diumenge, 4 de gener del 2015

L'ALCALDE SAMUEL MORERA i ELS REIS MAGS



En Samuel Morera i Ribas (http://ca.wikipedia.org/wiki/Samuel_Morera_i_Ribas) era alcalde de Terrassa el 5 de gener del 1934 quan amb motiu de la festivitat de Reis prohibeix la cavalcada dels Reis Mags. El diari republicà L'ACCIÒ, d’ERC, publica l'article que a continuació us transcric per la dificultat que comporta llegir l'original.

No és la meva intenció fer cap interpretació de l'esmentat article. 
Cadascú que faci la seva. 


NOUS  ENCERTS DEL NOSTRE ALCALDE
LA METZINA QUE VOL INOCUL·LAR-SE EN LA MENT DE L’INFANT
Llegim que per l’alcalde Samuel Morera no ha estat autoritzada la cavalcada dels reis que l’entitat Centre Social preparava per aquest vespre, i que en substitució d’aquesta moxiganga, en el saló d’aquell centre Social s’hi celebra a dos quarts de set d’aquesta vetlla una solemne recepció durant la qual “SS. MM. Melcior, Gaspar i Baltasar” iniciaran el repartiment de joguines i llamins a la mainada.
No tenim res a dir a aquest prurit innocent de ridiculitzar cada any en el dia d’avui la sacra memòria d’unes venerables figures bíbliques. perquè la facècia, que a hores d’ara és desenvolupa al Centre Social, no és altra cosa que la paròdia d’un paisatge de la Historia sagrada, que per capciosa que sia, ens mereix sinó credit almenys respecta. Però sí que considerem absurda i inadmissible l’insensata intenció d’aquests minyons que tenen la flaca d’organitzar i passejar pels carrers, sengles mascarades de les quals en fan protagonistes uns sants del calendari. I malèfica en la idiosincràcia de la xicalla que amb els seus records infantils hi serva tot hora el llastre d’unes al·lucinants estampes.
El cor dels menuts no és com la sorra en la qual tot s’hi pot escriure, puix tot s’hi esborra.
Per aquesta raó trobem més que encertada, encertadíssima, la disposició prohibitiva del nostre alcalde.
Si urgent és vetllar per la marxa administrativa dels pobles, més urgent és servar les ments infantils de les escomeses del fanatisme organitzat.
Us felicitem efusivament, Samuel Morera. La generació de demà us agrairà, encara més que nosaltres, el compte moral que per ells haureu tingut.



divendres, 10 d’octubre del 2014

COM DATAR, O AL MENYS INTENTAR-HO, UNA FOTO.

COM DATAR, O AL MENYS INTENTAR-HO, UNA FOTO.



Tinc aquesta foto del Vapor Gran però no sabem l’any en que es va fer. Anem a veure si hi podem posar una data el més aproximada possible. D’entrada, i com sabem que el Vapor Gran és una construcció de l’any 1857, ja tenim un punt de partida.



 Què més hi veiem que ens pugui ajudar? En primer terme, els patis de la casa Ros de la cantonada d’Església amb Porta Nova i diverses cases del mateix carrer.




Sabem, per que ho diu l’acte del ple de l’Ajuntament del dia 28 de novembre de 1891, que el Sr. Josep Ros demana permís per construir el que seria l’embrió del Vapor Ros.
Per tant si a la foto encara no surt aquest edifici, vol dir que és anterior al 1891.

De 1857 a 1891, es a dir 34 anys de marge.



Ara ens fixem en les cases que veiem del carrer Porta Nova.

Gràcies a l’ajuda de l’Arxiu Municipal Adiministratiu de Terrassa aconsegueixo un llistat de permisos d’obres d’aquest carrer que van de l’any 1858 fins a 1891.




L’expedient 07/1876 em porta a descobrir que al nº12  en Pere Carbonell demana permís per fer la façana nova segons plànol que el mestre d’obres Jaume Comerma i Torrella presenta en la petició.



Aquest permís es aprovat i aquí tenim la casa que es va construir l’any 1876.




 Dues curiositats de tot aquest procés, una és que el secretari es confon i situa la casa al carrer “Plaza Nueva” (visió de futur?), i l’altra que en el plec de condicions l’obliguen a tirar les aigües pluvials  “fuera de la acera” mitjançant  una canal recta.





Per tant, i de moment, ja hem escurçat una mica les dates. Per un cantó tenim 1876 i per l’altre 1891 (Vapor Ros).
El marge de 34 anys ja l’hem reduït a 15.
Entre el llistat d’expedients hi trobem el 121/1884 que ens diu que la Sra. Madrona Rosell també vol fer la façana nova de la seva casa del carrer Porta Nova nº 14, i acompanya plànol de la façana signat pel mestre d’obres Miquel Curet. Com sigui que a la foto encara no veiem la façana arranjada ja tenim que la foto es anterior al  setembre del 1884.





Conclusió final : foto feta entre 1876 i setembre del 1884.
Crec que un marge de 8 anys ja és acceptable.
I, per especular una mica, podríem dir que la façana lateral de la casa nº 12 es veu molt nova, i per tant es pot suposar que l’any seria  més proper al 1876 que al 1884.
Ho deixem en 1880 ?

Avui, 14 de novembre de 2022, estic en condició de concretar una mica més l’any d’aquesta fotografia.

Molt encertat l’any 1876, però podem escurçar per la banda alta i confirmar que pot estar feta entre els anys 1876, 1877, i no més enllà del 1878. Sent molt benèvol i podria afegir l’any 1879, però no ho crec, seria massa just pel fet que ara us explicaré.

Resulta que l’any 1879, en Josep Ventalló i Vintro, publica el llibre d’història “Tarrasa, Antigua y Moderna”.

Jo en soc posseïdor d’un exemplar, però de l’edició per “pobres”, ja que el llibre que tinc en el meu poder no té làmines.

Per sort l’exemplar que es pot trobar a la WEB de la DIBA, Trencadís, sí que les té. Doncs bé a la pàgina posterior a la número 319 hi ve inserida una làmina amb un gravat obre de P. Elias, que és còpia total i absoluta de la foto que va provocar la meva recerca de la data més aproximada possible.




Per tant, i per concloure, si el llibre es va publicar el 1879 és clar que la foto no pot ser posterior a aquest any.

Veredicte final, foto feta entre 1876 i 1878.

Bibliografia consultada : Terrassa, Patrimoni Industrial.  Domènech Ferran, Neus Peregrina, Glòria Soler. 1999

Tarrasa, Antigua y Moderna, Josep Ventalló Vintró, juny de 1879.

 Expedients d'obres: ACVOC-AHT

Actes del ple: WEB de l'Arxiu Municipal de Terrassa AMAT 

FOTO Vista panoràmica ICGC.

 


  


divendres, 3 d’octubre del 2014

UN MUNCUNILL DESCONEGUT



Lluís Muncunill 1893.



Carrer dels Àngels amb carrer Montserrat
Vapor Albiñana - Carrers Sant Gaietà  i Sant Valentí

Jo sempre he dit (i a la glosa que l’Anna Muñoz va fer de mi, amb motiu d'haver rebut el guardó de Terrassenc de l’Any, va quedar ben patent) que quan vaig de casa meva cap el centre, i si no tinc pressa, m’agrada passar per els carrers que configuren una illa industrial al centre de Terrassa.
Estic parlant dels carrers de Sant Gaietà, Pantà, Montserrat, Sant Valentí i Mare de Deu dels Àngels.


Carrer Mare de Deu dels Àngels

I jo, que encara no tenia gaire clar el per què, finalment crec que ja ho sé.



Carrers Cervantes - Sant Gaietà

Barri
Barri
Porta de Barri


Fins fa pocs dies no he descobert que aquelles quadres industrials que tan m’atreuen son obra, ni més ni menys, del nostre Gaudí terrassenc, el gran Lluís Muncunill i Parellada. Es tracta d’una de les primeres obres industrials de Muncunill i un model emblemàtic de l’estructura fabril a Terrassa.


Encavallada original




Aquest conjunt d’edificacions que porta per nom Vapor Albiñana i Ribas varen ser dissenyats per Muncunill a petició de l’industrial Ramon Albiñana Ribas, i més  tard la raó social Albiñana, Ribas y Compañía.









El vapor està format per quadres rectangulars d’una sola planta col·locades paral·lelament i separades per barris. Un edifici de tres plantes, amb façana al carrer Cervantes, clou l’illa industrial.
Els projectes d’aquestes construccions porten dates del 1893, 1899, 1900 i 1907. 








Baltasar Ragón en el seu llibre “Els Carrers de Terrassa l’Any 1900” ens explica que el 1882 en Josep Barba construïa un edifici dedicat a farinera al carrer Sant Gaietà, i posteriorment el va vendre a la societat Albiñana, Ribas i Cía., que el 14 de setembre de 1891 hi aixecaren un pis passant a ser l’embrió de tot el conjunt.



Carrers Pantà i Sant Valentí



Dedicat en principi a la industria tèxtil, avui està ocupat per una diversitat d’empreses de diferents rams: fusteries, arquitectura, reparació de vehicles... i, com a nota més interessant, allotja l’Ateneu Candela, centre social i cultural.





Carrers Sant Gaietà i Montserrat

Si mai teniu oportunitat us recomano una passejada per aquesta illa centenària. Tanqueu els ulls i escolteu la música del telers, i si us queda temps entreu a l’Ateneu Candela, us preneu un cafè i contempleu l’encavallada original que encara es conserva.

Obra consultada :
Els Carrers de Terrassa l’Any 1900. Baltasar Ragón
Terrassa, Patrimoni Industrial.  Domènec Ferran, Neus Peregrina, Glòria Soler.
I la col·laboració imprescindible de Lluis Paloma. 




dimarts, 16 de setembre del 2014

L'efímer TREN RENARD

L’efímer Tren Renard

per Rafael Aróztegui i Peñarroya


Buscant informació sobre un altre tema em vaig trobar una noticia d'un cas insòlit i desconegut en la historiografia terrassenca. Em vaig posar amb contacte amb l'amic i historiador Joaquim Verdaguer i l'hi vaig comentar. En un primer moment ens pensàrem que era una innocentada o una broma carnavalesca, però no, quan almenys tres diaris de la Terrassa de l’època es feien ressò del fet.

Es tractava de l’arribada a Terrassa d’un tren "Renard". Aquest era un vehicle que va aparèixer a França a principis del segle XX. Era un tren tractor inventat pel francès Charles Renard, consistent  en un comboi articulat de tres o quatre cotxes tirats per un locomòbil amb un motor a gasolina. La novetat d’aquest vehicle a rodes és que podia anar per carreteres enllaçant poblacions on no arribava el tren convencional. La màquina no arrossega el tren, sinó que transmetia als vagons per mitjà d’un eix de propulsió contínua, la potència necessària per cada un dels motors de cada vagó. La màquina motriu era de quatre cilindres i desenvolupava 75 cavalls de potència.


La premsa local anunciava  pel dia 1 d’abril de 1908 l’arribada d’un tren "Renard" a Terrassa. Aquell dia a les 8 del matí sortí de Barcelona un comboi que, a una velocitat de 12 kilòmetres per hora, passà per Sant Cugat del Vallès i Rubí arribant  a Terrassa a dos quart d’una. A l'alçada de les quatre carreteres l’esperaven l’alcalde de la ciutat, Joan Vallhonrat Prat acompanyat per diverses autoritats locals, els quals pujaren al vehicle junt amb nombrós públic que omplí el tren festivament, enfilant el carrer de Topete, ple de sotracs que tapaven, fins i tot, les llànties de les rodes. El tren va pujar la rampa d’aquest carrer entre les aclamacions del veïnat, fins al Passeig, on l’esperava una multitud de terrassencs. El tren "Renard" aparcà a l'extrem del Passeig on els encuriosits ciutadans el contemplaven, mentre que els promotors i el conductor eren convidats a un àpat  a l'hotel Peninsular.



A les tres, el comboi girà en direcció al pont del Passeig i enfilà la carretera de Castellar, efectuant maniobres que van despertar l’admiració dels presents.
 A les quatre de la tarda, el tren "Renard" arribava a Castellar i d'allà a Caldes de Montbui, on feren nit. L’endemà continuaren l'itinerari previst visitant les principals poblacions de la província.


La premsa terrassenca en féu ressò i qüestionava  la pràctica d’aquest transport segons les necessitats de la població. Considerant que la velocitat màxima podria arribar a 24 kilòmetres per hora, en un trajecte entre Barcelona i Terrassa tardaria una hora i trenta minuts, sense comptar les parades. Per tant, per fer el trajecte empraria quasi les dues hores.
Estem en una època en què el transport es feia amb el tren del Nord, i que en les poblacions a on no arribava el transport ferroviari, les comunicacions es feien amb diligència o amb tartana.



També la premsa estava pendent dels tràmits i projectes que es portaven a terme a Barcelona per fer un tramvia ràpid prolongant el de Sarrià.

El 29 d'octubre de 1908, el Ple de l'Ajuntament aprovava l'exposició pública del projecte presentat per la SA El Tibidabo de la construcció d'un tren tramvia mogut per tracció elèctrica que uniria Barcelona amb Terrassa, per facilitar el transport ràpid a aquesta zona del Vallès. Es projectava fer arribar el tren pel sud de la ciutat paral·lel a la carretera de Rubí, entraria a Terrassa des de la cruïlla del Passeig N. (avda. de Santa Eulàlia) i es bifurcaria per la cruïlla del carrer del Mestre Trias, seguint la línia, pels carrers de Rubí (actual de Pare Font), de Sant Francesc, la Rutlla, de l’Església, fins a anar a parar a la plaça Major (Vella) on a la seva part de llevant, davant del Sant Esperit, es volia instal·lar l'estació, naturalment i en aquells temps, a cel obert.
El projecte no es portà a terme, ja que depenia de l'arribada del tren des de Barcelona per l’Arrabassada, la qual cosa es va desestimar.

No serà fins al 1919 que arribarà el tren de Sarriá a la Rambla d'Égara

Més retalls de premsa de l'època :



La Comarca del Vallès. 28 març 1908 
La Comarca del Vallès. 1 abril 1908
Sembra. 2 abril 1908
Revista Egara 4 abril 1908

Industria e invenciones. 25 abril 1908

diumenge, 27 de juliol del 2014

DE BALTASAR RAGÓN

EL SECRETARI QUE VA DESPISTAR A BALTASAR RAGÓN

A l’acte del ple de l’ajuntament de Terrassa del 11 d’octubre de 1883  es notifica que s’han posat fites a varis carrers dels que donen a la Riera del Palau.

La ignorància del secretari que redacta l'acte li fa escriure “los Granios” en lloc de “Granios”.

(Per els més joves aclarir què el carrer Jodis es l'actual Dr. Ullés)

Aquest fet porta a Baltasar Ragón a confondre's i en el seu llibre “Coses de Terrassa Viscudes”, i en la línia 14 de la pàgina 11 , ens parla d'un carrer “de les Gràcies” del que desconeix quin carrer pot ser.




Doncs aclarit, es tracta del carrer Granius i no de les Gràcies.


El carrer Quintus Granius a la actualitat.



divendres, 25 de juliol del 2014

EL PORTAL DE LA GUIA

Permeteu-me què us expliqui una historia sobre l’últim portal que va existir de les antigues muralles de Terrassa, el PORTAL de la GUIA


 El dia 16 d’abril de 1882 diversos veïns del Portal de la Guia, recordem que estava situat a la confluència del Raval amb la Riera del Palau, presenten una instància a l'Ajuntament per tal què sigui enderrocat el portal, perquè en no estar ja en funcionament tan sols feia que destorbar el trànsit de carruatges.

El dia 29 del mateix mes el ple de l'ajuntament hi dóna el vist i plau, i l'endemà el portal ja es enderrocat. Tal era la nosa que els hi feia que gairebé no varen deixar passar ni vint-i-quatre hores.

Aquest portal es l'únic del que disposem d'una foto, deguda a la càmera d’Adrià Torija.


El dibuixant Avellaneda, el 1935, ens dibuixa una vista des de l'altre cantó de la riera del Palau on s'hi pot veure el portal en el seu emplaçament, al punt on confluïen el Raval amb la riera del Palau. 


Com tenia per costum, el Sr. Avellaneda s’inspirava en fotos de final del segle XIX, i per fer aquesta vista en copià una del 1885 on, com es lògic, ja no hi havia el portal que, recordem-ho, s’enderrocà l'any 1882, però ell l'hi va saber situar perfectament.


Aquesta fotografia ens mostra aquest indret poc abans 
d'acabar d'obrir el carrer de La Rasa i anivellar-lo amb el que nosaltres en diem carrer del Peix.


I finalment una foto actual d'aquesta cruïlla.

 Fotos : Arxiu Tobella, Arxiu Municipal Administratiu, Rafael Aróztegui i Peñarroya.
 Dades : Baltasar Ragón.
Més informació a : joaquimverdaguer.blogspot.com

SABIES QUE...? Camí Fondo, carrer Cremat, Façana de la Catedral

    Sabies que...? CAMÍ FONDO Que el carrer del Camí Fondo deu el seu nom a què en aquest tram de carrer, entre la placeta de Saragossa ...