb els mestres d’obres municipals per regularitzar el carrer que s’ha obert des de el carrer Major al carrer de les Parres.


En data 25 de setembre de 1841 l’ajuntament passa un ofici als mestres de cases en Jacint Matalonga i Joan Comerma que diu:

“El Ayuntamiento previene a ustedes pasen a reconocer lo más pronto possible la nueva travessia que se ha hecho por D. Miguel Vinyals entre las calles Mayor y las Esparras (sic) (sovint trobem el nom d’Esparres en lloc de Parres) con el objeto de que vean cuando sea necesario practicar para que quede bién afirmado y espedito aquel terreno y no se cause perjuicio a ningun vecino.”


La resposta d’en Matalonga i Comerma és:

“Jacinto Matalonga y Joan Comerma los dos metres de cases del Magnifich Ajuntament de la Villa de Tarrasa an pasat a fer lo reconeixement de la cantonada de la casa de cal Daurado del carrer Major qual cantonada es a la bocacalla de la travessia que dona entrada a las Esparras y per assegurar dita cantonada deu fersi un pila ben fonamentat y pujarlo fins a la alsada que siguia necessari per la salvadat de dita casa.


En quant al desaogo de las aiguas del carrer de las Esparras abem considerat per no donar dany a ningun bei rebaixar un pam la boca calla de la noba trebacia que se a fet y alsar un poch a la dibisio de la paret de D. Miguel Vinyals pot encaminarse tota laigua dret al carrer Majó y no donar dany a ningú bei hes tot quant podem dir en contestació del present ofici.
Tarrasa 27 setembre 1841.” (sic)



Queda molt clar que l’ofici d’en Matalonga i Comerma era de “mestres de cases” com ells mateixos es definien, i que l’escriptura no era lo seu.
I aquí arribem al final de la història. En Miquel Vinyals, Don Miquel, com a ell li agradava que li diguessin, ja havia aconseguit el somni de tenir la seva mansió aïllada de la resta de mortals que la rodejaven.

Per saber que si feia en aquesta casa, quines visites rebia el conco més famós de la Vila, i com va evolucionar la dita mansió a partir de l’últim terç del segle XIX i principis del XX, us remeto a la meva entrada del blog:  

Però no, ja ho oblidava, per què el carrer que tan “gentilment” en Vinyals va obrir per poder anar des del carrer de les Parres al carrer Major se’n deia dels BANYS?
On estaven situats aquests banys? Doncs estaven situats ni més ni menys que en la part de la casa Vinyals més propera a la Plaça, en un annex a la mansió a on trobem, segons escriptura del 18 de gener del 1882, uns baixos coberts per un terrat i dividit en varies dependències com són uns corrals, una quadra i una cotxera, i situats sobre el terrat uns BANYS destinats a ús PÚBLIC.




De la creació, ús, propietat i funcionament d’aquests banys, de moment, no he pogut esbrinar res. Espero en una pròxima entrada en aquest blog, fer-vos cinc cèntims d’aquesta qüestió.
Un parell de fotos de principis del XX ens donaran idea de la situació del carrer dels Banys en respecta al carrer Major i al carrer de Les Parres.




I en aquesta imatge aèria de l’any 1925 podem veure la situació del carrer dels Banys en el centre de la nostra ciutat.


LA FI DEL CARRER DELS BANYS
Però ja va sent hora de parlar de la fi d’aquest carrer que probablement ningú dels que llegiu aquesta entrada ha pogut trepitjar mai.
El dia 4 de maig de 1949, i un cop el carrer de la Unió ja ha fet la seva connexió definitiva entre el carrer Major i el Raval, l’Ajuntament decideix tapiar l’entrada i la sortida d’aquest carreró, que ha perdut la seva raó de ser, i el terreny passa a formar part d’una catalogació nominada “sobrant de via pública”.

“Declarar sobrante de la via pública el terreno que integra el antiguo pasaje que unia la calle Mayor con la de Las Parras, suprimiendo como via pública en el vigente Plano General de Urbanización y Reforma de la Ciudad y sustraido actualment al tráfico mediante cerramiento con muros, siendo sus lindes los siguientes: al Norte la calle de Las Parras; al Sur la calle Mayor; al Este la casa número treinta y cuatro de esta última calle propiedad de don Arturo Bros Parent y al Oeste la casa número treinta y seis tambien de la calle Mayor propiedad de don Miguel Cugueró Sisquella, de una superficie útil de setenta y nueve metros cuadrados por si solo inedificable...”



L’any 1949 es posa a la venda aquest terreny amb primera opció pels veïns més propers. El veí de ponent, el senyor Miquel Cugueró hi renuncia i el de llevant el compra.



I qui és el veí que el compra? Doncs ni més ni menys que el senyor Artur Bros i Parent, pare dels fotògrafs Eduard i Antoni Bros, els que serien els meus mestres en l’apartat fotogràfic, i això va fer possible que jo sí que pogués trepitjar el carrer dels Banys. Aquest terreny es convertí en el pati de la casa dels Bros.
Acabava d’aquesta manera la història d’un carrer del centre de Terrassa que va tenir una existència de 108 anys, el carrer dels BANYS.





En la part que donava al carrer Major s’hi va construir un gran aparador en el qual tres cops a l’any exposàvem grans fotos amb temes d’actualitat. Recordo molt especialment un dedicat a l’arribada de l’home a la Lluna. Altres per Nadal i alguns per la festa Major.
Més d’un cop els Bros havien guanyat els concursos d’aparadors que es feien els anys 60.



Finalment, crec que l’any 1973, enderrocaren la casa vella



 i construïren l’edifici que actualment ocupa el número 34 del carrer Major, posant d’aquesta manera final a l’existència del carrer dels BANYS, creat per unir el carrer de les Parres amb el carrer Major quan el carrer de La Unió no era ni un projecte.  



Fons consultades:
ACVOC – ANT Escriptures Josep Carrancà 1882
ACVOC -  Cartografia varia
ACVOC -  Llibre actes Comissió Permanent 1949
AMAT - Actes ple municipal
ARXIU BROS
FOTOGRAFIES: Arxiu Administratiu AMAT, Arxiu Bros, Rafael Aróztegui.

dimecres, 4 de juliol del 2018

TERRASSENCS IL·LUSTRES 2018


Amb motiu de la col·locació del retrat de Lluís Muncunill i Parellada, el dia 4 de juliol de 2018, a la galeria de Terrassencs Il·lustres del nostre Ajuntament, us faig un llistat dels que fins ara han rebut tal honor.
Al costat del nom del personatge us poso l'any en que es va decidir la seva nominació.



Joaquim de Sagrera i Domènech1915



Francesc Torras i Armengol 1916


Francesc Rodó i Sala 1917

Salvador Vinyals i Galí 1917

Jaume Vallhonrat i Rovira 1931

Josep Soler i Palet 1932

Antoni Josep Torrella i Maurí 1933

Josep Roca i Roca 1934

Alfons Sala i Argemí 1946

Josep Garcia i Humet 1954

Josep Ventalló i Vintró 1958

Joaquim Vancells i Vieta 1962

Antoni Maria Marcet i Poal 1963

Jacint Alegre i Pujals 1970

Joan Marcet i Palet 1970

Samuel Morera i Ribas 1985

Paulina Pi de la Serra i Joly 1992

Lluís Muncunill i Parellada  2018




                                                                                 



     

dimecres, 13 de juny del 2018

TERRASSA 1843 "los miñons no volen marchar"

 Los miñons ahordats que no volen marchar 

Es veu que a les acaballes de la regència del general Espartero (1840-1843), ja havia perdut la confiança del poble i aquí a Catalunya en Joan Prim, Milans del Bosch i companyia s’hi van revoltar, a Reus, al crit de “A baix Espartero! Majoria [d'edat] de la Reina!” (volien que la Isabel II fos declarada major d’edat, per bé que tan sols tenia 13 anys.) Encara que el general esparterista Zurbano va aconseguir dominar la rebel·lió de Reus, Barcelona es va sumar de seguida al moviment, formant-se al juny una Junta Suprema de Govern de la província de Barcelona en la qual figuraven republicans, progressistes i moderats. Poc després el general Prim feia la seva entrada triomfal a la ciutat. 

Terrassa, sempre molt favorable a la Isabel II, i al seu amic Leopoldo O’Donell, va arreplegar 600 homes, solters i viudos de 18 a 40 anys, i va formar una companyia per anar a combatre al costat dels revoltats Prim i Milans. Fins aquí un apunt d’història que he tret de la incommensurable Wikipedia.

A partir d’aquí us parlaré d’una petita troballa que he fet, no cal dir-ho, a l’Arxiu Històric. En els plecs de correspondència de l’Ajuntament, de l’any 1843, i del mes de juny, he trobat un document anònim, però ple de sinceritat i poesia, i que a continuació i amb l’ajuda d’un expert (Jaume Aulet) us transcric:

El 43 salieron unos 600 hombres de Tarrasa solteros y viudos de 18 a 40 años, para destronar a Espartero.  Formaron en el portal de S. Roque, que no volen marcha

            Al sortir a la Riera (o Reina)
            
            Los miñons ahordats
            que no volen marchar 
            que no venen els richs,
            Adeusiau Tarrasa
            Adeusiau carrers,
            Adeusiau promeses
            Que us veurem may mes,

Mariano Solis (Galí) =Ventallo=Un jefe de Mulins de Rey =
Marcharon hacia Rubí = Martorell – Esparraguera = Igualada y Cervera y al pla de la Mata se unieron con xxxxxxxxxxxxxxxxxx de Cervera.  



No cal dir que la marxa de 600 homes d’una població de 4.836 habitants, dels quals 2.439 eren homes i 2.397 dones, segons padró d'aquell any, va comportar molts problemes d’abastament de menjar a moltes famílies que quedaren sense ajut ni empara.


En data de 29 de juny, l’Ajuntament enviava a la “Junta Suprema de la Província” una representació per tal de fer-li veure els perjudicis que per la Vila representava que continuessin mobilitzats els mossos terrassencs.


Aquesta representació de l’Ajuntament de Terrassa era portadora d’una missiva, signada per l’alcalde, regidors i síndics, en la que exposaven tots els inconvenients que per a la Vila suposava l’absència forçosa de tanta mà d’obra.
Coneixedor com sóc del tarannà de l’alcalde Vinyals, ell signava com a president, hi veig en el contingut de la carta la seva mà. Primer protesta pel fet que municipis veïns no hi hagin enviat tropa. Després exposa el fet que moltes famílies han quedat desprotegides. A continuació exposa que uns homes que no han rebut instrucció militar, difícilment poden aportar res de bo a la guerra. I acaba amb el que pot fer més mal al cap de la Junta de Defensa, sense treballadors no hi ha ingressos econòmics a les famílies, i sense ingressos no es poden pagar els impostos que el mateix Cap a ordenat.
Pel seu interès documental i ensems literari, us transcric la missiva complerta:

"No molestará esta Municipalidad la atención de V. E. mayormente en el cúmulo de negocios que deben rodearlo en tan críticos momentos sí el bienestar de la población a mas bien su conservación no la obligasen a levantar su voz para exponer los perjuicios que se están siguiendo de la completa movilización de todos los mozos solteros y viudos sin hijos comprendidos por la orden de V. E. De 19 del corriente. Mientras que Tarrasa, Excelentísimo Señor, ha sido la primera en presentar a sus hijos a defender la patria con las armas en la mano, quedan todavía muchos pueblos que no han cumplido con un deber tan sagrado. No pretende esta Villa excusar sus servicios mas tampoco es justo que tengan sus hijos de compartir las fatigas y penalidades que a los otros tocaría. En los días que han transcurrido de movilización muchas faenas han quedado sin curso, muchas familias sin sustento y muchas cases cerradas. V. E. Puede figurarse el vacio que habrán dejado cerca de quinientos Hombres todos útiles y muchos cabeza de familia; la miseria y necesidad a que han quedado reducidas tantas familias y ¿podrá este Ayuntamiento, puerto para el mejor bien de la población, mirar con indiferencia tanto llanto y desconsuelo sin dejar de compadecerse y de implorar el alivio que exige tan penosa situación?
V. E. podrá oponer que la patria necesita de todos sus hijos, pero este Ayuntamiento no puede menos de observar que la organización de estas fuerzas solo sirven para un golpe de mano y de ningún modo para una campaña formal ni para ponerse frente del enemigo, porque fuera de una pequeña parte ninguno entiende la maniobra; y ¿qué se puede esperar en este caso de gente que a la ninguna inteligencia en el manejo de las armas recurre la más absoluta ignorancia de la disciplina militar? Estropearse con marchas y contramarchas, enfermar y tal vez comprometer en cualquier lance a las tropas disciplinadas. Todas estas consideraciones, Excelentísimo Señor, solo las dicta el bien de la población y del país, pues sin trabajo es imposible que se sostengan las familias y menos que se paguen las contribuciones cuyo cobro se ha servido V.E. últimamente disponer.
En esta atención esta Municipalidad espera que V.E. tomara en consideración todos los males que nos afligen y procurará poner un pronto alivio si es que las circunstancias lo permiten o de otro modo hacer que todos los pueblos carguen indistintamente con las penalidades que tienen que sobrellevar los que cumplen y han cumplido puntualmente.
Dios guarde a V.E.
Tarrasa 29 junio 1843.
Miguel Vinyals, presidente.  José Rodó, alcalde 2º.  Gabriel Roca, regidor 1º.  Antonio Domingo, regidor 2º.  Jaime Rodó, regidor.  José Arnau, regidor.  Lázaro Ullés, regidor.
Pelegrin de Castellarnau, síndico.  Tomás Rovira, síndico."




Novament el ple, el dia 5 de juliol, acorda dirigir-se a la Junta perquè resolgui la tornada dels mobilitzats a Terrassa.


I arribem al dia 29 de juliol. Narvaez ja ha entrat a Madrid i es veu que la revolta ja es dóna per acabada i així ho fa pales el consistori, recordem, presidit per en Miquel Vinyals i Galí, i ordena el següent:


Se acordó que con motivo de la fausta noticia de haver entrado las tropes del mando del General Narvaez en Madrid se cante un Tedeum a las once del del dia de mañana y se permita a la Milicia Nacional el que haga música por el pueblo y que se invite a los sres. Comandantes del Batallón y Movilizados para su asistencia.


El que fa pensar que definitivament aquells nois “que no volen marchar” ja han tornat.

A tot això què havia passat? Doncs que Terrassa s’havia quedat sense les Festes dels Sants Patrons, i un regidor inquiet pregunta si es faran o no, ja que ell és l’encarregat d’avisar el “predicador” i no tindrà temps de fer-ho. Finalment el consistori decideix que ja no cal fer-les  per que ja ha passat massa temps i a més, com diríem ara “no està el horno para bollos” per dir que no hi havia ni un ral a caixa.



I fins aquí la història d'uns minyons que no volien marxar perquè els "RICHS" no hi anaven.

Ja que he parlat d’en Leopoldo O’Donell, dir que un consistori liberal va decidir dedicar-li un carrer, i que poc temps després un que no era tan liberal i era més de missa va reconvertir el nom del carrer eliminant l’Odonell i afegint al davant Sant, d’aquí que a Terrassa tinguem un carrer dedicat a “San Leopoldo” que ja em direu que té a veure amb la nostra ciutat i les nostres tradicions.

Rafel Aróztegui i Peñarroya
15 juny 2018

Fonts de consulta: 
ACVOC-AHT Correspondencia Ajuntament de Terrassa 1843.  
AMAT Actes dels plens 1843  

diumenge, 27 de maig del 2018

LÍMITS DE LA VILA DE TERRASSA 1819

 LÍMITS DE LA VILA DE TERRASSA 1819




L’any 1819 es promou una revista (un cens) de tots els terrenys i cases que conformen la Vila de Terrassa.


Per fer aquesta revista parteixen d’un croquis fet cent anys abans pel geòmetra Joseph Mayol.



Plànol dels límits o Terme de la Vila de Terrassa segons es féu en l’any 1729 pel Geòmetra Joseph Mayol seguint Ordre del Senyor intendent junt amb els experts nomenats l’un pel Rei i l’altre per la dita Vila per les qualitats de la Terra.

Limita la Vila per Tramuntana amb terres de Joan Vinyals, Pera Ramoneda, Bonaventura Figueras, lo Marge gros fins a la Font del Torrent de Paradís.

Per Llevant: El Torrent de la Font de Paradís, mitjançant camí i Quadra de la Vall de Paradís, Francisco Pont, El Convent, Dn. Joseph Bru, Torrent de la Font de Paradís.

Per Migdia: Francisco Bosch, Torrent de Paradís i la Riera.

Per Ponent: La Riera, El Torrent del Batlle, Francisco Buada, Francesc Pual i La Riera.

I l’any 1819 la revista.



Original revista de totes les Terres i Cases de la Vila de Terrassa a l’any 1819 per Joseph Valls, geòmetra  de Granollers per la medició de les Terres , com i també per la estimació de les cases i experts per la graduació de les qualitats de les Terres , Cristofol Rodó i Pau Solà, pagesos de la mateixa Vila de Terrassa, i és com se segueix. Començant en els horts sota el Molí dit de Dalt, advertint que la mida és quartera de quaranta canes en quadro.


 Els terrenys estan dividits en tres sectors:
“Horts sota lo Molí dit de Dalt”
“Ortas Novas”
“Partida de la altre part de la Riera comensant al Cap de mun del Terme”.


Un exemple de definició d’un terreny.



Núm. 13 : Terra de Aleix Cardellach de tinguda dos quartans de conreu: so és un picotí regadiu de segona qualitat i un quartà, tres picotins secà de primera qualitat, que afronta a llevant amb el torrent, a migdia amb Miquel Buguñà, a ponent amb Dn. Jacinto de Bru mediant un rec que allí hi ha, i a tramuntana amb Jaume Ribas.

I aquí com es defineix una casa amb pati posterior.

En aquest cas una casa del carrer Sant Pere.


Núm. 319 Viuda de Galy i Galy. Casa de 1ª de tres cossos i mig. Bona en estat. Dos picotins conreu regadiu de 1ª i quatre quartans secà de 1ª.

I com a curiositat es pot destacar que en l’apartat de terrenys, i amb el núm. 331, es a dir l’últim, descriuen els horts de la casa d’en Joaquim Sagrera, aproximadament el que avui són els jardins de la casa Alegre de Sagrera.


Clos de la casa de Dn. Joaquim de Sagrera de tinguda nou cortans un picotí: això és un quartà regadiu de segona, set cortans secà de primera i un cortà un picotí herm.

En total 19 carrers, o indrets, a saber: Font Vella, Sant Antoni, Puig Novell, dels Corrals, de la Palla, Sant Pere, Nou de Sant Pere, Casas den Bastart o Carrer (avui Sant Josep), Casas del Diaca (un tram de l'actual Garcia Humet), Raval, Cremat, De les Esparras (Parres), Major, del Vall, Rutlla, Portal Nou, Carrers de la Plaça (Església, Muslerol, Cantarer, Gavatxons), Sentro de la Plaça i Casas Fora Vila

Aquest cens inclou un total de 331 terrenys i de 653 cases.

I conclouen aquest cens amb les següents paraules:




Joseph Valls Geometra de la Vila de Granollers, Cristofol Rodó i Pau Solà, pagesos de la Vila de Terrassa, com a experts posats per lo Magnífic Ajuntament per la graduació de les qualitats de les terres en la present Revista.
Certifiquem com hem obrat amb tot desinterès i sense fer cap parcialitat seguint totes les Ordres Reals i les de les demés Autoritats i perquè consti firmem el present certificat en conclusió de la present Revista en Terrassa Vila als 15 juliol de 1819.

Rafael Aróztegui Peñarroya 27/05/2018

Fons de l'Arxiu Històric de Terrassa - ACVOC

UN NOM NOU PER AFEGIR A LA NOSTRA ESTIMADA PLAÇA VELLA ?

  UN NOM NOU PER AFEGIR A LA NOSTRA ESTIMADA PLAÇA VELLA ?   Ferran VII Després de la mort del rei Ferran VII el 29 de setembre de 1833,...