diumenge, 19 de juliol del 2015

EL VERITABLE ORIGEN DELS GEGANTS VELLS


Mira tu per on, cercant informació al respecta dels gegants, he trobat aquest escrit en l’acta del ple de l’Ajuntament, amb data del vint-i-cinc d’abril de 1850, a on podem veure què resulta que en Robessa i la Pepona, varen ser donació d’un “vecino de esta villa” per tant i en principi un donant anònim.
Llavors com se sap qui n’és l’autor? Sempre s’ha parlat d’en Francesc Torres i Armengol, però està documentat? Qui podia ser el vilatà anònim? Apa, ja se m’ha girat feina.
Tal volta a algun dels malalts pels gegantes els interessi la notícia. Vés a saber, igual no. 


Fragment de l’acta del ple del dia vit-i-cinc d’abril de 1850.

Tratose en seguida del modo como podria costearse el arreglo y el vestuario de unos gigantes cuyos bustos y manos ha regalado un vecino de esta villa, con la sola bonificación de dos onzas abonables en contribuciones en el espacio de dos años y de ciento cuarenta rs. que cuesta las cajas de colocarlos, y se resolvió que se abra una suscripción para cubrir el arreglo i vestuario de dichos gigantes. 


Escric aquest afegit el dia 20 d'agost 2015. De moment ja se sap qui va ser el donant anònim, i que en Torres i Armengol, amb 18 anys, treballava d'aprenent  al Taller de Barcelona a on aquesta persona hi va fer l'encàrrec.

A dia 11 de setembre 2015 ja podem dir el següent : 
Sembla ser que aquest personatge anònim és un tal Ramon Rouvière, actor i empresari teatral que seria el que faria l'encàrrec per que a canvi l'Ajuntament li condones contribucions. No ho va fer directament a Torras, ho va fer a traves del taller d'imatgeria del mestre Ferreri, a Barcelona, on en Francesc Torras, 18 anys, hi treballava d'aprenent.

dissabte, 18 de juliol del 2015

DE COM ES MODIFICA LA FAÇANA DE L’ESGLESIA DEL SANT ESPERIT I SANT PERE I EL PERQUÈ

DE COM ES MODIFICA LA FAÇANA DE L’ESGLESIA DEL SANT ESPERIT I SANT PERE I EL PERQUÈ   

Estem a l’últim terç del segle XIX, concretament l’any 1872. Tenim regint l’ajuntament de la Vil·la a l’alcalde Jaume Vallhonrat i com a prior del Sant Esperit a Mn. Heribert Font i Carsi, que ho seria des de l’any 1868 fins a 1886.  

Aquesta foto, de la façana del Sant Esperit, del fons Baltasar Ragón, dipositada a l’Arxiu Municipal Administratiu de Terrassa és, com a mínim, anterior al vint-i-u d’abril del 1872, el que la converteix en una de les fotos més antigues de Terrassa, com quedarà demostrat a partir dels fets que a continuació explico.

A l’acta del ple de l’Ajuntament del dia vint-i-u d’abril del 1872 hi trobem : Leyose una instancia de don Juan Berenguer en la que, como presidente de la Sociedad Cooperativa de Tejedores de Lana < succesiu SCTL>> de esta villa, pide autorización para poner dos mesas fijas, una para cortar carne y otra para otros comestibles en la Plaza Mayor de esta población y en el sitio de ella que la Municipalidad se sirva designar. El Ayuntamiento acordó: pase el informe a la comisión deAlmotacenia.
(Comissió encarregada de la distribució dels llocs de venda a la plaça )


Aquí ens trobem en un punt de manca d’informació, ja que el dia vint-i-sis de maig del mateix any sembla que ja s’ha decidit a on anirà a establir-se la dita cooperativa doncs a l’acta del ple d’aquest dia i trobem: Leyose después el dictamen emitido por la comisión de Almotacenia en la solicitud de la SCTL de esta villa pidiendo permiso para colocar dos mesas fijas en la Plaza Mayor de la misma... 




No he pogut trobar aquest dictamen enlloc però si seguim llegint l’acta, hi trobem: ...y leyose en seguida, por hacer referencia al mismo asunto, una instancia suscrita por el cura parroco de la presente, manifestando que teniendo entendido que el Ayuntamiento trata de conceder el uso de un terreno que existe a la izquierda de la entrada de la Iglesia Parroquial <<  és a dir que Mn. Heribert Font ja havia estat informat, vés a saber per qui, de les intencions de l’ajuntament>> a la SCTL, se sirva, en el caso de concedérselo, reservar para depósito de muebles del templo, la parte del local que la sociedad no utilice y otorgar el permiso, sin perjuicio del destino que el terreno en cuestión tiene en los planos de reforma de la iglesia repetida.
Això vol dir que el Sr. Prior ja tenia prevista una reforma d’aquest espai, i els de la cooperativa, amb permís de l’Ajuntament, estaven a punt d’esgarriar els seus plans.


Heribert Font i Carsí
Però de quin terreny estem parlant? Ens ho posa en clar la mateixa redacció de l’acta del ple, recordem vint-i-sis de maig de 1872, quan ens diu:
 Y el Ayuntamiento, después de de un largo rato de deliberar, acordó por unanimidad, unir la solicitud del cura parroco al expediente y de conformidad con el expresado dictamen <<”dictamen” que no he sabut trobar en lloc>> ofrecer el uso del terreno que existe murallado a la izquierda de la entrada de la iglesia, lindante al Este y por el Sur con dicha iglesia, por el Norte con casa de Valentín Guix, mediante un callejon sin salida y por el Oeste con la plaza pública , con objeto de que la SCTL, haciendo en él las construcciones que tenga a bien, mediante la aprobación de la minicipalidad, por lo que se refiere a la fachada, pueda destinarlo a tienda de venta de carne y otros comestibles... i aquí els hi recorda que la part del local que no utilitzin, s’ha de destinar a magatzem de mobles de l’església, i que: el uso que se concede a la sociedad recurrente, en nada priva el que dicho terreno pueda destinarse a los fines consignados en los planos de reforma de la iglesia mencionada cuando dicha reforma pueda llevarse a cabo; y finalmente que esta resolución se haga saber a la SCTL a fin de que manifieste si acepta la oferta y en caso afirmativo presente los planos de la fachada de las obras que quiera practicar para su examen y aprobación consiguiente.

Espai destinat a la SCTL


A: casa de Valentí Guix    B : carreró sense sortida   C : espai SCTL
La Societat Cooperativa presenta els planells tal com queda registrat a l’acta del ple del dia dos de juny de 1872 i que diu: Otra de la Junta directiva de la SCTL de esta villa, remitiendo para su aprobación el plano duplicado de la fachada que pretende construir en el terreno cuyo uso acordó concederle el Ayuntamiento... y se acordó pasar a informe de la Comisión y maestro de obras.



Aquest expedient, juntament amb els planells, no es troba al fons municipal que es conserva a l’ACVOC-AHT.
Tot començava el dia vint-i-u d’abril, i ens trobem que un mes després, els de la Cooperativa ja han entregat els plànols i han demanat els permisos oportuns.  Aquest permís surt publicat en el ple del dia setze de juny: Fueron aprobados con las condiciones impuestas por la Comisión de obras... La de la SCTL de que se dio cuenta en sesión de dos del actual.



Els de la Cooperativa, amb el permís encara calent, comencen a edificar al solar emmurallat que queda a l’esquerra de l’església, i el Sr. Prior, en veure-ho, es posa nerviós i immediatament presenta una instancia a l’Ajuntament dient el següent:
El infrascrito cura-parroco de esta villa a V.
Expone, que habiéndose construido al lado derecho del pórtico de la iglesia parroquial un local para favorecer a la SCTL de esta villa, la fachada de la iglesia a juicio del exponente queda bastante incompleta.
Por lo que a Vs.
Suplica se digne conceder al exponente el permiso para levantar una pared al lado izquierdo a fin de que, sin perjuicio del frontis definitivo artístico que en su dia ha de levantarse, la fachada interina de la iglesia quede regularizada conforme a los planos que se acompaña.
Gracia que el exponente se promete de Vs.
Aquí trobem un petit mal entès. El Sr. Prior parla de construcció a la dreta perquè ell ho veu sortint de l’església, al contrari de l’Ajuntament que ho veu mirant cap a l’església.


Aquesta instancia i el planell de la façana el trobem a l’expedient OP24bis del fons municipal de Terrassa, dipositat a l'ACVOC-AHT.
El dia vint-i-tres de juny l’acta del ple confirma haver rebut aquesta petició de Mn. Heribert Font, i ho passa a la comissió d’obres per la seva, si s’escau, aprovació.
Finalment a l’acta del dia set de juliol hi diu: Fueron aprobadas con las condiciones impuestas por la comisión de obras... La del Cura parroco D. Eriberto (sic) Font.





Ja els tenim a tots contents, la Cooperativa pot construir el seu local per vendre aliments als seus socis, i el Sr. Prior podrà igualar la façana perquè resulti més harmoniosa.
Però aquests terrenys que hi havia a dreta i esquerra del pòrtic de l’església de fet a qui pertanyien? Eren de la mateixa església? Eren d’un particular? La resposta la trobem quan l’Ajuntament rep un ofici que és llegit al ple del dia 21 de juliol:
Leyose un oficio del Investigador principal de propiedades y derechos del Estado de la provincia, reclamando de la Alcaldia una certificación de la cabida, linderos y a nombre de quién consta amillarada una pieza de tierra sobre la cual se construyen edificios junto a la Iglesia parroquial de esta villa. Pasose a deliberar sobre ella y se acordó por unanimidad: contestar respecto a la cabida y linderos por los datos que obran en el expediente instruido unos dos meses atras para conceder local en el terreno que se trata a la SCTL, para la venta de comestibles; y respecto a nombre de quién consta amillarada, contestar que no lo está porque era un terreno sobrante de la plaza pública que quedó inutilizado al rectificarla.

Espai Cooperativa

Espai Sr. Prior

I mira per on, amb l'excusa que faria lleig el costat de la dreta sense construir, el Sr. Prior va aconseguir un tros de terreny propietat de la Vil·la.
El resultat final va ser el que podem veure en aquesta foto.



Per tant queda demostrat que aquesta foto del fons Baltasar Ragón, dipositada a l’Arxiu Municipal Administratiu de Terrassa és, com a mínim, anterior al vint-i-u d’abril del 1872, data en que la SCTL comença la construcció del seu local, el que la converteix en una de les fotos més antigues de Terrassa.


Fonts consultades :
ACVOC-AHT  : fons municipal.
Arxiu Municipal Administratiu de Terrassa : fotos fons Baltasar Ragón.

diumenge, 14 de juny del 2015

MISTERI RESOLT


De fa molts i molts anys, que sempre que observàvem aquesta foto del "Colegio Tarrasense", obra d’Adrià Torija, del 1885 aproximadament, hi vèiem una construcció que ens tenia a tots els observadors molt intrigats.


Les hipòtesis eren moltes i variades.  Normalment sempre es parlava d’usos lligats amb l’aigua. 


A través d’una recerca exhaustiva de fotos antigues de la nostra ciutat, vaig trobar aquestes vistes aèries de l’any 1925, que estan dipositades a l’Arxiu Municipal Administratiu de Terrassa (AMAT), i vaig comprovar que també hi apareix la construcció, i a on queda clar què es tracte d’una estructura rodona. 


Arribat a aquest punt, no em queda més remei que buscar a la informació que tinc del "Colegio Tarrasense", i a partir del 1901, del "Real Colegio Tarrasense de las Escuelas Pias", però tampoc allà trobo cap pista. Finalment no em queda més opció que començar a buscar informació en les actes dels plens que podem trobar a la WEB de l’AMAT.
Tenint en compte que la foto de Torija està datada aproximadament  l’any 1885, vaig reculant en el temps fins a trobar unes actes dels anys 1872 i 1873 que em donen una possible pista a seguir.


En el ple del dia nou de juny de 1872, l’alcalde Jaume Vallhonrat i Rovira diu als seus companys de consistori que veient que la facció carlista no tan sols no ha desaparegut de la comarca, sinó que cada cop són més nombroses les quadrilles que hi pul·lulen, creia convenient fortificar diferents punts de la vil·la i a tal efecte acorden crear una "Comisión de Fortificación y Defensa"  composta pels regidors Srs. Bosch, Guillamet, Matalonga i Torres Falguera juntament amb els veïns que es designin en una reunió amb els majors contribuents.

Alcalde Jaume Vallhonrat i Robira
Arribat a aquest punt, vaig a l’Arxiu Històric i miro si és possible consultar el llibre d’actes de la mencionada comissió, i resulta que no existeix.

Finalment, buscant documentació de l’època, i amb ajuda 
de l’Alan Capellades, trobo un fantàstic planell de la vil·la 
de Terrassa, de l’any 1873, signat pel mestre d’obres Miquel Coret, a on hi ha representades totes les fortificacions que preveia construir la dita comissió de fortificació.




No sé, de moment, quantes es van construir, però una segura que sí, la que es va establir als terrenys adjacents al "Real Colegio".
Ja ho tenia. La torre que apareix a les fotos és la resta d’una fortificació de les que es van construir a Terrassa per defensar-se de les bandes carlistes.







 En aquest foto-plano de l'any 1949, encara 

observem la torre en els terrenys de l'Escola Pia



De ben segur que se’n poden trobar més, però això serà en una propera investigació.


dimarts, 2 de juny del 2015

UNA OBRA D'EN LLUÍS MUNCUNILL A LA VENDA !!!!

Atenció, en venda una obra d’en Lluís Muncunill!!! 



No, no es tracta de l’edifici que l’Agrupació Regionalista, veient les necessitats d’espai que tenia per tal  d’albergar les múltiples i variades activitats de la societat va plantejar-se, l’any 1906, construir amb amplis salons aptes per a la música, el teatre i per realitzar-hi conferències, i que va encarregar a l’arquitecte Lluís Muncunill, i que va ser inaugurat per la Festa Major, la diada de Sant Pere, a la placeta de Mossèn Cinto Verdaguer, amb la presència del diputat a Corts, Amadeu Hurtado.
Evidentment no és aquest l’edifici que està en venda. Aquest ja el van vendre els anys seixanta per construir-hi el nyap de Correus.



El que està en venda és una construcció que Lluís Muncunill va dissenyar a petició d’en Pau Botifoll, que el dia vint-i-vuit de setembre de 1893 presentava la sol·licitud del permís d'obres a l’Ajuntament, segons expedient d'obres OM152/1893




L'Ajuntament ho aprovava en sessió del ple del dia 5 d’octubre del mateix any.



I es ara, al cap de 122 anys, que teniu la possibilitat d’adquirir una construcció signada pel nostre estimat Lluís Muncunill. Està clar que no és una obra catalogada, però mireu, no deixar de ser un Muncunill.


Obra i fonts consultades:
Els Carrers de Terrassa l’Any 1900.- B. Ragón
Blog d’en Joaquim Verdaguer : http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/search?q=Agrupaci%C3%B3+Regionalista
Arxiu Municipal Administratiu de Terrassa
Arxiu Comarcal del Vallés Occidental –Arxiu Històric de Terrassa  




dimecres, 27 de maig del 2015

UN IMPOST MOLT PARTICULAR A LA TERRASSA DE 1873

Terrassa vista des de Can Palet l'any 1870/ foto AMAT


Estem  l’any 1873, la caixa de l’Ajuntament de 

Terrassa està buida, i s’han de pagar les obres de 

fortificació de la vil·la –aquestes obres seran motiu 

d’un altre post- i  per tal motiu el dia setze de 

desembre es reuneix el ple de l’ajuntament 

conjuntament amb una sèrie de persones que faran 

d’assessors, i que hom indica com associats al ple.


Presideix l’alcalde Jaume Vallhonrat i Rovira 

(Terrassenc Il·lustre).  


Jaume Vallhonrat i Riera/ foto AMAT



I quin és l’únic punt a tractar? Doncs ni més ni 

menys que la idoneïtat d’aplicar <<el art, 8 de la 

Instrucción sobre administración y recaudación 

del impuesto transitorio sobre las puertas 

ventanas y balcones a la via pública>>. L’acte va començar, amb la lectura integra de la “Instrucción” esmentada.



Fragment de l'acte del ple de 16 desembre 1873 / web AMAT



A continuació s’obrí una llarga discussió sobre la

conveniència o inconveniència de dividir la vil·la 

en zones, i després de molta estona de discussions i

deliberacions s’acordà per unanimitat no portar a

terme la dita divisió i <<que todos los huecos

comprendidos en el impuesto satisfagan las 

cuotas de tarifa>>




Planell del centre de Terrassa l'any 1873/ACVO-AHT






No hi ha constància que els nostres avantpassats

correguessin a tapiar finestres i portes per tal 

d’estalviar-se unes pessetes.  

Per si hi trobeu algun avantpassat vostre, aquesta és

la llista de les persones que prengueren la decisió

de fer pagar pel fet de tenir a les façanes de les

cases portes, finestres i balconades.

Membres del ple : Jaume Vallhonrat (alcalde),

Martí Aurell, Domingo Agulló, Miquel Marcet,

Joan Piera, Mas, Francisco Mata, Josep Tiana, Joan

Dolcet, Gaietà Barba, Arnella, Pere Aurell i Marià

Astals.

I com a membres associats: Llàtzer Ullés, Francisco
Galceràn, Dionís Aligué, Josep Busquets, Pere Comerma, Bonaventura Baltà, Josep Rimbau, Jeroni Torrella, Salvador Torres, Joan Vinyals i Josep Marcet.




   

Fonts consultades: Actes dels plens de l'Ajuntament de Terrassa (WEB AMAT)
Cartografia ACVO-AHT




dimarts, 31 de març del 2015

UNA HISTÒRIA DE SETMANA SANTA


Estem l’any 1726.  Feia tot just tretze anys que Terrassa havia sofert, la nit del 3 al 4 de setembre del 1713, el saqueig, incendi de cases, i l’assassinat d’una vintena de persones, per part de l’exèrcit borbó.
Segons Marc Ferrer i Murillo, en el seu llibre “La Guerra de Successió  a Terrassa 1700 – 1725, la Vil·la compte amb uns 1600 habitants.
Un cop situats a la Terrassa del 1726, aquí comença la història que us vull explicar.

El Gener d’aquest any, la Confraria del Sant Crist, de la parròquia del Sant Esperit i Sant Pere, decideix que ja és moment de dignificar més, si això era possible, la processó del Divendres Sant i per tal d’aconseguir-ho nomena una comissió d’uns quants confrares, Eudalt Garriga, Francisco Bertran, Jacinto Arch i Joan Puig, per tal que viatgin a Barcelona a encarregar la construcció de quatre passos nous.
Arribats a la capital contacten amb en Gaspar Llavina, escultor de renom, i contracten l’execució de quatre Misteris nous.
En l’esmentat contracte queda molt clar com hauran de ser.

El primer que es descriu és aquest:


“ Lo misteri de l’hort ab sinch figuras como es lo Jesús agenollat, figura entera ab corona de llauna, tres apóstols de mig cos, un àngel figura entera portant un calser y una creu, assentant o posat en un nuvul. Vestidas totas las figuras de tela grossera, ab caballera natural per lo Jesús, y tres coronas de llauna per los Apóstols”

El segon:



“Lo misteri de la Coronació ab tres figures ço es lo Jesús figura nua ab caballera natural, y corona de espinas, y caña de llauna, y dos jueus, figuras enteras vestidas de tela grossera.”

El tercer:



“Lo misteri del Ecce Homo ab quatre figures ço es lo Jesús nu figura entera, ab cabellera natural, cetro de llauna, y corona de espinas, Pilat figura entera vestit de tela grossera, y dos rabíns de mig cos, ab una creu petita.”

I quart i últim:


“Lo misteri del Portacreu, ab quatre figuras totas enteras; ço es lo Jesús ab creu al coll, cabellera natural y corona de espinas, lo Cirineu, la trompeta, y la Verónica, tots vestits de tela gotiga, ecceptuat la Verónica, que ja cuydará la Confraria de vestirla y adornarla”
El contracte continua especificant que les figures seran a mida natural, amb ulls de vidre, tota la carnadura de fusta “tornejades perque sien lleugeres ab sos ferros y cargols per assegurarlos tant al beart com las coronas” finalment la Confraria es compromet a enviar  “cavalcadura per hanar y venir, cuydant també dita Confraria del transport de dits Misteris o figuras de la present ciutat en Terrassa”.
Per acabar podem dir que aquests quatre misteris varen tenir un cost de 173 lliures, i 12 sous pagats en tres terminis.
El contracte fou signat el dia set de gener de 1726 i els misteris inaugurats el Divendres Sant del mateix any, 19 d’abril 1726.






Totes les fotos son de l'Arxiu Municipal Administratiu de Terrassa/AMAT
Llibres consultats :
Opuscle EL DIJOUS SANT A TERRASSA editat per la Confraria del Sant Crist el 1932
LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A TERRASSA (1700-1725) Marc Ferrer i Murillo. Editat el 2014 per Fundació Torre del Palau dins la col·lecció Àmfora.




SABIES QUE...? Camí Fondo, carrer Cremat, Façana de la Catedral

    Sabies que...? CAMÍ FONDO Que el carrer del Camí Fondo deu el seu nom a què en aquest tram de carrer, entre la placeta de Saragossa ...