dilluns, 23 de març de 2015

1878 PICABARALLA A LA PLAÇA MAJOR

Estem l’any 1878. El notari de Terrassa, en Joan Carrancà i Busquets, veu que la seva casa de la Plaça Major núm. 15 està en molt mal estat i decideix enderrocar-la i tornar-la a construir. Demana els permisos oportuns a l’Ajuntament, amb planells que signa el mestre d’obres en Miquel Curet amb data de 25 de juny.



L’11 de juliol  la petició és aprovada amb el vistiplau de Pere Comerma i Bonaventura Marcet de la comissió de Foment. L’il·lustre notari ja pot tirar endavant la seva il·lusió de tenir la casa més maca i moderna de la Plaça Major.


Però la vida és molt dura, i immediatament, el 16 de juliol, el seu veí, i desconec si amic, Joan Piera, decideix que ell no pot ser menys que el cregut del notari, i també presenta el projecte per refer la seva casa del núm. 14 de la mateixa Plaça Major.



L’Ajuntament també li dóna el vistiplau, en aquest cas per part de la comissió de foment signen Isidre Abelló i en Bonaventura Marcet, i a partir d’aquí ja tenim un gran problema de veïnatge a la nostra Plaça.



En assabentar-se el senyor notari que el seu veí, en Joan Piera, també a encarregat la realització de les obres al mestre Curet, agafa una enrabiada monumental, i es diu a si mateix –Ah, sí?, doncs ara vaig i l’hi encarrego la meva reforma a un arquitecte dels de debò- i escull a un arquitecte de renom, en Mariano Prat i Amat de Barcelona per fer el disseny d’una façana que donarà un cop rupturista del que fins aquell moment havia imperat a la plaça principal de la nostra ciutat (recordem que l’any 1878 Terrassa ja feia un any que tenia el títol de ciutat).





Tan trencadora era aquesta façana que fins i tot la comissió de foment de l’Ajuntament hi posa objeccions com les de què “los ejes de las aberturas laterales no se confunden en uno solo” o bé “observandolo bajo el punto de vista estético, se opone a las verdaderas reglas del arte, puesto que el hueco debe cargar sobre el hueco y el macizo sobre el macizo”  per concloura “más el Ayuntamiento teniendo en cuenta por una parte que la obra es solida y teniendo en cuenta por otro que el dibujo de la fachada no presenta mal golpe de vista” decideix donar permís per tirar endavant la construcció amb data quatre de novembre de 1878.


Finalment en Josep Ventura, propietari de la casa núm. 12, veient que aquella vorera, la vorera nord de la Plaça Major, està quedant molt maca, no vol ser menys, i també demana permís, però en aquest cas no per reconstruir, ja que la seva casa està afectada per l’eixamplament de la plaça, però sí per endreçar la façana, i el dia nou d’octubre l’Ajuntament decideix no donar-li el permís per fer la reforma i aquesta casa, que com ja hem dit està afectada per la reforma que es durà a terme l’any 1891, acabarà sent expropiada i el seu propietari, en Josep Ventura, cobrarà 9806’60 ptes. per el seu habitatge.



Aquests dos edificis en l’actualitat.



Nota: els judicis d’intencions que faig, i les picabaralles entre veïns  que comento son d’invenció meva total.
 Totes les dades, dates i els planells  aquí exposats, són autèntics.
Obra consultada .
Baltasar Ragón: Els carrers de  Terrassa al 1800
AHT-ACVOC: OM 51/1878, OM 60/1878, OM 84/1878, OM 90/1878.

Publica un comentari a l'entrada