Si bé no és pròpiament una història de Terrassa, són fets que s’hi poden perfectament incloure i que han passat a la ciutat a mesura del seu desenvolupament. Uns tenen més transcendència que altres, però tots ells són interessants perquè dibuixen el caràcter de la ciutat. Aquest recull de coses terrassenques, escollides entre moltes d’altres que es podrien transcriure, són el petit fruit d’un treball constant.
diumenge, 2 d’agost del 2015
diumenge, 19 de juliol del 2015
EL VERITABLE ORIGEN DELS GEGANTS VELLS
Mira tu per on, cercant informació al respecta
dels gegants, he trobat aquest escrit en l’acta del ple de l’Ajuntament, amb
data del vint-i-cinc d’abril de 1850, a on podem veure què resulta que en
Robessa i la Pepona, varen ser donació d’un “vecino de esta villa” per tant i
en principi un donant anònim.
Llavors com se sap qui n’és l’autor? Sempre
s’ha parlat d’en Francesc Torres i Armengol, però està documentat? Qui podia
ser el vilatà anònim? Apa, ja se m’ha girat feina.
Tal volta a algun dels malalts pels gegantes
els interessi la notícia. Vés a saber, igual no.
Fragment
de l’acta del ple del dia vit-i-cinc d’abril de 1850.
Tratose en seguida del modo como podria
costearse el arreglo y el vestuario de unos gigantes cuyos bustos y manos ha
regalado un vecino de esta villa, con la sola bonificación de dos onzas abonables
en contribuciones en el espacio de dos años y de ciento cuarenta rs. que cuesta
las cajas de colocarlos, y se resolvió que se abra una suscripción para cubrir
el arreglo i vestuario de dichos gigantes.
Escric aquest afegit el dia 20 d'agost 2015. De moment ja se sap qui va ser el donant anònim, i que en Torres i Armengol, amb 18 anys, treballava d'aprenent al Taller de Barcelona a on aquesta persona hi va fer l'encàrrec.
A dia 11 de setembre 2015 ja podem dir el següent :
Sembla ser que aquest personatge anònim és un tal Ramon Rouvière, actor i empresari teatral que seria el que faria l'encàrrec per que a canvi l'Ajuntament li condones contribucions. No ho va fer directament a Torras, ho va fer a traves del taller d'imatgeria del mestre Ferreri, a Barcelona, on en Francesc Torras, 18 anys, hi treballava d'aprenent.
A dia 11 de setembre 2015 ja podem dir el següent :
Sembla ser que aquest personatge anònim és un tal Ramon Rouvière, actor i empresari teatral que seria el que faria l'encàrrec per que a canvi l'Ajuntament li condones contribucions. No ho va fer directament a Torras, ho va fer a traves del taller d'imatgeria del mestre Ferreri, a Barcelona, on en Francesc Torras, 18 anys, hi treballava d'aprenent.
dissabte, 18 de juliol del 2015
DE COM ES MODIFICA LA FAÇANA DE L’ESGLESIA DEL SANT ESPERIT I SANT PERE I EL PERQUÈ
DE
COM ES MODIFICA LA FAÇANA DE L’ESGLESIA DEL SANT ESPERIT I SANT PERE I EL
PERQUÈ
Estem a l’últim terç del segle XIX,
concretament l’any 1872. Tenim regint l’ajuntament de la Vil·la a l’alcalde
Jaume Vallhonrat i com a prior del Sant Esperit a Mn. Heribert Font i Carsi,
que ho seria des de l’any 1868 fins a 1886.
Aquesta foto, de la façana del Sant Esperit, del fons Baltasar Ragón, dipositada a l’Arxiu Municipal Administratiu de Terrassa és, com a mínim, anterior al vint-i-u d’abril del 1872, el que la converteix en una de les fotos més antigues de Terrassa, com quedarà demostrat a partir dels fets que a continuació explico.
A l’acta del ple de l’Ajuntament del dia
vint-i-u d’abril del 1872 hi trobem : Leyose una
instancia de don Juan Berenguer en la que, como presidente de la Sociedad
Cooperativa de
Tejedores de Lana < succesiu SCTL>> de esta villa, pide autorización
para poner dos mesas fijas, una para cortar carne y otra para otros comestibles
en la Plaza Mayor de esta población y en el sitio de ella que la Municipalidad
se sirva designar. El Ayuntamiento acordó: pase el informe a la comisión deAlmotacenia.
(Comissió encarregada de la distribució dels llocs de venda a la plaça )
(Comissió encarregada de la distribució dels llocs de venda a la plaça )
Aquí ens trobem en un punt de manca
d’informació, ja que el dia vint-i-sis de maig del mateix any sembla que ja
s’ha decidit a on anirà a establir-se la dita cooperativa doncs a l’acta del
ple d’aquest dia i trobem: Leyose después el dictamen
emitido por la comisión de Almotacenia en la solicitud de la SCTL de esta villa
pidiendo permiso para colocar dos mesas fijas en la Plaza Mayor de la misma...
No he pogut trobar aquest dictamen enlloc però
si seguim llegint l’acta, hi trobem: ...y leyose en seguida, por hacer
referencia al mismo asunto, una instancia suscrita por el cura parroco de la
presente, manifestando que teniendo entendido que el Ayuntamiento trata de
conceder el uso de un terreno que existe a la izquierda de la entrada de la
Iglesia Parroquial << és a
dir que Mn. Heribert Font ja havia estat informat, vés a saber per qui, de les
intencions de l’ajuntament>> a la SCTL, se sirva, en el caso de concedérselo, reservar para depósito de muebles del templo, la parte del local que la sociedad no utilice y
otorgar el permiso, sin perjuicio del destino que el terreno en cuestión tiene
en los planos de reforma de la iglesia repetida.
Això vol dir que el Sr. Prior ja tenia
prevista una reforma d’aquest espai, i els de la cooperativa, amb permís de
l’Ajuntament, estaven a punt d’esgarriar els seus plans.
Heribert Font i Carsí |
Y el
Ayuntamiento, después de de un largo rato de deliberar, acordó por unanimidad,
unir la solicitud del cura parroco al expediente y de conformidad con el
expresado dictamen <<”dictamen”
que no he sabut trobar en lloc>> ofrecer el uso del terreno que existe
murallado a la izquierda de la entrada de la iglesia, lindante al Este y por el
Sur con dicha iglesia, por el Norte con casa de Valentín Guix, mediante un
callejon sin salida y por el Oeste con la plaza pública , con objeto de que la SCTL,
haciendo en él las construcciones que tenga a bien, mediante la aprobación de
la minicipalidad, por lo que se refiere a la fachada, pueda destinarlo a tienda
de venta de carne y otros comestibles... i aquí els hi recorda que la
part del local que no utilitzin, s’ha de destinar a magatzem de mobles de l’església,
i que: el uso que se concede a la sociedad recurrente, en nada priva el que dicho
terreno pueda destinarse a los fines consignados en los planos de reforma de la
iglesia mencionada cuando dicha reforma pueda llevarse a cabo; y finalmente que
esta resolución se haga saber a la SCTL a fin de que manifieste si acepta la
oferta y en caso afirmativo presente los planos de la fachada de las obras que
quiera practicar para su examen y aprobación consiguiente.
Espai destinat a la SCTL |
Els de la Cooperativa, amb el permís encara
calent, comencen a edificar al solar emmurallat que queda a l’esquerra de
l’església, i el Sr. Prior, en veure-ho, es posa nerviós i immediatament
presenta una instancia a l’Ajuntament dient el següent:
El infrascrito cura-parroco de esta villa a V.
Expone, que habiéndose construido al lado derecho del
pórtico de la iglesia parroquial un local para favorecer a la SCTL de esta
villa, la fachada de la iglesia a juicio del exponente queda bastante
incompleta.
Por lo que a Vs.
Suplica se digne conceder al exponente el permiso para
levantar una pared al lado izquierdo a fin de que, sin perjuicio del frontis
definitivo artístico que en su dia ha de levantarse, la fachada interina de la
iglesia quede regularizada conforme a los planos que se acompaña.
Gracia que el exponente se promete de Vs.
Aquí trobem un petit mal entès. El Sr. Prior
parla de construcció a la dreta perquè ell ho veu sortint de l’església, al
contrari de l’Ajuntament que ho veu mirant cap a l’església.
Aquesta instancia i el planell de la façana el
trobem a l’expedient OP24bis del
fons municipal de Terrassa, dipositat a l'ACVOC-AHT.
El dia vint-i-tres de juny l’acta del ple
confirma haver rebut aquesta petició de Mn. Heribert Font, i ho passa a la
comissió d’obres per la seva, si s’escau, aprovació.
Finalment a l’acta del dia set de juliol hi diu:
Fueron
aprobadas con las condiciones impuestas por la comisión de obras... La del Cura
parroco D. Eriberto (sic) Font.
Ja els tenim a tots contents, la Cooperativa
pot construir el seu local per vendre aliments als seus socis, i el Sr. Prior
podrà igualar la façana perquè resulti més harmoniosa.
Però aquests terrenys que hi havia a dreta i
esquerra del pòrtic de l’església de fet a qui pertanyien? Eren de la mateixa
església? Eren d’un particular? La resposta la trobem quan l’Ajuntament rep un
ofici que és llegit al ple del dia 21 de juliol:
Leyose un oficio del Investigador principal de
propiedades y derechos del Estado de la provincia, reclamando de la Alcaldia
una certificación de la cabida, linderos y a nombre de quién consta amillarada
una pieza de tierra sobre la cual se construyen edificios junto a la Iglesia
parroquial de esta villa. Pasose a deliberar sobre ella y se acordó por
unanimidad: contestar respecto a la cabida y linderos por los datos que obran
en el expediente instruido unos dos meses atras para conceder local en el
terreno que se trata a la SCTL, para la venta de comestibles; y respecto a
nombre de quién consta amillarada, contestar que no lo está porque era un
terreno sobrante de la plaza pública que quedó inutilizado al rectificarla.
Espai Cooperativa |
Espai Sr. Prior |
I mira per on, amb l'excusa que faria lleig el
costat de la dreta sense construir, el Sr. Prior va aconseguir un tros de
terreny propietat de la Vil·la.
El resultat final va ser el que podem veure en
aquesta foto.
Per tant queda demostrat que aquesta
foto del fons Baltasar Ragón, dipositada a l’Arxiu Municipal Administratiu de
Terrassa és, com a mínim, anterior al vint-i-u d’abril del 1872, data en que la SCTL comença la construcció del seu local, el que la
converteix en una de les fotos més antigues de Terrassa.
Fonts consultades :
ACVOC-AHT
: fons municipal.
Arxiu Municipal Administratiu de Terrassa :
fotos fons Baltasar Ragón.
http://arxiumunicipal.terrassa.cat/adigital.php
actes del ple.
diumenge, 14 de juny del 2015
MISTERI RESOLT
De fa molts i molts anys, que sempre que
observàvem aquesta foto del "Colegio Tarrasense", obra d’Adrià
Torija, del 1885 aproximadament, hi vèiem una construcció que ens tenia a tots
els observadors molt intrigats.
Les hipòtesis eren moltes i variades. Normalment sempre es parlava d’usos lligats
amb l’aigua.
A través d’una recerca exhaustiva de fotos
antigues de la nostra ciutat, vaig trobar aquestes vistes aèries de l’any 1925,
que estan dipositades a l’Arxiu Municipal Administratiu de Terrassa (AMAT), i
vaig comprovar que també hi apareix la construcció, i a on queda clar què es tracte
d’una estructura rodona.
Arribat a aquest punt, no em queda més remei
que buscar a la informació que tinc del "Colegio Tarrasense", i a
partir del 1901, del "Real Colegio Tarrasense de las Escuelas Pias",
però tampoc allà trobo cap pista. Finalment no em queda més opció que començar
a buscar informació en les actes dels plens que podem trobar a la WEB de
l’AMAT.
Tenint en compte que la foto de Torija està
datada aproximadament l’any 1885, vaig
reculant en el temps fins a trobar unes actes dels anys 1872 i 1873 que em
donen una possible pista a seguir.
En el ple del dia nou de juny de 1872, l’alcalde Jaume
Vallhonrat i Rovira diu als seus companys de consistori que veient que la
facció carlista no tan sols no ha desaparegut de la comarca, sinó que cada cop són
més nombroses les quadrilles que hi pul·lulen, creia convenient fortificar
diferents punts de la vil·la i a tal efecte acorden crear una "Comisión
de Fortificación y Defensa" composta pels regidors Srs. Bosch, Guillamet,
Matalonga i Torres Falguera juntament amb els veïns que es designin en una
reunió amb els majors contribuents.
Alcalde Jaume Vallhonrat i Robira |
Arribat a aquest punt, vaig a l’Arxiu Històric
i miro si és possible consultar el llibre d’actes de la mencionada comissió, i
resulta que no existeix.
Finalment, buscant documentació de l’època, i
amb ajuda
de l’Alan Capellades, trobo un fantàstic planell de la vil·la
de Terrassa, de l’any 1873, signat pel mestre d’obres Miquel Coret, a on hi ha
representades totes les fortificacions que preveia construir la dita comissió
de fortificació.
No sé, de moment, quantes es van construir,
però una segura que sí, la que es va establir als terrenys adjacents al "Real
Colegio".
Ja ho tenia. La torre que apareix a les fotos
és la resta d’una fortificació de les que es van construir a Terrassa per
defensar-se de les bandes carlistes.
En aquest foto-plano de l'any 1949, encara
observem la torre en els terrenys de l'Escola Pia
De ben segur que se’n poden trobar més, però
això serà en una propera investigació.
dimarts, 2 de juny del 2015
UNA OBRA D'EN LLUÍS MUNCUNILL A LA VENDA !!!!
Atenció, en venda una obra d’en Lluís
Muncunill!!!
No, no es tracta de l’edifici que l’Agrupació
Regionalista, veient les necessitats d’espai que tenia per tal d’albergar les múltiples i variades activitats
de la societat va plantejar-se, l’any 1906, construir amb amplis salons aptes
per a la música, el teatre i per realitzar-hi conferències, i que va encarregar
a l’arquitecte Lluís Muncunill, i que va ser inaugurat per la Festa Major, la
diada de Sant Pere, a la placeta de Mossèn Cinto Verdaguer, amb la presència
del diputat a Corts, Amadeu Hurtado.
Evidentment no és aquest l’edifici que està en
venda. Aquest ja el van vendre els anys seixanta per construir-hi el nyap de
Correus.
El que està en venda és una construcció que
Lluís Muncunill va dissenyar a petició d’en Pau Botifoll, que el dia
vint-i-vuit de setembre de 1893 presentava la sol·licitud del permís d'obres a l’Ajuntament, segons expedient d'obres OM152/1893
L'Ajuntament ho aprovava en sessió del ple del dia 5
d’octubre del mateix any.
I es ara, al cap de 122 anys, que teniu la
possibilitat d’adquirir una construcció signada pel nostre estimat Lluís
Muncunill. Està clar que no és una obra catalogada, però mireu, no deixar de
ser un Muncunill.
Obra i fonts consultades:
Els Carrers de Terrassa l’Any 1900.- B. Ragón
Blog d’en Joaquim Verdaguer : http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/search?q=Agrupaci%C3%B3+Regionalista
Arxiu Municipal Administratiu de Terrassa
Arxiu Comarcal del Vallés Occidental –Arxiu
Històric de Terrassa
dimecres, 27 de maig del 2015
UN IMPOST MOLT PARTICULAR A LA TERRASSA DE 1873
Terrassa vista des de Can Palet l'any 1870/ foto AMAT |
Estem l’any 1873, la caixa de l’Ajuntament de
Terrassa està buida, i s’han de pagar les obres de
fortificació de la vil·la
–aquestes obres seran motiu
d’un altre post- i
per tal motiu el dia setze de
desembre es reuneix el ple de l’ajuntament
conjuntament amb una sèrie de persones que faran
d’assessors, i que hom indica
com associats al ple.
Presideix
l’alcalde Jaume Vallhonrat i Rovira
(Terrassenc Il·lustre).
dimecres, 6 de maig del 2015
Pedres, vidres i metalls del pati de la casa Alegre de Sagrera. TERRASSA
En motiu de la Fira Modernista de Terrassa 2015.
dimarts, 31 de març del 2015
UNA HISTÒRIA DE SETMANA SANTA
Estem
l’any 1726. Feia tot just tretze anys
que Terrassa havia sofert, la nit del 3 al 4 de setembre del 1713, el saqueig,
incendi de cases, i l’assassinat d’una vintena de persones, per part de
l’exèrcit borbó.
Segons
Marc Ferrer i Murillo, en el seu llibre “La Guerra de Successió a Terrassa 1700 – 1725, la Vil·la compte amb
uns 1600 habitants.
Un
cop situats a la Terrassa del 1726, aquí comença la història que us vull
explicar.
El
Gener d’aquest any, la Confraria del Sant Crist, de la parròquia del Sant
Esperit i Sant Pere, decideix que ja és moment de dignificar més, si això era
possible, la processó del Divendres Sant i per tal d’aconseguir-ho nomena una
comissió d’uns quants confrares, Eudalt Garriga, Francisco Bertran, Jacinto
Arch i Joan Puig, per tal que viatgin a Barcelona a encarregar la construcció
de quatre passos nous.
Arribats
a la capital contacten amb en Gaspar Llavina, escultor de renom, i contracten l’execució
de quatre Misteris nous.
En
l’esmentat contracte queda molt clar com hauran de ser.
El
primer que es descriu és aquest:
“ Lo misteri de
l’hort ab sinch figuras como es lo Jesús agenollat, figura entera ab corona de
llauna, tres apóstols de mig cos, un àngel figura entera portant un calser y
una creu, assentant o posat en un nuvul. Vestidas totas las figuras de tela
grossera, ab caballera natural per lo Jesús, y tres coronas de llauna per los
Apóstols”
El
segon:
“Lo misteri de
la Coronació ab tres figures ço es lo Jesús figura nua ab caballera natural, y
corona de espinas, y caña de llauna, y dos jueus, figuras enteras vestidas de
tela grossera.”
El
tercer:
“Lo misteri del
Ecce Homo ab quatre figures ço es lo Jesús nu figura entera, ab cabellera
natural, cetro de llauna, y corona de espinas, Pilat figura entera vestit de
tela grossera, y dos rabíns de mig cos, ab una creu petita.”
I
quart i últim:
“Lo misteri del
Portacreu, ab quatre figuras totas enteras; ço es lo Jesús ab creu al coll,
cabellera natural y corona de espinas, lo Cirineu, la trompeta, y la Verónica,
tots vestits de tela gotiga, ecceptuat la Verónica, que ja cuydará la Confraria
de vestirla y adornarla”
El
contracte continua especificant que les figures seran a mida natural, amb ulls
de vidre, tota la carnadura de fusta “tornejades perque sien lleugeres ab sos ferros y cargols per assegurarlos tant al
beart com las coronas” finalment la Confraria es compromet a
enviar “cavalcadura per hanar y venir,
cuydant també dita Confraria del transport de dits Misteris o figuras de la
present ciutat en Terrassa”.
Per
acabar podem dir que aquests quatre misteris varen tenir un cost de 173
lliures, i 12 sous pagats en tres terminis.
El
contracte fou signat el dia set de gener de 1726 i els misteris inaugurats el
Divendres Sant del mateix any, 19 d’abril 1726.
Totes les fotos son de l'Arxiu Municipal Administratiu de Terrassa/AMAT
Llibres consultats :
Opuscle EL DIJOUS SANT A TERRASSA editat per la Confraria del Sant Crist el 1932
LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A TERRASSA (1700-1725) Marc Ferrer i Murillo. Editat el 2014 per Fundació Torre del Palau dins la col·lecció Àmfora.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
SABIES QUE...? Camí Fondo, carrer Cremat, Façana de la Catedral
Sabies que...? CAMÍ FONDO Que el carrer del Camí Fondo deu el seu nom a què en aquest tram de carrer, entre la placeta de Saragossa ...
-
Estem l’any 1726. Feia tot just tretze anys que Terrassa havia sofert, la nit del 3 al 4 de setembre del 1713, el saqueig, incendi de ...
-
NOMS POPULARS DELS CARRERS DE TERRASSA En aquest llistat falten els carrers i places que tenen com a nom oficial el nom popular, com carre...
-
Sabies que...? CAMÍ FONDO Que el carrer del Camí Fondo deu el seu nom a què en aquest tram de carrer, entre la placeta de Saragossa ...
-
DE COM NEIX I ES DESENVOLUPA LA CREACIÓ D’UNA PLAÇA-MERCAT DE FERRO A TERRASSA Per Rafael Aróztegui i Peñarroya. Juny de 2019. Ens...
-
L’ESCULTOR JOSEP ARMENGOL i BALLBÉ I LA FONT MONUMENTAL DE LA PLAÇA MAJOR Josep Armengol i Ballbé Amb l’ajut del mestre Baltasar...
-
ELS GERMANS DE LA DOCTRINA CRISTIANA A TERRASSA CRONOLOGIA: 1864 Arriba l’Escola Pia a la vila de Terrassa (Convent de Sant France...
-
MASIES DE TERRASSA Rafael Aróztegui i Peñarroya, març 2019. No hi són totes, però us animo a fer-me arribar fotos de les masies qu...
-
L’efímer Tren Renard per Rafael Aróztegui i Peñarroya Buscant informació sobre un altre tema em vaig trobar una noticia d'un cas...
-
INFRAHISTÒRIA DEL MONUMENT DEDICAT A ALFONS SALA i ARGEMÍ De la vida i obra del Comte d’Ègara no en parlaré, ja hi ha força literatura p...
-
CREACIÓ i FINAL DEL CARRER dels BANYS 1841 - 1950 En Miquel Vinyals i Galí veu com el seu pare, Ignasi ...