SANT PERE vs TERRASSA 1877
per Rafael Aróztegui i Peñarroya (novembre 2019)
Si us creieu que el fet de llençar porqueria a les rieres i torrents és un costum terrassenc relativament actual, aneu molt, però que molt, equivocats.
Si bé no és pròpiament una història de Terrassa, són fets que s’hi poden perfectament incloure i que han passat a la ciutat a mesura del seu desenvolupament. Uns tenen més transcendència que altres, però tots ells són interessants perquè dibuixen el caràcter de la ciutat. Aquest recull de coses terrassenques, escollides entre moltes d’altres que es podrien transcriure, són el petit fruit d’un treball constant.
▼
dissabte, 30 de novembre del 2019
PICABARALLA ENTRE EL POBLE DE S. PERE DE TERRASSA I LA CIUTAT DE TERRASSA
SANT PERE vs TERRASSA 1877
per Rafael Aróztegui i Peñarroya (novembre 2019)
Si us creieu que el fet de llençar porqueria a les rieres i torrents és un costum terrassenc relativament actual, aneu molt, però que molt, equivocats.
dimecres, 6 de novembre del 2019
TERRASSA, PETITA HISTÒRIA D’UNA COLLA DE TRABUCAIRES 1848
TERRASSA, PETITA HISTÒRIA D’UNA COLLA DE
TRABUCAIRES 1848
El març del
1847, una colla dels anomenats "MATINERS" varen entrar a la vila de Terrassa
ocasionant nombrosos estralls entre la població.
Després
d’aquests fets d’armes, es reunien a l’Ajuntament els regidors Joan Ubach,
Tomàs Sagrera, Josep Cadafalch, Josep Vinyals, Miquel Vallhonrat, Manel Prat,
Domènec Ventalló, Jaume Ballber, Jaume Rodó, Isidre Palet, Domènec Pi, Josep O.
Bogunyà, Magí Solà i Pau Busquets, junt amb el Comandant d’armes i presidits
per l’alcalde Agustí Galí, els quals acordaran tapiar els caps dels carrers de
Sant Llorenç, Cisterna i Sant Domènec, els altres ja ho estaven, i que
s’utilitzés la porta de la Rasa, posar un vigia a la Torre del Palau i tancar
totes les portes durant la nit.
I anem al
que ocasiona el títol d’aquesta entrada.
El dia 15 de setembre del 1848, el pregoner de la
Vila, pregona un ban que diu:
El Muy
Ilustre Sr. Comandante General del Vallés con oficio de 14 de este mes ha
dispuesto que se publique, por medio de pregon, la resolución del Excmo. Sr.
Capitán General, con la que ha tenido a bien imponer pena de la VIDA a todo
TRABUCAIRE que sea cogido y se haya empleado en el bloqueo de esta Villa, o en
el de cualquier otro punto, y que la pena sea ejecutada previa una ligera
información que lo acredite. Lo que hace saber al público por medio de pregón a
fin de que llegue a noticia de todos aquellos a quienes pueda interesar.
Al propio
tiempo se renueva el bando con el que se mandó, entre otras cosas, que sin
notoria necesidad no pueden circular por las calles otras personas que los
empleados que estén de servicio, después de las diez de la noche hasta al
amanecer del día siguiente, bajo las penas establecidas en el indicado bando.
Tarrasa 15 setiembre 1848.dimarts, 8 d’octubre del 2019
L’ESCULTOR JOSEP ARMENGOL i BALLBÉ I LA FONT MONUMENTAL DE LA PLAÇA MAJOR
L’ESCULTOR JOSEP ARMENGOL i BALLBÉ I LA FONT MONUMENTAL DE LA PLAÇA MAJOR
divendres, 16 d’agost del 2019
ELS GERMANS DE LA DOCTRINA CRISTIANA A TERRASSA
ELS GERMANS DE LA DOCTRINA CRISTIANA A TERRASSA
CRONOLOGIA:
1864 Arriba
l’Escola Pia a la vila de Terrassa (Convent de Sant Francesc)
1864 La
Societat Vinyals, Rovira, Ullés i Cia, construeix el “Colegio Tarrasense”
1868 Arran
dels fets de la revolució de Setembre, l’Escola Pia abandona la vila.
1893 A
petició de la Junta del Patronat de la Societat de Propaganda Catòlica, sota
l’advocació de Sant Vicenç de Paül, arriben a la ciutat de Terrassa, els
Germans de la Doctrina Cristiana (La Salle), instal•lant-se al carrer del Nord
83.
1896
L’escola de La Salle es trasllada al carrer Sant Jaume 2.
1901 L’Escola
Pia pren possessió del Col•legi Terrassenc.
1901 Els
Germans de la Doctrina Cristiana abandonen la ciutat.
Abans de
parlar dels Germans de la Doctrina Cristiana, parlaré de l’altra escola
religiosa que hi va haver a la vila de Terrassa, els pares escolapis.
A Terrassa
maldaven per tenir una escola religiosa i és així com trobem fins a cinc
intents perquè l’Escola Pia vingués a Terrassa. L’any 1828 es produeix el
primer intent, a aquest el succeirien els dels anys 1848, 1853 i finalment el
de l’any 1858. És aquest el que arribaria a bon port i el fet es
materialitzaria el 1864.
Aquesta
arribada, però, va provocar un gran trasbals entre les forces vives de la vila.
Per tal de poder-se establir, l’Ajuntament es veu obligat a comprar el Convent
de Sant Francesc i això provoca la reacció dels liberals de la vila contraris a
dues coses, al dispendi econòmic i al tipus d’ensenyament dels escolapis.
Tot aquest
procés el podeu trobar molt ben explicat per l’escolapi Joan Florensa en el
llibre “Una escola implicada amb la ciutat. Escola Pia de Terrassa 1864-2002”
editat per l’Escola Pia de Terrassa, l’any 2002.
dissabte, 15 de juny del 2019
PLAÇA-MERCAT DE FERRO A TERRASSA
DE COM NEIX I ES DESENVOLUPA LA
CREACIÓ D’UNA PLAÇA-MERCAT DE FERRO A TERRASSA
Per Rafael Aróztegui i Peñarroya. Juny de 2019.
Ens trobem a
finals del 1895. Terrassa ja ha arribat als 15.000 habitants i el mercat de la
plaça Major ha anat creixent i envaint els carrers del voltant.
dimarts, 7 de maig del 2019
D'ELS XIMPLES D'AMICS DE LES ARTS
LA MIGDIADA DELS TIGRES, DELS XIMPLES
I ALTRES COSES
Definició
d’amic: Que té afecció per algú o per alguna cosa.
L’amistat és voluntària. L’amistat ens parla
d’allò que hi ha més enllà de casa, de la família.
L’amic és
l’ambaixador de l’amic absent, aquell que el defensa quan un no hi és per
defensar-se. I és per això que a la nostra ciutat existeix una cort de
cavallers que s’apleguen sota la tutela d’Amics de les Arts, són ni més ni
menys que la colla coneguda de fa anys i
panys amb el nom, jo diria el bon nom, dels “Ximples”.
dilluns, 15 d’abril del 2019
TERRASSA VILA CLOSA SEGLE XIX
TERRASSA VILA CLOSA
Rafael
Aróztegui i Peñarroya
Novembre
2016
Terrassa,
vila emmurallada a l’edat mitjana, a mesura que té necessitat d’expandir-se,
primer construint a raser de les muralles, i després a banda i banda dels
camins que menen a les poblacions properes, Raval, carrer Sant Pere, Sant
Quirze, Rutlla, Font-Vella, i obrint carrers perpendiculars a aquests nous
carrers, veu obsoleta la cotilla de les muralles i aquestes es van enderrocant.
diumenge, 24 de març del 2019
MASIES DE TERRASSA
MASIES
DE TERRASSA
Rafael Aróztegui i Peñarroya, març 2019.
No hi són totes, però us animo a fer-me arribar fotos de les masies que falten, per tal de poder fer un recull més exhaustiu. Per endavant moltíssimes gràcies
dissabte, 16 de març del 2019
NOMS POPULARS DELS CARRERS DE TERRASSA
NOMS POPULARS DELS CARRERS DE TERRASSA
En aquest llistat falten els carrers i places que tenen com a nom oficial el nom popular, com carrer de la Rasa o plaça Vella.
divendres, 8 de març del 2019
LA RODELLA A LA FESTA MAJOR DE TERRASSA, A ON?
LA RODELLA A LA FESTA MAJOR DE
TERRASSA, A ON?
(Rafael
Aróztegui i Peñarroya – març 2019)
A finals del 2016 l’equip d’arxivers de l’Arxiu Comarcal, el Joan Soler, la Maria Josep Ariño, l’Alan Capellades, el Josep Lluís Lorca i la Maria Sánchez, ens varen obsequiar amb un excel·lent treball de recerca de dades i documents per tal de confegir la publicació LES FESTES DE LES SANTES RELÍQUIES DE TERRASSA (1755-1850) editat per l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental, on s’explica com eren les festes a la Vila de Terraça (petita llicència, nom que en principi seria més correcta que Terrassa) precedents de la Festa Major tal com la coneixem en l’actualitat.
dimecres, 6 de març del 2019
divendres, 22 de febrer del 2019
TERRASSA - UN ARC VOLTAIC A CAL CUNÍ
Avui us
parlaré d’un indret ja desaparegut del centre de la nostra ciutat.