Moltes gràcies si heu arribat fins aquí.
Si bé no és pròpiament una història de Terrassa, són fets que s’hi poden perfectament incloure i que han passat a la ciutat a mesura del seu desenvolupament. Uns tenen més transcendència que altres, però tots ells són interessants perquè dibuixen el caràcter de la ciutat. Aquest recull de coses terrassenques, escollides entre moltes d’altres que es podrien transcriure, són el petit fruit d’un treball constant.
diumenge, 24 de setembre del 2017
dissabte, 10 de juny del 2017
TERRASSA - QUIOSC DE BEGUDES AL PASSEIG
TERRASSA - QUIOSC DE BEGUDES AL PASSEIG
El dia 29 de
juliol de 1827, els propietaris terrassencs Salvador Vinyals, Josep Maurí i
Francesc Galí i Galí cediren uns terrenys, a l'indret conegut com a “Camp de les
tres puntes” per tal que fossin destinats a lloc d’esbargiment i passeig dels
terrassencs.
Aquest
terreny fou aplanat amb terres procedents de l’anivellament del carrer Mas
Adei, il·luminat amb fanals d’oli fins al dia 27 de juny de 1883 que els
substituïren pels de gas, i finalment l’any 1924 pels d’elèctric.
Estem
parlant del que avui coneixem com a Passeig.
En
Baltasar Ragón ens explica que primerament va ser guarnit amb tota classe d’arbres, plàtans, moreres, lledoners,
etc., fins a l’any 1870 que es posaren vuit rengles de plàtans a l’estil de
l’època.
Gaire bé 75
anys després del naixement del Passeig com a tal, l’onze de juliol de 1901, l’empresari
Miquel Pompidor sol·licita permís a l’Ajuntament per instal·lar-hi un quiosc
per a la venda de begudes, com podem veure a la instància que presenta a
la comissió de foment (OM132/1901), en la que entre altres coses diu: “...desea
instalar un kiosco de diez y seis palmos de circunferencia destinado a la venta
de refrescos, en uno de los arroyos laterales del paseo, frente a la casa que
habita don José Maurí...”
El ple del
mateix 11 de juliol ho aprova i li donen permís per tenir-lo obert fins a final
d’any previ pagament d’una taxa de 10 ptes.
A l’informe
de la dita petició no s’hi adjunta cap plànol, però disposem de fotografies que
ens diuen com era el quiosc i a on estava situat. Aquest permís s'anirà renovant any darrera any.
El quiosc fou inaugurat el diumenge 21 de
juliol del 1901, i la premsa de l’època se’n feu ressò.
El setmanari
EGARA del dia 28, el diumenge següent, ho explicava amb detall:
“En la tarde del Domingo anterior se inauguró el
elgante kiosco que los hermanos Pompidor han instalado en el Paseo. La
concurrència que con tal motivo acudió allí fué numerosa, entre la que
sobresalian hermosas tarrasenses vistiendo elegantes trajes, permaneciendo en
aquela meno sitio hasta después de oscurecido. Los acordes de una nutrida orquesta
que ejecutaba escogidas piezas, y las frescas y
regalades bebidas que se servia al aire libre ebajo de aquellos
frondosos árboles, hacian más atractiva la estància al antes poco frecuentado
paseo.”
El dijous següent, festivitat de Sant Jaume,
el quiosc no va tenir tant èxit degut a la pluja, però el setmanari aplaudia la
iniciativa i acabava dient: “ Aplaudimos
la idea realizada por los señores Pompidur (sic), y deseamos que los tarrasenses correspondran á sostener ese público
esparcimiento, único con que cuenta nuestra Ciudad.”
D’aquest
quiosc no en tornem a tenir notícies fins que, segons Ragón, al llibre “Els
carrers de Terrassa l’any 1800”, ens diu, quan parla del Passeig, que el 18 de
novembre de 1911 el quiosc fou traslladat a l’indret del Passeig central però a
la part esquerra.
D’aquest
trasllat no he trobat cap referencia, ni als Arxius, ni a la premsa. Disposem
de fotos que sí semblen aclarir aquest canvi d’ubicació, però algunes dates no
concorden.
En el blog
de l’amic Joaquim Verdaguer hi podem llegir que els germans Pompidor, l’any
1913, amb motiu de veure’s obligat a tancar el quiosc que tenien al cap d’amunt
del carrer Sant Pere, “ i els germans
Pompidor van traslladar el negoci del quiosc a l’extrem del passeig, a l’altura
del carrer de Sant Antoni.”
Jo aquí
discrepo de l’idea del Joaquim, doncs els Pompidor ja feia dotze anys que
tenien un quiosc al Passeig.
Efectivament,
en fotos del 1913 trobem un quiosc de begudes al cap d’amunt del Passeig, però
les fotografies ens mostren que ja no és el mateix que trobem l’any 1911.
Del quiosc
del 1913 tampoc trobo referencies ni a l’Arxiu Històric, ni a la premsa, ni tan
sols cap concessió de permisos a les actes dels plens de l’Ajuntament.
És a dir, l`únic
document fefaent de la seva existència, son les fotografies que disposem
gràcies als fotògrafs de l’època, encarregats, a traves de les fotos postals,
de deixar constància de la Terrassa de principis del segle XX.
Com que no disposo
de documentació sobre el tema, no sabem qui va dissenyar el quiosc modernista
del 1913, però jo en tinc una possible autoria, seria obra de Josep M. Coll i
Bacardí.
Per bé, que
com ja he dit, no hi ha documentació del que veiem a les fotos, sí que hi ha d’un
que evidentment no es va portar a terme i que correspon a un projecte signat
per Coll i Bacardí. Aquest projecte, sense datar, presenta pressupost i disseny
de com hauria de ser.
Arxivat a l’Arxiu
Històric (OP22/1920)(data incorrecta, ja que Coll va morir l’any 1917) incomprensiblement
sense expedient adjunt que ens digui quin dia va entrar a l’Ajuntament ni qui
el va presentar.
M’he permès
la llibertat de jugar una mica amb les fotos que tenim i el dibuix d’en Coll i
Bacardí, i el resultat és el d’un quiosc de fantasia.
Evidentment aquest quiosc no ha existit mai, tan sols a la meva imaginació.
Rafael Aróztegui i Peñarroya
Juny 2017
Documentació : ACVOC
Fotos : Fons Ragón/AMAT
dilluns, 17 d’abril del 2017
TERRASSA - Procesión del Encuentro
A Terrassa, al barri de Les Arenes, de ja fa uns quants anys se celebra la "Procesión del Encuentro"
El focus de la Setmana Santa va estar en la processó del "Encuentro", organitzada per la parròquia de la Mare de Déu de les Arenes. La sortida des del temple (carrer del Canigó, 64) va comptar amb la presència dels passos del Crist Captiu, Crist Natzarè amb la Creu i la Verge de les Angoixes.
Aquí us deixo un recull de fotos del esdeveniment:
PROCESION DEL ENCUENTRO
El focus de la Setmana Santa va estar en la processó del "Encuentro", organitzada per la parròquia de la Mare de Déu de les Arenes. La sortida des del temple (carrer del Canigó, 64) va comptar amb la presència dels passos del Crist Captiu, Crist Natzarè amb la Creu i la Verge de les Angoixes.
Aquí us deixo un recull de fotos del esdeveniment:
PROCESION DEL ENCUENTRO
dimecres, 12 d’abril del 2017
TERRASSA - CASA AGUSTÍ JOVER
CASA AGUSTÍ JOVER
Aquell matí
assolellat, vàrem sortir a rondar amb la meva dona. No teníem rumb, ni
encaminament determinat. Agafats de bracet fèiem estaries pels carrers matant
l’estona. Les dones al carrer s’encallen i es paren adés adés. Ara un aparador,
ara una coneixença... el que sigui les distreu de la passejada.
Amb això que
ella es ficà en una tenda per veure que si coïa. Jo desficiós l’esperava a
fora. Embadocat i absort mirant les façanes davant meu, de sobte en vaig veure
una que em va deixar bocabadat i esmaperdut.
Anys i anys
aquella façana allà i jo sense parar-hi compte !!!
Ràpidament
agafo la màquina, faig fotos a dojo, i també faig propòsit d’anar, l’endemà
sens falta, a l’Històric a veure el que trobava.
I ho vaig trobar. Expedient d’obres majors OM23/1890.
Petició del patrici Agustí Jover, permís per enderrocar la casa de la seva
propietat del carrer de la Font vella núm. 44, i fer-ne una de nova. Amb
plànols signats pel mestre d’obres Joan Carpinell.
A partir
d’aquí la bona amiga Maria Mercè Compte Barceló, em fa la descripció
arquitectònica de la casa:
Aquesta façana correspon als models acadèmics més
emprats per els mestres d’obra, planta baixa com a basament,
i en aquest cas, dos pisos amb balcó
i un tercer
amb galeria de finestres i sense coronament de façana.
Estilísticament
la podríem catalogar com a classicisme eclèctic. Del projecte inicial, trobem a
faltar l’estil més característic de les façanes d’aquesta època com son la
imitació de carreus de pedra natural amb estuc. En aquest cas, molt reformada,
s’han perdut les pilastres als extrems del parament principal amb estuc
encoixinat que podem veure projectat en el plànol original. Tot i això, si que
s’han mantingut les decoracions clàssiques de pilastres laterals que traspassen
tots els ordres.
Sembla
haver sofert una modificació posterior en els baixos, podent fer desaparèixer
les pilastres laterals d’estuc encoixinat amb les portes d’entrada i local amb
acabaments arrodonits més d’estil modernista. També el primer pis sembla haver
patit una reforma amb l’obertura de dos
finestres simètriques a banda i banda de la sortida a balcó.
En aquest
exemple no hi ha tampoc les característiques ornamentacions i decoracions de
balustrades i respiradors de terracota però si la utilització del ferro forjat
en les baranes, un estil ja molt generalitzat en aquest període. Pel que fa a
aquest disseny de barana, respon a un dels més comuns i estesos.
L’especialista en modernisme, Vicente de la Fuente,
ens passa un mostrari de baranes de la casa “HIJO DE MIGUEL MATEU”, a on hi
podem veure les dues emprades per les balconades de la casa Agustí Jover del
carrer de la Font vella núm. 44, concretament el model núm. 10 per al primer
pis, i el núm. 11 per el segon.
I fins aquí
una petita reivindicació dels nostres mestres d’obres, en aquest cas de Joan
Carpinell, i de les obres menors, però no menys importants, que podem trobar a
Terrassa a poc que dirigim la nostra mirada cap a munt. Descobrirem coses que
mai hauríem sospitat de la nostra estimada Terrassa.
Agraïments:
A Maria Mercè Compte i Barceló, per la descripció arquitectònica,
a Vicente de la Fuente, per l'ajuda en trobar catàleg de baranes,i a Maria Galí i Font pel cop de mà en el redactat.
I com sempre la col·laboració de la gent de l'Arxiu Històric de Terrassa - ACVOC.
ACVOC OM23/1890
dimarts, 4 d’abril del 2017
TERRASSA - HISTÒRIA CRÍTICA DEL LLEGAT D'ANTONI JOSEP TORRELLA i MAURÍ
Nascut a Terrassa el 14 d’agost del 1843. Fill d’en
Jaume Torrella, “el Met de l’Antonia”,
l’industrial que va tenir la vista de treure’s de sobre uns terrenys
inundables, com es va demostrar 102 anys després (1962), que tenia a tocar de la Riera del Palau i que
va passar per ser el visionari que va obrir Terrassa més enllà de la Riera
mitjançant la construcció de 10 cases per gent pobre (pobre gent que varen
tenir de suportar més de trenta anys creuant la riera sense cap pont), al que avui coneixem com a carrer
Torrella.
Cases que construí el Met de ca l'Antonia
Però tornem
al nostre personatge, l’Antonio J. Torrella. Advocat de professió i molt, però
que molt, republicà de vocació.
Era tant
republicà que va arribar a ser un dels millors amics d’en Nicolás Salmerón, que
per cert el va visitar a casa seva, al carrer Gavatxons 9, quan el Torrella
estava a les portes de la mort. Ah, també molt amic del Lerroux, això no crec
que tingués molt mèrit, de Justino Azcàrate i Giner de los Rios.
Batejat de
naixement, de jove va veure la llum i va deixar d’anar a Missa, això
comportaria que a la seva mort fóra enterrat al cementiri dit “Civil” (el dels
creients devia ser “L’Incivil”).
De càrrecs
en va tenir la tira, en esclatar la revolució del 86 el fan secretari de la
Junta Revolucionaria de Terrassa. Més tard regidor de l’Ajuntament.
Fundador de
la societat “Centre liberal Monàrquic”. Defensor del partit liberal i de la
dinastia d’Amadeu de Saboia. Es veu que llavors els republicans eren com els
d’ara, que, a segons a on, també donen suport a monarquies. (si penseu que
penso amb el PSOE, sou uns mal pensats, o no)
Fundador de
“El Tarrasense”, primer periòdic que es publicà a Terrassa, l’any 1868.
A Barcelona
funda, amb altres personatges, el diari republicà possibilista (no sé què vol
dir però queda molt bé) “La Publicidad”. Col·labora amb “El Diluvio”.
Càrrecs a la Junta del Col·legi d’Advocats, President i bibliotecari de l’Ateneu Barcelonès, Director de Societat Anònima de Tramvies de Barcelona, i tal i tal i no va parar mai de tenir càrrecs i més càrrecs, bé, si va parar, a 60 anys, quan una cruel malaltia degenerativa (hi ha malalties que no siguin cruels i et portin a la mort?) el va portar a sofrir durant 6 anys, fins els 66, reclòs a la casa del carrer Gavatxons, a on N’Antonio Torrella, moriria el dia 24 de novembre de l’any 1910. A partir d’aquí us poso una sèrie de links, perdó, enllaços, per si realment voleu saber més de la seva biografia i del que deien els diaris, i setmanaris, de l’època sobre la mort del nostre amic. Curiós veure el tractament que fa cada publicació de la notícia, segons el tarannà de cadascun.
Per veure la biografia una mica més extensa, en Ragón, qui no havia de ser, aquí us ho
explica, pàgina 180: Terrassencs del 1800
Aquest
llibre va ser publicat l’any 1933. L’any 1962 en Miguel Palomares Tirado també
va publicar un llibre amb biografies de terrassencs il·lustres. No cal que el
llegiu, ja que el que diu és una còpia fil per randa de l’escrit d’en Ragón,
però permeteu-me que us copiï el paràgraf final d’en Palomares: “permítasenos que, fieles a nuestras
convicciones, dejemos aquí constància de nuestro pesar, por que, hijo de padres
católicos, que le inculcaron la Religión de nuestros mayores, muriese, como
había vivido la mayor parte de su existència, en el escepticisme, sin los inefables
consuelos de la Religión catòlica.” I acaba perdonan-lo: “¡Posiblemente, teniendo en consideración sus congénitas virtudes
humanas, sus naturales bondades, Dios misericordioso se apiado de su alma!” Toma
del frasco, Carrasco!!!
I ara ve el
fort de l’article, resulta que el bo de l’Antonio havia demanat que el seu
enterrament fos el més senzill possible, però l’Ajuntament de l’època, presidit
per una alcalde accidental, un tal Estanislao Jó i Mussons, va voler fardar
d’Ajuntament podent (podent de poder, no de pudor) i va decidir fer un
enterrament “por todo lo alto”: Acta del ple del 24 nov. 1910
I ara el que
realment m’importa de tot aquest afer. L’Antonio Torrella pel que es veu no
tenia altra família que una seva germana a qui deixà usufructuaria de vàries
propietats però altra part va decidir que passes a mans de la Ciutat.
El llegat
fou el següent:
El
terreny delimitat per Rambla, Torrella, Gutemberg, per tal que l’Ajuntament i
edifiqui una escola de primària, i si no pot ser, passi a mans de l’Institut
Industrial per dedicar-ho a fins educatius.
Les cases
dels carrers Gavatxons 9 i Cremat 16, per usos escolars, o les seves rendes per
premis a treballadors pobres o beques per estudiants pobres, i de no poder ser
tot això, que passin a poder de l’Hospital de Sant Llàtzer.
|
També llega
a la Ciutat la seva biblioteca, una escrivania de plata amb l’estàtua de la
justícia, i un estereoscopi amb les corresponents fotografies, tots els quadres
a l’oli, els que contenen fotografies i la estàtua de la Venus de Milo.
Val
molt la pena llegir com l’acta del ple del dia 25 de gener del 1911 descriu les
donacions d’en Torrella, tal com consta en el testament que va fer davant el
notari Ramon Estalella i Trias, el dia 11 d’abril de 1910.
I ara faré
una mica de brega.
De com va
acabar el terreny de Rambla, Torrella i Gutemberg, tots ho sabem. Actualment un
gran edifici de comerços i habitatges. (Perdona’ls Antonio Torrella)
La casa del
carrer Gavatxons 9, usos varis.
La casa del
carrer Cremat 13 és un forat per entrar a la plaça de la Torre del Palau.
La
biblioteca, està a la Central degudament catalogada i amb constància del nom de
qui va cedir els llibres? Existeix un fons bibliogràfic Antonio Torrella i
Maurí?
L’escrivania
de plata amb l’estàtua de la justícia, la Venus de Milo, l’estereoscopi amb les
corresponents fotografies, les fotos i els quadros, estan degudament catalogats
al Museu de Terrassa i també consta el nom del donant?
Tal vegada
la directora de la Biblioteca Central, i el director del Museu de Terrassa ens
en podrien fer cinc cèntims.
Si algú
llegeix aquest petit reportatge i coneix a algun dels responsables de la
Biblioteca o del Museu, us agrairia m’ajudéssiu a poder aclarir els meus
dubtes.
P.D. Si la
casa del carrer Gavatxons la va donar el nostre amic Antonio J. Torrella, perquè porta
el nom de casa Geis?
dilluns, 20 de febrer del 2017
L'APARADOR DE LA FARMÀCIA VIDAL (COLL)
L'APARADOR DE LA FARMÀCIA VIDAL (COLL)
El dia 30
d’octubre del 1894 el farmacèutic Artur Vidal es dirigia a l’Ajuntament de
Terrassa per tal que li donessin permís per construir un aparador a l’exterior
de la seva farmàcia, situada al carrer Cremat núm. 3, també coneguda com a
farmàcia Coll, on exposaria material farmacèutic.
L’autor del
projecte de l’aparador és l’arquitecte Juan B. Feu.
I
aquesta és la petició que fa el senyor Vidal:
"D. Arturo Vidal, vecino de la
presente Ciudad, habitante en la Plaza Mayor y Calle Quemada nº 3, y propietario
de la Farmacia existente en la propia casa, a V. S. Atentament expone: Que
deseando adosar en el piso bajo de la fachada de la casa anteriormente
mencionada, un muestrario para objetos farmaceuticos conforme a los planos que
por duplicado de emplazamiento, planta, alzado y seccion al efecto se acompaña,
y mediante el pago de los derechos correspondientes, a V.S. suplica se sirva
conceder la competente autorizacion para llevar a cabo la indicada obra.
Gracia que el infrascrito espera
alcanzar del justo y recto proceder de V.S.
Tarrasa 30 Octubre del año del
sello (1879)
Signat: Arturo Vidal."
La seva
petició, és a dir l’expedient, és llegit al ple del mateix dia i passa a la
comissió de foment perquè hi diguin la seva.
Fins aquí
tot està documentat. Ressenyat a l’acta del ple, certificat que passa a la
comissió de foment, però a partir d’aquí, aquest expedient ja no té
continuïtat.
L'espai en blanc que hi ha a partir de "El Secretario" ens indica la falta de resposta per part de la "M.I. Comisión de Fomento".
Així doncs, la comissió
no dóna resposta i l’expedient queda incomplet i l’aparador no es realitza.
Es va fer
endarrere el senyor farmacèutic?
Va ser el senyor Joan B. Feu qui es va desdir?
Els hi varen fer veure que
la proposta no tiraria endavant?
Varen tenir por que l’arquitecte municipal, en
aquella data Lluís Muncunill, els hi negués el permís?
Fos pel que fos, la qüestió
és que la petició de fer un aparador a la farmàcia no va prosperar i tan sols
va quedar com a un projecte dels molts no realitzats a la nostra ciutat.
Us deixo uns
muntatges de com hauria pogut quedar, vosaltres sabreu si hagués valgut la pena
fer-ho o no.
Font de consulta: Expedient OM 201/1894 ACVOC
Fotos de l'autor.
Rafael Aróztegui i Peñarroya
Febrer 2017.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
SABIES QUE...? Camí Fondo, carrer Cremat, Façana de la Catedral
Sabies que...? CAMÍ FONDO Que el carrer del Camí Fondo deu el seu nom a què en aquest tram de carrer, entre la placeta de Saragossa ...
-
Estem l’any 1726. Feia tot just tretze anys que Terrassa havia sofert, la nit del 3 al 4 de setembre del 1713, el saqueig, incendi de ...
-
NOMS POPULARS DELS CARRERS DE TERRASSA En aquest llistat falten els carrers i places que tenen com a nom oficial el nom popular, com carre...
-
Sabies que...? CAMÍ FONDO Que el carrer del Camí Fondo deu el seu nom a què en aquest tram de carrer, entre la placeta de Saragossa ...
-
DE COM NEIX I ES DESENVOLUPA LA CREACIÓ D’UNA PLAÇA-MERCAT DE FERRO A TERRASSA Per Rafael Aróztegui i Peñarroya. Juny de 2019. Ens...
-
L’ESCULTOR JOSEP ARMENGOL i BALLBÉ I LA FONT MONUMENTAL DE LA PLAÇA MAJOR Josep Armengol i Ballbé Amb l’ajut del mestre Baltasar...
-
ELS GERMANS DE LA DOCTRINA CRISTIANA A TERRASSA CRONOLOGIA: 1864 Arriba l’Escola Pia a la vila de Terrassa (Convent de Sant France...
-
MASIES DE TERRASSA Rafael Aróztegui i Peñarroya, març 2019. No hi són totes, però us animo a fer-me arribar fotos de les masies qu...
-
L’efímer Tren Renard per Rafael Aróztegui i Peñarroya Buscant informació sobre un altre tema em vaig trobar una noticia d'un cas...
-
INFRAHISTÒRIA DEL MONUMENT DEDICAT A ALFONS SALA i ARGEMÍ De la vida i obra del Comte d’Ègara no en parlaré, ja hi ha força literatura p...
-
CREACIÓ i FINAL DEL CARRER dels BANYS 1841 - 1950 En Miquel Vinyals i Galí veu com el seu pare, Ignasi ...