QUI ÉS AQUESTA SENYORETA?

Posem cognoms a l'Elvira

Gaudim de les "Cartes de visite"

Aquests dies estic cercant dades sobre un tema per mi molt interessant.

Estic parlant de les “cartes de visite”, targetes de visita, que varen fer possible l’extensió de la fotografia a reu.

A mitjans del segle XIX les targetes de visita, que oferien retrats a un preu econòmic, van revolucionar la societat i també la història de la fotografia, en permetre una expansió excepcional d’estudis fotogràfics. Catalunya se’n fa ressò, i al llarg de la dècada de 1860 apareixen i es multipliquen els fotògrafs professionals.

Usualment es positivava una còpia a l'albúmina, en paper fi, que es muntava en una targeta de paper més gruixut. La mida de paper fotogràfic era aproximadament de 54 x 89 mm, muntada sobre una targeta de 64 x 100 mm.

Aquestes foto-targetes es podien guardar en àlbums com aquest:

VINYALS o BALLBER?

 

Qui és aquest personatge?

TERRASSA - UNA HISTÒRIA D’ESQUILADORS DE MULES A LA TERRASSA DE PRINCÍPIS DEL SEGLE XIX

 

UNA HISTÒRIA D’ESQUILADORS A LA TERRASSA DE PRINCÍPIS DEL SEGLE XIX

Ens trobem a principis del segle XIX, concretament l’any 1839, quan arriba a Terrassa procedent de la població de Perales el matrimoni format per en Joaquim Bea, de trenta-tres anys, i la seva esposa Feliciana, de vint-i-set, i s’allotgen al número 26 del carrer de les Parres, en alguna de les cases  que veiem a la dreta d’aquesta fotografia.

TERRASSA, UN RELLOTGE AL RAVAL

EL RELLOTGE DE CAL CASTÍN AL RAVAL

Per Rafael Aróztegui Peñarroya, des del confinament.
11 de maig de l'any 2020 i en memória de la Mhen Galí i Castín (A.C.S.)

El 18 de febrer de l’any 1929 en Josep Castín i Garcia, demana permís per instal·lar un rellotge gegant a la façana del seu establiment.

TERRASSA - EDIFICI MISTERIÓS ?

Repte que em planteja l’amic Lluís Satorras

TERRASSA - EL CARRER DE SANT MIQUEL?

COM ES PASSA DE SANT MIQUEL A CERVANTES

Rafael Aróztegui i Peñarroya 23/03/2020 (onzè dia de confinament per COVID19)

TERRASSA - PROBLEMA DE LATRINES L'ANY 1918

UN AGRICULTOR EMPRENYAT

Estem al novembre de l’any 1918. L’extracció dels residus de les latrines està concedida per l’Ajuntament a dues persones que en tenen la concessió.

L’esmentada extracció no es pot fer de qualsevol manera.

L’article 34 de les ordenances municipals del 1917, així ho deixa ben clar: “Se prohibe el transporte de basuras y letrinas en otros carros que los destinados por la municipalidad a este objeto”.

I perquè així es complís, l’Ajuntament havia atorgat dues llicències a dos personatges que per el vist no actuaven al gust de tothom, i si no veieu la carta que un agricultor, una mica emprenyat, va dirigir a l’alcalde Emili Soler:   

Sr. Dn. Emilio Soler

Exmo Sr: Siento mucho al molestarle con esta carta, quizá mal expressada, pues es que mi falta de estudiós no me permite ser mas ilustre de lo que yo deseo, però como el asunto de que se trata es para el bien de todos los tarrasenses en general creo de debe agradecer la buena intención y no el escrito.

Pues el asunto es de los agricultores, la estracción de las letrinas, ya ha llegado el tiempo de la siembra; y tengo que hacerle saber que el sinverguenza ex alcalde José Ullés y los arrendadores el año pasado empezaron a matar la agricultura sembrados, huertas y olivares y todo esto podemos dar gracias al orgullo del Sr. medico que con su ordeno y mando impidió a los agricultores de extraer letrinas y dar ordenes a los municipales de poner multas a los carreteros; y despues los señores arrendadores, que parece mentirà que uno...

EL CARRERÓ DEL CARDER, CARDÈ, O FINS I TOT CARRERÓ SENSE NOM.

EL CARRERÓ DEL CARDER, CARDÈ, O FINS I TOT CARRERÓ SENSE NOM.

CRONOLOGIA:

1848 – 1850 Instàncies a favor de clausurar el carreró, i instàncies en contra de la clausura.

1851 Dictamen de la Comissió d’Obres favorable al tancament.

1890 Novament instàncies a favor de clausurar el carreró, i instàncies en contra de la clausura.

1890 Dictamen de la Comissió de Foment favorable al tancament i com fer-ho.

1891 El ple de l’Ajuntament del 30 d’abril aprova el tancament definitiu del carreró del Carder.

1904 Desaparició definitiva.

1929 Reapareix el carreró del Carder però integrat en el tram del carrer de la Unió que va de carrer Major a Parres.

Ja feia molt temps que em tenia intrigat l’existència d’un carreró, o passatge, que comunicava el carrer Major amb el de les Parres.

L’única cosa que tenia clara era que degut a les poques pistes que d’ell em donaven en Baltasar Ragón, o el Diccionari Terrassenc, de Josep Maria Domènech, havia de ser un passatge de pas estret, tan sols practicable per a persones i com a molt, per a mules o cavalls, però no per carruatges.

Demanada l’opinió d’en Joan Soler, em diu que era possible que existís un accés fet exprés ja en època medieval per a facilitar l'accés des del carrer de les Parres al Carrer Major (i a la inversa) per evitar que els vilatans haguessin d'anar direcció a la Plaça Major o direcció al Portal de la Riera per accedir als dits carrers. També ho sembla el carrer del Forn, però crec que era més ample i per tant el podríem anomenar carrer públic i prou. El carrer del Carder, per tant, sembla un passatge i havia de facilitar, precisament, l'accés més dinàmic al carrer del Forn, un carrer fonamental on des del 1217 ja hi havia un forn públic. Si això és així, aleshores el carreró del Carder (i com es digués en època tan reculada) ja devia existir.

PICABARALLA ENTRE EL POBLE DE S. PERE DE TERRASSA I LA CIUTAT DE TERRASSA

SANT PERE vs TERRASSA 1877
 per Rafael Aróztegui i Peñarroya (novembre 2019)

Si us creieu que el fet de llençar porqueria a les rieres i torrents és un costum terrassenc relativament actual, aneu molt, però que molt, equivocats.

TERRASSA, PETITA HISTÒRIA D’UNA COLLA DE TRABUCAIRES 1848

 TERRASSA, PETITA HISTÒRIA D’UNA COLLA DE TRABUCAIRES 1848

El març del 1847, una colla dels anomenats "MATINERS"  varen entrar a la vila de Terrassa ocasionant nombrosos estralls entre la població.

Després d’aquests fets d’armes, es reunien a l’Ajuntament els regidors Joan Ubach, Tomàs Sagrera, Josep Cadafalch, Josep Vinyals, Miquel Vallhonrat, Manel Prat, Domènec Ventalló, Jaume Ballber, Jaume Rodó, Isidre Palet, Domènec Pi, Josep O. Bogunyà, Magí Solà i Pau Busquets, junt amb el Comandant d’armes i presidits per l’alcalde Agustí Galí, els quals acordaran tapiar els caps dels carrers de Sant Llorenç, Cisterna i Sant Domènec, els altres ja ho estaven, i que s’utilitzés la porta de la Rasa, posar un vigia a la Torre del Palau i tancar totes les portes durant la nit.

I anem al que ocasiona el títol d’aquesta entrada.

El dia 15 de setembre del 1848, el pregoner de la Vila, pregona un ban que diu:

El Muy Ilustre Sr. Comandante General del Vallés con oficio de 14 de este mes ha dispuesto que se publique, por medio de pregon, la resolución del Excmo. Sr. Capitán General, con la que ha tenido a bien imponer pena de la VIDA a todo TRABUCAIRE que sea cogido y se haya empleado en el bloqueo de esta Villa, o en el de cualquier otro punto, y que la pena sea ejecutada previa una ligera información que lo acredite. Lo que hace saber al público por medio de pregón a fin de que llegue a noticia de todos aquellos a quienes pueda interesar.

Al propio tiempo se renueva el bando con el que se mandó, entre otras cosas, que sin notoria necesidad no pueden circular por las calles otras personas que los empleados que estén de servicio, después de las diez de la noche hasta al amanecer del día siguiente, bajo las penas establecidas en el indicado bando.

Tarrasa 15 setiembre 1848.

L’ESCULTOR JOSEP ARMENGOL i BALLBÉ I LA FONT MONUMENTAL DE LA PLAÇA MAJOR

L’ESCULTOR JOSEP ARMENGOL i BALLBÉ I LA FONT MONUMENTAL DE LA PLAÇA MAJOR

ELS GERMANS DE LA DOCTRINA CRISTIANA A TERRASSA

ELS GERMANS DE LA DOCTRINA CRISTIANA  A TERRASSA

CRONOLOGIA:

1864 Arriba l’Escola Pia a la vila de Terrassa (Convent de Sant Francesc)

1864 La Societat Vinyals, Rovira, Ullés i Cia, construeix el “Colegio Tarrasense”

1868 Arran dels fets de la revolució de Setembre, l’Escola Pia abandona la vila.

1893 A petició de la Junta del Patronat de la Societat de Propaganda Catòlica, sota l’advocació de Sant Vicenç de Paül, arriben a la ciutat de Terrassa, els Germans de la Doctrina Cristiana (La Salle), instal•lant-se al carrer del Nord 83.

1896 L’escola de La Salle es trasllada al carrer Sant Jaume 2.

1901 L’Escola Pia pren possessió del Col•legi Terrassenc.

1901 Els Germans de la Doctrina Cristiana abandonen la ciutat.

Abans de parlar dels Germans de la Doctrina Cristiana, parlaré de l’altra escola religiosa que hi va haver a la vila de Terrassa, els pares escolapis.

A Terrassa maldaven per tenir una escola religiosa i és així com trobem fins a cinc intents perquè l’Escola Pia vingués a Terrassa. L’any 1828 es produeix el primer intent, a aquest el succeirien els dels anys 1848, 1853 i finalment el de l’any 1858. És aquest el que arribaria a bon port i el fet es materialitzaria el 1864.

Aquesta arribada, però, va provocar un gran trasbals entre les forces vives de la vila. Per tal de poder-se establir, l’Ajuntament es veu obligat a comprar el Convent de Sant Francesc i això provoca la reacció dels liberals de la vila contraris a dues coses, al dispendi econòmic i al tipus d’ensenyament dels escolapis.

Tot aquest procés el podeu trobar molt ben explicat per l’escolapi Joan Florensa en el llibre “Una escola implicada amb la ciutat. Escola Pia de Terrassa 1864-2002” editat per l’Escola Pia de Terrassa, l’any 2002.

PLAÇA-MERCAT DE FERRO A TERRASSA

DE COM NEIX I ES DESENVOLUPA LA CREACIÓ D’UNA PLAÇA-MERCAT DE FERRO A TERRASSA

Per Rafael Aróztegui i Peñarroya. Juny de 2019.

Ens trobem a finals del 1895. Terrassa ja ha arribat als 15.000 habitants i el mercat de la plaça Major ha anat creixent i envaint els carrers del voltant.

D'ELS XIMPLES D'AMICS DE LES ARTS

LA MIGDIADA DELS TIGRES, DELS XIMPLES I ALTRES COSES

Definició d’amic: Que té afecció per algú o per alguna cosa.

 L’amistat és voluntària. L’amistat ens parla d’allò que hi ha més enllà de casa, de la família.

L’amic és l’ambaixador de l’amic absent, aquell que el defensa quan un no hi és per defensar-se. I és per això que a la nostra ciutat existeix una cort de cavallers que s’apleguen sota la tutela d’Amics de les Arts, són ni més ni menys que la colla coneguda de fa anys i  panys amb el nom, jo diria el bon nom, dels “Ximples”.

TERRASSA VILA CLOSA SEGLE XIX

TERRASSA VILA CLOSA 

ARA TAMBÉ EN VÍDEO

Rafael Aróztegui i Peñarroya

Novembre 2016

Terrassa, vila emmurallada a l’edat mitjana, a mesura que té necessitat d’expandir-se, primer construint a raser de les muralles, i després a banda i banda dels camins que menen a les poblacions properes, Raval, carrer Sant Pere, Sant Quirze, Rutlla, Font-Vella, i obrint carrers perpendiculars a aquests nous carrers, veu obsoleta la cotilla de les muralles i aquestes es van enderrocant.

MASIES DE TERRASSA

MASIES DE TERRASSA

Rafael Aróztegui i Peñarroya,  març 2019.

No hi són totes, però us animo a fer-me arribar fotos de les masies que falten, per tal de poder fer un recull més exhaustiu. Per endavant moltíssimes gràcies

NOMS POPULARS DELS CARRERS DE TERRASSA

NOMS POPULARS DELS CARRERS DE TERRASSA
En aquest llistat falten els carrers i places que tenen com a nom oficial el nom popular, com carrer de la Rasa o plaça Vella. 

LA RODELLA A LA FESTA MAJOR DE TERRASSA, A ON?

LA RODELLA A LA FESTA MAJOR DE TERRASSA, A ON?

(Rafael Aróztegui i Peñarroya – març 2019)

A finals del 2016 l’equip d’arxivers de l’Arxiu Comarcal, el Joan Soler, la Maria Josep Ariño, l’Alan Capellades, el Josep Lluís Lorca i la Maria Sánchez, ens varen obsequiar amb un excel·lent treball de recerca de dades i documents per tal de confegir la publicació LES FESTES DE LES SANTES RELÍQUIES DE TERRASSA (1755-1850) editat per l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental, on s’explica com eren les festes a la Vila de Terraça (petita llicència, nom que en principi seria més correcta que Terrassa)  precedents de la Festa Major tal com la coneixem en l’actualitat. 

TERRASSA CARNESTOLTES 2019

LES CARES DEL CARNESTOLTES 2019

TERRASSA - UN ARC VOLTAIC A CAL CUNÍ

Avui us parlaré d’un indret ja desaparegut del centre de la nostra ciutat.

TERRASSA - LA PLAÇA DEL TRIPA ?

TERRASSA, la Plaça del Tripa

De com un robatori de plom vell, un quiosc on es juga a jocs prohibits, i una taverna, propietat d’un fatxenda, on hi ha prostitució, m’han portat a descobrir el nom popular d’una plaça de Terrassa al final del segle XIX.

Comencem pel robatori. En una denúncia feta davant del cap de vigilància de l’Ajuntament, en Jaume Miralda, trobem a Joan Soldevila i Rabaseda, que viu al carrer Sant Francesc 60, declarant que la nit passada li han robat una quantitat de tubs de plom vells i alguns aparells de gas i que no pot precisar la quantitat de cada, ja que són molts els que té dipositats a un clos de la seva propietat que té a la carretera de Montcada.

La seva esposa, na Antonia Corbera i Boada sospita de qui han pogut ser els autors de la malifeta i dóna com a possibles malfactors els noms de Pablo Salat i de Giralt (a) Mechero.

En Miralda interroga a Pablo Salat Comaposada, de 27 anys i natural de Tarrés, a la província de Lleida, i aquest confessa i l’hi explica que “esta madrugada a las cuatro han salido de la cantina de la plaza denominada del Tripa en compañia de Giralt (a) Mechero habiendose dirigido a la carretera de Moncada a un cerrado que existe en la misma saltando dentro llevandose una cantidad de plomo que han vendido en casa de un trapero de la calle de San Juan por la cantidad de 6’40 ptas.”

TERRASSA - Una història a la Font Trobada.

Una història a la Font Trobada

Estem el Maig del 1897, n’Elies Badiella i Vigués que vivia al número 20 del Raval, es trobava desesperat de la vida per què cada vegada que intentava anar a omplir el càntir a la Font Trobada havia de fer una hora de cua perquè algú del veïnat intentava omplir sis cossis d’aigua de l’esmentada font situada al principi del Raval a tocar del carrer Gavatxons.

DEL TESTAMENT D’EN SALVADOR VINYALS i GALÍ i ALTRES COSES

DEL TESTAMENT D’EN SALVADOR VINYALS i GALÍ i ALTRES COSES

Per Rafael Aròztegui i Peñarroya, agost de 2018

(Escrit amb molt d’amor envers les històries terrassenques, i dels terrassencs,  molt d’humor i un xic d’ironia).

Un petit resum de l’arbre familiar dels Vinyals per poder seguir més informats la història que avui us vull explicar:

 Miquel Vinyals i Maurí (?-1791)∞ Maria Galí i Ramoneda(1750-?)

Fills: Benet (1767-1809)(monjo de Montserrat), Josep (1772-1825) (monjo de Montserrat), Ignasi (1774-1801) (A), Anton (1775-?), Cristina (1779-?), Salvador (1781-1843) (B), Llúcia (1784-?), Josepa (?-?).

(A) Ignasi Vinyals i Galí (1774-1801) ∞ Anna Galí Suris (1779-?)

Fills: Miquel (1796-1872)(C), Ramón (1797-1810), Cristina (1800-?), Ignasi (1802-1834).

(B) Salvador Vinyals i Galí (1781-1843)∞ Josepa Galí i Galí (1794-1850)

Fill: Josep Vinyals i Galí (1816-1888) (D)

És a dir, C i D cosins germans.

TERRASSA - CREACIÓ i FINAL DEL CARRER dels BANYS

 CREACIÓ i FINAL DEL CARRER dels BANYS

1841   -   1950

TERRASSENCS IL·LUSTRES 2018

Amb motiu de la col·locació del retrat de Lluís Muncunill i Parellada, el dia 4 de juliol de 2018, a la galeria de Terrassencs Il·lustres del nostre Ajuntament, us faig un llistat dels que fins ara han rebut tal honor.
Al costat del nom del personatge us poso l'any en que es va decidir la seva nominació.

TERRASSA 1843 "los miñons no volen marchar"

 Los miñons ahordats que no volen marchar 

Es veu que a les acaballes de la regència del general Espartero (1840-1843), ja havia perdut la confiança del poble i aquí a Catalunya en Joan Prim, Milans del Bosch i companyia s’hi van revoltar, a Reus, al crit de “A baix Espartero! Majoria [d'edat] de la Reina!” (volien que la Isabel II fos declarada major d’edat, per bé que tan sols tenia 13 anys.) Encara que el general esparterista Zurbano va aconseguir dominar la rebel·lió de Reus, Barcelona es va sumar de seguida al moviment, formant-se al juny una Junta Suprema de Govern de la província de Barcelona en la qual figuraven republicans, progressistes i moderats. Poc després el general Prim feia la seva entrada triomfal a la ciutat. 

Terrassa, sempre molt favorable a la Isabel II, i al seu amic Leopoldo O’Donell, va arreplegar 600 homes, solters i viudos de 18 a 40 anys, i va formar una companyia per anar a combatre al costat dels revoltats Prim i Milans. Fins aquí un apunt d’història que he tret de la incommensurable Wikipedia.

A partir d’aquí us parlaré d’una petita troballa que he fet, no cal dir-ho, a l’Arxiu Històric. En els plecs de correspondència de l’Ajuntament, de l’any 1843, i del mes de juny, he trobat un document anònim, però ple de sinceritat i poesia, i que a continuació i amb l’ajuda d’un expert (Jaume Aulet) us transcric:

El 43 salieron unos 600 hombres de Tarrasa solteros y viudos de 18 a 40 años, para destronar a Espartero.  Formaron en el portal de S. Roque, que no volen marcha

            Al sortir a la Riera (o Reina)

            

            Los miñons ahordats

            que no volen marchar 

            que no venen els richs,

            Adeusiau Tarrasa

            Adeusiau carrers,

            Adeusiau promeses

            Que us veurem may mes,

Mariano Solis (Galí) =Ventallo=Un jefe de Mulins de Rey =

Marcharon hacia Rubí = Martorell – Esparraguera = Igualada y Cervera y al pla de la Mata se unieron con xxxxxxxxxxxxxxxxxx de Cervera.  

LÍMITS DE LA VILA DE TERRASSA 1819

 LÍMITS DE LA VILA DE TERRASSA 1819

LA CASA VINYALS DEL CARRER MAJOR DE TERRASSA

LA CASA VINYALS DEL CARRER MAJOR DE TERRASSA

Rafael Aróztegui i Peñarroya -  maig 2018

TERRASSA - CA N'AMAT DEL CARRER SANT PERE

CA N'AMAT DEL CARRER SANT PERE

TERRASSA - MUNCUNILL ENDERROCA MUNCUNILL

MUNCUNILL ENDERROCA MUNCUNILL

Per Rafael Aróztegui i Peñarroya (Abril 2018)

TERRASSA - "LES CASES" DE SALVADOR CARRERAS

03 MARÇ 2018
TERRASSA - "LES CASES" DE SALVADOR CARRERAS

TERRASSA - PASTORETS 1950

ELS PASTORETS DE L'ANY 1950

Avui us presento el programa, obsequi d’un bon amic, de la representació dels Pastorets, del Centre Social Catòlic, de l’any 1950.

És un compendi de dades molt interessant. Actors, directors, col·laboradors, i fins i tot, els anuncis. A més d’un l’hi portarà records d’infantesa.

Gaudiu-ne i, si us plau, deixeu algun comentari. 

TERRASSA - LES CASES OCULTES DEL CARRER DE LA RASA

LES CASES OCULTES DEL CARRER DE LA RASA

Terrassa, juny de 1874.

En Josep Busquets i Soler, fill de Pau Busquets i Barata, fabricant de teixits, i d’Anna Soler i Vinyals, descendent dels Vinyals del carrer Major, i germà d’en Salvador Busquets i Soler, el de l’asil,  veient que el seu negoci tèxtil, vapor Busquets, no acaba de funcionar, i tenint molt terreny lliure a la part nord del carrer de la Rasa, en el tram entre el carrer del Pantà i la Riera del Palau, decideix començar a urbanitzar-lo per tal de poder-hi construir.

TERRASSA FA MÉS DE 30 ANYS

  Fa més de trenta anys. 

Fotos de la Seu d'Ègara, ara fa 33 anys.

Fotos fetes per mi amb motiu de l’exposició  << El Romànic de Terrassa i el seu entorn >> que vàrem fer a l’Arxiu Tobella l’any 1985 conjuntament amb el Joaquim Verdaguer i el Pere Figueras.

Inaugurada el dia 29 de juny amb motiu de la Festa Major.

Enyorança d'un passat? I jo què sé...

CELS i SOLS

      Moltes gràcies si heu arribat fins aquí.

TERRASSA - QUIOSC DE BEGUDES AL PASSEIG

TERRASSA - QUIOSC DE BEGUDES AL PASSEIG

El dia 29 de juliol de 1827, els propietaris terrassencs Salvador Vinyals, Josep Maurí i Francesc Galí i Galí cediren uns terrenys, a l'indret conegut com a “Camp de les tres puntes” per tal que fossin destinats a lloc d’esbargiment i passeig dels terrassencs.

Aquest terreny fou aplanat amb terres procedents de l’anivellament del carrer Mas Adei, il·luminat amb fanals d’oli fins al dia 27 de juny de 1883 que els substituïren pels de gas, i finalment l’any 1924 pels d’elèctric.

TERRASSA - Procesión del Encuentro

A Terrassa, al barri de Les Arenes, de ja fa uns quants anys se celebra la "Procesión del Encuentro"

El focus de la Setmana Santa va estar en la processó del "Encuentro", organitzada per la parròquia de la Mare de Déu de les Arenes. La sortida des del temple (carrer del Canigó, 64) va comptar amb la presència dels passos del Crist Captiu, Crist Natzarè amb la Creu i la Verge de les Angoixes.

Aquí us deixo un recull de fotos del esdeveniment:

TERRASSA - CASA AGUSTÍ JOVER

CASA AGUSTÍ JOVER

Aquell matí assolellat, vàrem sortir a rondar amb la meva dona. No teníem rumb, ni encaminament determinat. Agafats de bracet fèiem estaries pels carrers matant l’estona. Les dones al carrer s’encallen i es paren adés adés. Ara un aparador, ara una coneixença... el que sigui les distreu de la passejada.

Amb això que ella es ficà en una tenda per veure que si coïa. Jo desficiós l’esperava a fora. Embadocat i absort mirant les façanes davant meu, de sobte en vaig veure una que em va deixar bocabadat i esmaperdut.

TERRASSA - HISTÒRIA CRÍTICA DEL LLEGAT D'ANTONI JOSEP TORRELLA i MAURÍ

  

TERRASSA - HISTÒRIA CRÍTICA DEL LLEGAT D'ANTONI JOSEP TORRELLA i MAURÍ

L'APARADOR DE LA FARMÀCIA VIDAL (COLL)

L'APARADOR DE LA FARMÀCIA VIDAL (COLL)

El dia 30 d’octubre del 1894 el farmacèutic Artur Vidal es dirigia a l’Ajuntament de Terrassa per tal que li donessin permís per construir un aparador a l’exterior de la seva farmàcia, situada al carrer Cremat núm. 3, també coneguda com a farmàcia Coll, on exposaria material farmacèutic. 

HISTÒRIA DELS DESAMORS ENTRE LLUÍS MUNCUNILL I L’AJUNTAMENT DE TERRASSA

   HISTÒRIA DELS DESAMORS ENTRE LLUÍS MUNCUNILL I L’AJUNTAMENT DE TERRASSA

Per Rafael Aróztegui i Peñarroya
novembre 2016

TERRASSA VILA CLOSA 8 i darrer capítol

TERRASSA VILA CLOSA 8 i darrer capítol

I arribem a l’any 1876.

El dia 27 de febrer de 1876 el pretendent carlí a la corona d’Espanya, Carles VII, deixava el país i amb aquest fet es donava per acabada la tercera guerra carlina, però millor que sigui en Joaquim Verdaguer qui ens ho expliqui.
                              Enllaç: FESTES DE LA PAU

TERRASSA VILA CLOSA 7

 TERRASSA VILA CLOSA 7

TERRASSA VILA CLOSA (6)

 TERRASSA VILA CLOSA (6)

Pel vist fins ara ens queda clar que Terrassa és una vila closa pel fet de tancar les portes de les cases que donen als afores, horts, camps. Es tanquen alguns carrers i en altres si construeixen portals amb portes reforçades amb planxes de ferro. Es construeixen forts, fortificacions, tambors, tambors volats, barricades i muralles amb espitlleres.

Molts d’aquests forts, i fortificacions, no puc saber a on estaven situats, com ara el fort de Cal Masià, del Clos del Palma (Barba), de Cal Germain, de Cal Girbau, del CENTRO. Sí que puc situar perfectament el fort del pont de Sant Pere, del portal de Sant Roc, del Passeig, i el del portal de la Guia.

TERRASSA VILA CLOSA (5)

TERRASSA VILA CLOSA  (5)

Fem un salt de 18 anys en el temps. Les actes dels plens d’aquests anys no ens proporcionen informació rellevant sobre el tema muralles i portes, però ha esclatat la dita Tercera Guerra Carlina. Isabel II està a l’exili i trobem al davant de la monarquia a Amadeu I de Savoia.

Els defensors de Carles VII, pretendent del tron d’Espanya, provoquen la rebel·lió i Jaume  Castells s’alça en armes a Catalunya i seria el que, al capdavant d’uns cinc-cents revoltats, provocaria els fets de Terrassa que coneixem com a fets del 22 de juliol de 1872.

En Joaquim Verdaguer explica com van anar els fets a:  El 22 de juliol.

Jo no sóc historiador i no penso afegir res més a aquesta narració, però he fet aquesta introducció per explicar el perquè i el com del que ve a continuació.

TERRASSA VILA CLOSA (4)

TERRASSA VILA CLOSA  (4)

TERRASSA VILA CLOSA (3)

TERRASSA VILA CLOSA (3)

Arribem a l’any 1840. Presideix el Consistori en Bartomeu Amat i Torres.

Al diari El Constitucional, que es publica a Madrid, amb data 13 de juny de 1840, un corresponsal que signa amb el pseudònim de”El Abassi”, ens parla de la forta degradació que han sofert les fortificacions de Terrassa a causa del mal estat de conservació i a unes fortes tempestes: “De Tarrasa nos remiten el siguiente escrito:   METEORO SINGULAR.

   En los primeros dias de este mes se han notado en esta poblacion variaciones atmoféricas considerables, de modo que no solo han destruido parte de las mieses de estos alrededores, si que tambien sopló por algunos minutos un recio viento E. N. E. que tomó origen allende los Pirineos, cuyo viento, o por su violencia, o por su propiedad específica derribó en un instante la fortificación del balcón de la casa del comandante del agonizante batallón nacional de esta villa, y la del síndico procurador de nuestro moderantísimo ayuntamiento; dejando en tal disposición a toda la fortificación, que a imitacion de las dos citadas casas se va pulverizando por instantes, al no hallarse un neutralizador de las propiedades de tal viento. Y como el que debe buscarlo influido quizás por el mismo metéoro, se ha olvidado de ello; espero de la caridad del público, que el que sepa un medio, no solo para solidar de nuevo la fortificacion de esta villa, sí que tambien para desalucinar al que tiene obligacion de conservarla intacta e igual en todas las casas sin distincion de persona, que se sirva avisarlo a este un seguro servidor.

Signat:  El Abassi.”

TERRASSA VILA CLOSA (2)

TERRASSA VILA CLOSA  (2)

TERRASSA VILA CLOSA (1)

TERRASSA VILA CLOSA  (1)

Terrassa, vila emmurallada a l’edat mitjana, a mesura que té necessitat d’expandir-se, primer construint a raser de les muralles, i després a banda i banda dels camins que menen a les poblacions properes, Raval, carrer Sant Pere, Sant Quirze, Rutlla, Font-Vella, i obrint carrers perpendiculars a aquests nous carrers, veu obsoleta la cotilla de les muralles i aquestes es van enderrocant.