L’ALCALDE DE TERRASSA ENFRONTAT A LA
COMISSIÓ DE FOMENT
L’alcalde de
Terrassa ha estat denunciat pels tres regidors que formen part de la Comissió
de Foment, per segons ells, “cuando le parece bien, deja de ejecutar
acuerdos adoptados en sesión pública a propuesta de la Comisión de Fomento”
i també “cuando lo tiene por conveniente, ejecuta otros que no han sido
sancionados por el Consistorio”.
Els
denunciants opinen que aquest comportament està fet a propòsit, per tal de desafiar
a la Comissió.
No acaben
aquí els retrets, “Y en atención, principalmente, a que con el proceder del señor
Alcalde, pueden irrogarse perjuicios al Municipio, ordenando la ejecución por
medio de la brigada, de unas obras en la calle de la Iglesia a utilidad e
interés de un vecino”
I no acaben
aquí els retrets “...formando brigadas que llama sanitarias y que emplea a su antojo
pagándolas con fondos municipales sin previo acuerdo del Ayuntamiento”
A més a més,
l’alcalde en qüestió feia un ús indegut, deien ells, d’un talonari: “y disponiendo como dispone el
mismo señor Alcalde por sí y ante sí la adquisición de materiales, según puede
verse por el talonario que obra en las oficinas, y que fue impreso para uso de
la Comisión de Fomento.”
Els tres
regidors acaben, la seva denuncia dient: “Esta Comisión no quiere en manera alguna
hacerse solidaria de tales actos, y declara solemnemente ante sus compañeros de
Consistorio que declina toda responsabilidad e intervención en los asuntos
que, siendo de su
competencia, han sido invadidos por el señor Alcalde con notorio menosprecio de
la misma”
Signen la
denúncia, Juan Castella, Juan Biosca i Domingo Domingo.
Aquesta denúncia,
era presentada a l’Ajuntament el dia vint-i-tres de gener de l’any mil
vuit-cents noranta-sis.
I qui era
aquest alcalde que sembla anar per lliure? Doncs ni més ni menys que en Josep
Ventalló i Vintró.
Alcalde en dos períodes. El primer del dia 1 de juliol del 1895 fins al 17 d'octubre del 1897 i el segon del dia 12 d'abril del 1900 fins al 19 de març del 1901.
Metge,
escriptor, periodista, i polític. Home acompanyat sempre de la controvèrsia, com ho demostra
el fet que des del seu diari “La Comarca”, havia sostingut
llarguíssimes polèmiques amb els altres sectors polítics, fins i tot amb els més
afins a ell.
Autor del
llibre d’història “TARRASA ANTIGUA Y MODERNA” publicat l’any 1879, quan tenia
vint-i-nou anys, va néixer el dia 20 d’abril de 1850.
En plena febre periodística encara, morí sobtadament, el dia 28 de març del 1919.
En Baltasar
Ragón, en el seu llibre “Terrassencs del mil vuit-cents”, a la pàgina 203, en
fa una àmplia explicació de qui era aquest personatge.
http://trencadis.diba.cat/catalog/diba:115777/viewer?advanced=true
Per entendre una mica més aquest personatge, en Rafel Comes ens fa aquest apunt: "Josep Ventalló i Vintró era una persona amb un caràcter fort i difícil. Els problemes que va tenir amb una part de regidors eren problemes d’enemistats personals que anaven més enllà o més ben dit, anaven al marge de les diferències polítiques. Quan em vaig repassar la correspondència del fons Turull del diputat a Corts conservador de Sabadell, vaig al·lucinar de veure la guerra soterrada d’influències de companys del seu mateix partit o àdhuc de partits contrincants per posar o impedir nomenaments de càrrecs. Les diverses faccions del Partit Conservador a Terrassa eren més originades per enemistes personals que per diferències ideològiques. Igual cas va ser el de les faccions republicanes. Hi va haver un moment el 1885 que arran de l’acord de fer una candidatura electoral conjunta a Terrassa hi van haver set Comitès locals. Les direccions polítiques dels partits no van aprovar aquest acord i tres de les quatre faccions republicanes,( possibilistes, federals, progressistes i orgànics )es van partir en dos; reconeguts i no reconeguts.
Per entendre una mica més aquest personatge, en Rafel Comes ens fa aquest apunt: "Josep Ventalló i Vintró era una persona amb un caràcter fort i difícil. Els problemes que va tenir amb una part de regidors eren problemes d’enemistats personals que anaven més enllà o més ben dit, anaven al marge de les diferències polítiques. Quan em vaig repassar la correspondència del fons Turull del diputat a Corts conservador de Sabadell, vaig al·lucinar de veure la guerra soterrada d’influències de companys del seu mateix partit o àdhuc de partits contrincants per posar o impedir nomenaments de càrrecs. Les diverses faccions del Partit Conservador a Terrassa eren més originades per enemistes personals que per diferències ideològiques. Igual cas va ser el de les faccions republicanes. Hi va haver un moment el 1885 que arran de l’acord de fer una candidatura electoral conjunta a Terrassa hi van haver set Comitès locals. Les direccions polítiques dels partits no van aprovar aquest acord i tres de les quatre faccions republicanes,( possibilistes, federals, progressistes i orgànics )es van partir en dos; reconeguts i no reconeguts.
El poder
econòmic local que el 1896 ja manejava l’Alfons Sala, tip de Ventalló, un díscol
que anava a la seva, va presentar a les eleccions següents, (maig de 1987) una
candidatura de grans fabricants (Pau Amat, Marian Ballber, Ignasi Humet, i
altres amb l’objectiu de treure’s de sobre el Ventalló. Aquest (recordem que
pertanyia al partit conservador) es va aliar amb republicans i va guanyar
fàcilment aquelles eleccions".
Rafel Comes.
Fonts
consultades :
ACVOC-AHT OP 143/1896
Baltasar
Ragón, Terrassencs del mil vuit-cents
