dilluns, 25 de setembre del 2017

Fotos de la Seu d'Ègara, ara fa 33 anys.


Fotos fetes per mi amb motiu de l’exposició  << El Romànic de Terrassa i el seu entorn >> que vàrem fer a l’Arxiu Tobella l’any 1985 conjuntament amb el Joaquim Verdaguer i el Pere Figueras.

Inaugurada el dia 29 de juny amb motiu de la Festa Major.
Enyorança d'un passat? I jo què sé...

foto Miquel Cueto / Arxiu Tobella












Santa Maria de Toudell

Sant Cristòfol

dissabte, 10 de juny del 2017

TERRASSA - QUIOSC DE BEGUDES AL PASSEIG

TERRASSA - QUIOSC DE BEGUDES AL PASSEIG


El dia 29 de juliol de 1827, els propietaris terrassencs Salvador Vinyals, Josep Maurí i Francesc Galí i Galí cediren uns terrenys, a l'indret conegut com a “Camp de les tres puntes” per tal que fossin destinats a lloc d’esbargiment i passeig dels terrassencs.
Aquest terreny fou aplanat amb terres procedents de l’anivellament del carrer Mas Adei, il·luminat amb fanals d’oli fins al dia 27 de juny de 1883 que els substituïren pels de gas, i finalment l’any 1924 pels d’elèctric.




Estem parlant del que avui coneixem com a Passeig.
En Baltasar Ragón ens explica que primerament va ser guarnit amb tota  classe d’arbres, plàtans, moreres, lledoners, etc., fins a l’any 1870 que es posaren vuit rengles de plàtans a l’estil de l’època.



Gaire bé 75 anys després del naixement del Passeig com a tal, l’onze de juliol de 1901, l’empresari Miquel Pompidor sol·licita permís a l’Ajuntament per instal·lar-hi un quiosc per a la venda de begudes,   com podem veure a la instància que presenta a la comissió de foment (OM132/1901), en la que entre altres coses diu: “...desea instalar un kiosco de diez y seis palmos de circunferencia destinado a la venta de refrescos, en uno de los arroyos laterales del paseo, frente a la casa que habita don José Maurí...”


El ple del mateix 11 de juliol ho aprova i li donen permís per tenir-lo obert fins a final d’any previ pagament d’una taxa de 10 ptes.
A l’informe de la dita petició no s’hi adjunta cap plànol, però disposem de fotografies que ens diuen com era el quiosc i a on estava situat. Aquest permís s'anirà renovant any darrera any.



  El quiosc fou inaugurat el diumenge 21 de juliol del 1901, i la premsa de l’època se’n feu ressò.
El setmanari EGARA del dia 28, el diumenge següent, ho explicava amb detall:
“En la tarde del Domingo anterior se inauguró el elgante kiosco que los hermanos Pompidor han instalado en el Paseo. La concurrència que con tal motivo acudió allí fué numerosa, entre la que sobresalian hermosas tarrasenses vistiendo elegantes trajes, permaneciendo en aquela meno sitio hasta después de oscurecido. Los acordes de una nutrida orquesta que ejecutaba escogidas piezas, y las frescas y  regalades bebidas que se servia al aire libre ebajo de aquellos frondosos árboles, hacian más atractiva la estància al antes poco frecuentado paseo.”


 El dijous següent, festivitat de Sant Jaume, el quiosc no va tenir tant èxit degut a la pluja, però el setmanari aplaudia la iniciativa i acabava dient: “ Aplaudimos la idea realizada por los señores Pompidur (sic), y deseamos que los tarrasenses correspondran á sostener ese público esparcimiento, único con que cuenta nuestra Ciudad.”
D’aquest quiosc no en tornem a tenir notícies fins que, segons Ragón, al llibre “Els carrers de Terrassa l’any 1800”, ens diu, quan parla del Passeig, que el 18 de novembre de 1911 el quiosc fou traslladat a l’indret del Passeig central però a la part esquerra.


D’aquest trasllat no he trobat cap referencia, ni als Arxius, ni a la premsa. Disposem de fotos que sí semblen aclarir aquest canvi d’ubicació, però algunes dates no concorden.


En el blog de l’amic Joaquim Verdaguer hi podem llegir que els germans Pompidor, l’any 1913, amb motiu de veure’s obligat a tancar el quiosc que tenien al cap d’amunt del carrer Sant Pere, “ i els germans Pompidor van traslladar el negoci del quiosc a l’extrem del passeig, a l’altura del carrer de Sant Antoni.”
Jo aquí discrepo de l’idea del Joaquim, doncs els Pompidor ja feia dotze anys que tenien un quiosc al Passeig.
Efectivament, en fotos del 1913 trobem un quiosc de begudes al cap d’amunt del Passeig, però les fotografies ens mostren que ja no és el mateix que trobem l’any 1911.


Del quiosc del 1913 tampoc trobo referencies ni a l’Arxiu Històric, ni a la premsa, ni tan sols cap concessió de permisos a les actes dels plens de l’Ajuntament.
És a dir, l`únic document fefaent de la seva existència, son les fotografies que disposem gràcies als fotògrafs de l’època, encarregats, a traves de les fotos postals, de deixar constància de la Terrassa de principis del segle XX.
Com que no disposo de documentació sobre el tema, no sabem qui va dissenyar el quiosc modernista del 1913, però jo en tinc una possible autoria, seria obra de Josep M. Coll i Bacardí.


Per bé, que com ja he dit, no hi ha documentació del que veiem a les fotos, sí que hi ha d’un que evidentment no es va portar a terme i que correspon a un projecte signat per Coll i Bacardí. Aquest projecte, sense datar, presenta pressupost i disseny de com hauria de ser.





Arxivat a l’Arxiu Històric (OP22/1920)(data incorrecta, ja que Coll va morir l’any 1917) incomprensiblement sense expedient adjunt que ens digui quin dia va entrar a l’Ajuntament ni qui el va presentar.
M’he permès la llibertat de jugar una mica amb les fotos que tenim i el dibuix d’en Coll i Bacardí, i el resultat és el d’un quiosc de fantasia.






Evidentment aquest quiosc no ha existit mai, tan sols a la meva imaginació.

Rafael Aróztegui i Peñarroya
Juny 2017

Documentació : ACVOC
Fotos : Fons Ragón/AMAT

dilluns, 17 d’abril del 2017

TERRASSA - Procesión del Encuentro

A Terrassa, al barri de Les Arenes, de ja fa uns quants anys se celebra la "Procesión del Encuentro"

El focus de la Setmana Santa va estar en la processó del "Encuentro", organitzada per la parròquia de la Mare de Déu de les Arenes. La sortida des del temple (carrer del Canigó, 64) va comptar amb la presència dels passos del Crist Captiu, Crist Natzarè amb la Creu i la Verge de les Angoixes.

Aquí us deixo un recull de fotos del esdeveniment:
PROCESION DEL ENCUENTRO




dimecres, 12 d’abril del 2017

TERRASSA - CASA AGUSTÍ JOVER

CASA AGUSTÍ JOVER

Aquell matí assolellat, vàrem sortir a rondar amb la meva dona. No teníem rumb, ni encaminament determinat. Agafats de bracet fèiem estaries pels carrers matant l’estona. Les dones al carrer s’encallen i es paren adés adés. Ara un aparador, ara una coneixença... el que sigui les distreu de la passejada.

Amb això que ella es ficà en una tenda per veure que si coïa. Jo desficiós l’esperava a fora. Embadocat i absort mirant les façanes davant meu, de sobte en vaig veure una que em va deixar bocabadat i esmaperdut.



Anys i anys aquella façana allà i jo sense parar-hi compte !!!
Ràpidament agafo la màquina, faig fotos a dojo, i també faig propòsit d’anar, l’endemà sens falta, a l’Històric a veure el que trobava.
I ho vaig trobar. Expedient d’obres majors OM23/1890. Petició del patrici Agustí Jover, permís per enderrocar la casa de la seva propietat del carrer de la Font vella núm. 44, i fer-ne una de nova. Amb plànols signats pel mestre d’obres Joan Carpinell.






A partir d’aquí la bona amiga Maria Mercè Compte Barceló, em fa la descripció arquitectònica de la casa:
Aquesta façana correspon als models acadèmics més emprats per els mestres d’obra, planta baixa com a basament,


 i en aquest cas, dos pisos amb balcó




i un tercer amb galeria de finestres i sense coronament de façana.



Estilísticament la podríem catalogar com a classicisme eclèctic. Del projecte inicial, trobem a faltar l’estil més característic de les façanes d’aquesta època com son la imitació de carreus de pedra natural amb estuc. En aquest cas, molt reformada, s’han perdut les pilastres als extrems del parament principal amb estuc encoixinat que podem veure projectat en el plànol original. Tot i això, si que s’han mantingut les decoracions clàssiques de pilastres laterals que traspassen tots els ordres.









Sembla haver sofert una modificació posterior en els baixos, podent fer desaparèixer les pilastres laterals d’estuc encoixinat amb les portes d’entrada i local amb acabaments arrodonits més d’estil modernista. També el primer pis sembla haver patit una reforma amb l’obertura de  dos finestres simètriques a banda i banda de la sortida a balcó.



En aquest exemple no hi ha tampoc les característiques ornamentacions i decoracions de balustrades i respiradors de terracota però si la utilització del ferro forjat en les baranes, un estil ja molt generalitzat en aquest període. Pel que fa a aquest disseny de barana, respon a un dels més comuns i estesos.




 L’especialista en modernisme, Vicente de la Fuente, ens passa un mostrari de baranes de la casa “HIJO DE MIGUEL MATEU”, a on hi podem veure les dues emprades per les balconades de la casa Agustí Jover del carrer de la Font vella núm. 44, concretament el model núm. 10 per al primer pis, i el núm. 11 per el segon.



I fins aquí una petita reivindicació dels nostres mestres d’obres, en aquest cas de Joan Carpinell, i de les obres menors, però no menys importants, que podem trobar a Terrassa a poc que dirigim la nostra mirada cap a munt. Descobrirem coses que mai hauríem sospitat de la nostra estimada Terrassa.




Agraïments:
A Maria Mercè Compte i Barceló, per la descripció arquitectònica,
a Vicente de la Fuente, per l'ajuda en trobar catàleg de baranes,i a Maria Galí i Font pel cop de mà en el redactat.
I com sempre la col·laboració de la gent de l'Arxiu Històric de Terrassa - ACVOC.

ACVOC OM23/1890














SABIES QUE...? Camí Fondo, carrer Cremat, Façana de la Catedral

    Sabies que...? CAMÍ FONDO Que el carrer del Camí Fondo deu el seu nom a què en aquest tram de carrer, entre la placeta de Saragossa ...